Lluís Marrasé i Meler
(2005) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 juliol 1958 (66 anys) Barcelona |
President Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana | |
2001 – 2006 | |
Activitat | |
Ocupació | periodista, activista cultural |
Premis | |
|
Lluís Marrasé i Meler (Barcelona, 16 de juliol de 1958) és un periodista i activista cultural català.
Trajectòria
[modifica]Marrasé va començar la seva tasca periodística en el món de la ràdio, amb programes vinculats a la música i la poesia a Ràdio Cornellà i posteriorment a COMRàdio, RAC 105,[1] iCat i a La Xarxa.[2] En aquell temps també va ser un dels cofundadors de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana, on va exercir com a cap de premsa, posteriorment com a director artístic i finalment com a president de l'organització.
Al llarg de la seva trajectòria ha creat i dirigit desenes de projectes musicals, entre els quals destaquen un homenatge a Joan-Salvat Papasseit-100 anys al Palau de la Música Catalana el 1994;[3] el primer homenatge que es va fer a Ovidi Montllor, al Teatre-Auditori de Sant Cugat del Vallès el 1995[4] o l'espectacle Versos i cançons a l'Auditori de Barcelona el 1999. El 2001 va coordinar l'espectacle Colors d'Espriu,[5] basat en poemes de Salvador Espriu l'any 2001 i el 2002 El Cabaret de la Capmany, amb textos de Maria Aurèlia Capmany interpretats per Teresa Gimpera i Adrià Puntí.[6] El 2005 va ser responsable dels concerts Ovidi Montllor, 10 anys de vacances,[7] Trenquem el silenci, contra la violència de gènere[8] i Tribut, que el 2006 van quedar recollits en un disc.[9] El 2008 va dirigir un concert Homenatge a Joan Baptista Humet,[10] celebrat al Sant Jordi Club de Barcelona.[11] També va ser el responsable de l'àmbit musical de l'Any Espriu.[12]
Poc després, el 2015 va comissariar l'exposició antològica Serrat, 50 anys de cançons a l'Arts Santa Mònica.[13] Com a periodista, va dirigir TotCat, una emissora digital de la CCMA dedicada a la música en català, alhora que dirigia i presentava a iCat el programa Musicat. El seu interès per la poesia i la cançó també el va dur al Canal 33 on va dirigir els programes Miralls [14][15] i Tons (poesia x cantar).[16] També ha dirigit un documental dedicat al poeta Agustí Bartra.[17]
El 2021 va compondre la cançó “Som Natura!” en contra de l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona-El Prat, on hi van intervenir més de 20 artistes, entre els quals Lluís Llach, Gerard Quintana o Monica Green, entre d'altres.[18][19]
Durant més de 30 anys ha sigut autor de doblatge al català, especialment per a projectes d'anime.[20]
Ha estat articulista a El Periódico de Catalunya i és l'autor dels vint volums de la col·lecció Llach. La banda sonora d'un país,[21] editada per La Vanguardia.
Premis i reconeixements
[modifica]El 2005 va rebre la creu de Sant Jordi pel fet d'haver contribuït a la promoció i difusió de la música cantada en català, especialment a partir de la fundació de l'Associació de Cantants i Intèrprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), que presideix.[22]
- 2005: Creu de Sant Jordi, concedit per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la tasca com a activista cultural.[23]
- 2019: Premi BarnaSants a l'Activisme Cultural en reconeixement a la tasca de difusió de la música en llengua catalana.[24]
Referències
[modifica]- ↑ Palau, La Torre del. «Jordi Bianciotto - Les músiques d'Europa». [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Romaguera i Ramió, 2002, p. 124.
- ↑ «Edición del miércoles, 07 septiembre 1994, página 36 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «[EFEMÈRIDES 1995: El primer Festival Ovidi Montllor, a la Festa de Tardor]» (en anglès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ https://arenysdemar.cat, Ajuntament d'Arenys de Mar-. «Els colors d'Espriu». [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Cultura i Xarxes - L'Espai recupera el cabaret de Maria Aurèlia Capmany» (en anglès). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ Enderrock.cat. «Ovidi Montllor, 10 anys de vacances | Enderrock.cat». [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ 324cat. «L'auditori del Fòrum va acollir un concert solidari contra la violència contra les dones», 28-11-2004. [Consulta: 3 març 2024].
- ↑ «A la venda el CD ‘Ovidi Montllor-Tribut'». [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Emotivo homenaje al legado de Joan Baptista Humet» (en castellà). [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ Enderrock.cat. «Homenatge a Joan Baptista Humet | Enderrock.cat». [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ https://arenysdemar.cat, Ajuntament d'Arenys de Mar-. «El Concert del Centenari, un gran èxit». [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Serrat: 50 anys de cançons. Arts Santa Mònica». [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Miralls (TV3) - YouTube». [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «Equip de Tons». Televisió de Catalunya. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, n.d. [Consulta: 6 gener 2023].
- ↑ «miquel martí i pol (1) et deixo un pont de mar blava (biografia) (Lletra/Lyrics)». [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Especial divulgació - Agustí Bartra, 25 anys després - 3Cat». Televisió de Catalunya. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Enderrock.cat. «Una vintena de músics canten contra l'ampliació de l'aeroport del Prat | Enderrock.cat». [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Bianciotto, Jordi. «Donovan canta contra l’ampliació del Prat perquè «estem danyant la Terra»», 18-10-2021. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ «Doblatge d'Anime en Català: LLUÍS MARRASÉ». [Consulta: 18 febrer 2024].
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-02-05. [Consulta: 15 juliol 2020].
- ↑ «DECRET 153/2005, de 12 de juliol, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.». Generalitat de Catalunya, 12-07-2005. [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑ «Creu de Sant Jordi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 desembre 2019].
- ↑ «Barnasants premia a Guillermina Motta y al periodista Lluís Marrasé» (en castellà), 12-04-2019. [Consulta: 5 desembre 2019].
Bibliografia
[modifica]- Romaguera i Ramió, Joaquim. El jazz y sus espejos (en castellà). Madrid: Ediciones de la Torre, 2002. ISBN 9788479603083.