Lluís Miquel Recoder i Miralles
Lluís Miquel Recoder i Miralles (Barcelona, 29 de setembre de 1958) és un advocat i polític català que ha estat alcalde de Sant Cugat del Vallès i conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. És soci assessor a KPMG Espanya.
Biografia política
[modifica]Llicenciat en Dret. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de desembre de 1976. Fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), de la qual fou secretari i president del 1986 al 1991. Va ser cap de la Secció d'Adquisició del Sòl de l'Institut Català del Sòl de 1982 a 1986.
Ha estat diputat per CiU per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1986, 1989, 1993 i 1996, però dimití el 1999. Ha estat vocal de la Diputació Permanent del Congrés dels Diputats.[1] Posteriorment ha estat president del Consell Nacional de la JNC, sotssecretari de la Taula del Consell Nacional de CDC i alcalde de Sant Cugat del Vallès des de 1999.
A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya. De 2003 a 2006 fou secretari de la Comissió de Control Parlamentari dels Crèdits Destinats a Despeses Reservades de l'Administració de la Generalitat i de la Comissió de Matèries Secretes o Reservades.[2] No es va presentar a la reelecció en 2006 per tal de dedicar-se a la tasca municipal.
A les eleccions municipals del 2007, Lluís Recoder revalida l'alcaldia de Sant Cugat amb una àmplia majoria, en passar de 10 a 14 regidors. Es converteix en un dels alcaldes convergents més rellevants a Catalunya. Tot i que CiU és la qui ostenta la majoria d'alcaldies de Catalunya amb 420, enfront de les 278 del PSC, 150 d'ERC, 25 d'ICV-EUiA, 3 del PPC i 70 d'independents, aquesta és la localitat catalana més gran on CiU governa, i a més amb una àmplia majoria.
Des del juliol de 2007, també ocupa una de les vicepresidències de la Diputació de Barcelona.
El febrer de 2009 va publicar el llibre La llibertat com a resposta, editat per Ara Llibres, on repassa els moments claus de la seva trajectòria política i vital, reflexiona entorn els seus interessos prioritaris i avança els seus projectes de futur. En l'obra, l'alcalde de Sant Cugat posa al descobert moments viscuts en primera persona i reflexiona al voltant de conceptes com el medi ambient, l'educació, la gestió de recursos, el catalanisme i la lluita contra el descrèdit de la política, entre d'altres.[3] A tall d'exemple, proposa un sistema en què els càrrecs de confiança siguin escollits per meritocràcia.[4]
El 29 de desembre de 2010 va ser nomenat conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, càrrec que va ocupar fins al 2012.
Referències
[modifica]- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VII Legislatura p. 263
- ↑ Recoder presenta l'obra La llibertat com a resposta al Centre de Premsa de Barcelona
- ↑ «"No pots agafar uns amiguets fidels i posar-los en el càrrec. Nosaltres vam portar persones a l'ajuntament sense preguntar-los per la seva filiació política. Però eren totes competents"». Alcaldes.eu. Arxivat de l'original el 2020-04-06. [Consulta: 6 abril 2020].
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina de Lluís Recoder Arxivat 2013-06-07 a Wayback Machine.
1977-1979: Narcís Serra · 1979-1980: Lluís Armet · 1980-1983: Josep Maria Cullell · 1983-1988: Xavier Bigatà · 1988-1993: Joaquim Molins · 1993-1994: Josep Maria Cullell · 1994-1995: Jaume Roma · 1995-1997: Artur Mas · 1997-2001: Pere Macias · 2001-2003: Felip Puig · 2003-2010: Joaquim Nadal · 2010-2012: Lluís Recoder · 2012-2016: Santi Vila · 2016-2017: Josep Rull i Andreu · 2018-act: Damià Calvet | ||
De 1977 al 2010 Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques. De 2010 a l'actualitat: Conselleria de Territori i Sostenibilitat | ||
| President | |
|---|---|
| Vicepresidenta | Joana Ortega (Governació i Relacions Institucionals) |
| Consellers | Andreu Mas-Colell (Economia i Coneixement) • Irene Rigau (Ensenyament) • Boi Ruiz (Salut) • Felip Puig (Interior) • Lluís Recoder (Territori i Sostenibilitat) • Ferran Mascarell (Cultura) • Josep Maria Pelegrí (Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural) • Josep Lluís Cleries (Benestar Social i Família) • Francesc Xavier Mena (Empresa i Ocupació) • Pilar Fernández (Justícia) |
Presidents de la JNC | |
|---|---|
1982–1984: Ramon Camp i Batalla · 1984–1986: Raimon Gusi i Amigó · 1986–1988: Enric Ticó i Buxadós · 1988–1991: Lluís Recoder i Miralles · 1991–1994: Feliu Guillaumes i Ràfols · 1994–1996: Carles Campuzano i Canadès · 1996–2000: Sense presidència · 2000–2002: Jordi Xuclà i Costa · 2002–2004: Esther Roca i Isart · 2004–2006: Albert Batalla i Siscart · 2006–2008: Marc Pifarré i Estrada · 2008–2012: Gerard Figueras i Albà · 2012–2015: Marta Pascal i Capdevila · 2015–2019: Sense presidència |
Secretaris Generals de la JNC | |
|---|---|
1980–1982: Ramon Camp i Batalla · 1982–1984: Joan Oliveres i Bagués · 1984–1986: Enric Ticó i Buxadós · 1986–1988: Lluís Recoder i Miralles · 1988–1989: Jordi Martí i Galbis · 1989–1994: Carles Campuzano i Canadès · 1994–1998: Josep Rull i Andreu · 1998–2000: Jordi Xuclà i Costa · 2000–2004: Albert Batalla i Siscart · 2004–2008: Jordi Cuminal i Roquet · 2008–2015: Sense secretari general · 2015–2019: Sergi Miquel Valentí |
- Persones vives
- Polítics barcelonins contemporanis
- Consellers dels governs d'Artur Mas
- Diputats al Parlament de Catalunya per CDC
- Diputats al Congrés dels Diputats per Convergència Democràtica de Catalunya
- Alcaldes de Sant Cugat del Vallès
- Vicepresidents de la Diputació de Barcelona
- Diputats provincials de Barcelona de la corporació 2007-2011
- Militants del Partit Nacionalista de Catalunya
- Militants de la Joventut Nacionalista de Catalunya