Vés al contingut

La puta y la ballena

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa puta y la ballena
Fitxa
DireccióLuis Puenzo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióLucía Puenzo i Ángeles González-Sinde Reig Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAndrés Goldstein
Daniel Tarrab
FotografiaJosé Luis Alcaine Escaño Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHugo Primero
VestuariSonia Grande Modifica el valor a Wikidata
ProductoraPatagonik Film Group Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya i Argentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena2004 Modifica el valor a Wikidata
Durada120 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArgentina Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0342913 FilmAffinity: 491309 Letterboxd: the-whore-and-the-whale Allmovie: v309695 TCM: 642915 TMDB.org: 59979 Modifica el valor a Wikidata

La puta y la ballena és una pel·lícula argentina-espanyola dramàtica de 2004 dirigida per Luis Puenzo, que va suposar el seu retorn a la direcciò, i protagonitzada per Aitana Sánchez-Gijón, Leonardo Sbaraglia i Miguel Ángel Solá. Va ser escrita per Ángeles González-Sinde i Lucía Puenzo.[1]

Sinopsi

[modifica]

Vera, escriptora de l'actual Espanya, té l'encàrrec d'escriure un llibre sobre Emilio, un fotògraf argentí que va morir en els combats a Barcelona el 1939. Se sent perduda, incapaç de viure amb el seu marit i el seu fill petit i sospitar que és malalta. Per saber-ne més sobre Emilio, amb un impuls, vola sola a Buenos Aires, on és hospitalitzada i se li practica una mastectomia. Morta al llit al seu costat hi ha una dona molt gran que es diu Matilde, que és visitada pel seu net divorciat, Ernesto.

S'encarrega de la recuperació de Vera i la porta a la casa de la seva àvia, on es desprèn que la jove Matilde havia estat una puta al mateix establiment que Lola, una noia espanyola de cor que s'havia enfonsat en la prostitució en una ciutat remota de la Patagònia. Ernesto porta Vera a la ciutat, on el seu pare revela que va ser el fotògraf Emilio qui el 1934 va comprar la llibertat de Lola a Suárez, un compositor cec de tangos. Quan les dues es van embarcar en un avió per sortir, Lola no va poder afrontar el futur i es va llançar al mar, caient morta al costat d'una balena amb una ferida d'arpó. Quan Vera i Ernesto visiten el lloc, veuen la mateixa balena, ara molt vella, reconeixible per la mateixa ferida.[2]

Repartiment

[modifica]

Nominacions

[modifica]
Goya 2004[3]
Categoria Persona Resultat
Millor vestuari Sonia Grande Nominada

Referències

[modifica]
  1. Luis Puenzo regresa al cine con 'La puta y la ballena', El País, 14 de maraç de 2003
  2. La puta y la ballena al web de Fotogramas
  3. La puta y la ballena al web dels Goya