Vés al contingut

Lluïsa d'Àustria-Toscana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLluïsa d'Àustria-Toscana

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Luise von Österreich-Toskana Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de) Luise Antonia Maria Theresia Josepha Johanna Leopoldine Karolina Ferdinande Alice Ernestina von Österreich-Toskana Modifica el valor a Wikidata
2 desembre 1870 Modifica el valor a Wikidata
Salzburg (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Ixelles (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKloster Hedingen (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolArxiduquessa
Princess of Tuscany (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHouse of Habsburg-Tuscany (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEnrico Toselli (1907–)
Frederic August III de Saxònia (1891–) Modifica el valor a Wikidata
FillsGeorg von Sachsen
 () Frederic August III de Saxònia
Frédéric-Christian de Saxe
 () Frederic August III de Saxònia
Ernst Heinrich von Sachsen
 () Frederic August III de Saxònia
Margaretha Carola van Saksen
 () Frederic August III de Saxònia
Maria Alix de Saxe
 () Frederic August III de Saxònia
Anne de Saxe
 () Frederic August III de Saxònia
Carlo Emanuele Toselli
 () Enrico Toselli Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran IV de Toscana Modifica el valor a Wikidata  i Alícia de Borbó-Parma Modifica el valor a Wikidata
GermansAgnes Maria, Princesa de Tuscany
Archduchess Germana d'Àustria
Archduke Peter Ferdinand, Hereditary Grand Duke de Tuscany
Joseph-Ferdinand de Habsbourg-Toscane
Léopold-Ferdinand de Habsbourg-Toscane
Henri-Ferdinand de Habsbourg-Toscane
Archduchess Maria Antonietta of Austria
Archduchess Anna d'Àustria Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 15553082 Modifica el valor a Wikidata
L'arxiduquessa Lluïsa d'Àustria-Toscana, princesa hereva de Saxònia.

Lluïsa d'Àustria-Toscana, princesa hereva de Saxònia (Salzburg 1870 - Brussel·les 1947). Arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria, de Bohèmia i de Toscana amb el tractament d'altesa imperial i reial. Es casà en el si de la casa reial de Saxònia.

Nascuda a la ciutat de Salzburg el dia 2 de setembre de 1870, sent filla del gran duc Ferran IV de Toscana i de la princesa Alícia de Borbó-Parma. Lluïsa era neta per via paterna del gran duc Leopold II de Toscana i de la princesa Antonieta de Borbó-Dues Sicílies i per via materna del duc Carles II I de Parma i de la princesa Lluïsa de França.

Exiliada a Àustria, després de l'expulsió definitiva d'Itàlia de l'any 1870, la família gran ducal de la Toscana es refugià en el si de la Cort de Viena.

El dia 21 de novembre de 1891, l'arxiduquessa Lluïsa contragué matrimoni amb el príncep i després rei Frederic August III de Saxònia, fill del rei Jordi I de Saxònia i de la infanta Maria Anna de Portugal. La parella s'establí a Dresden i tingué set fills:

  • SAR el príncep Jordi de Saxònia, nat el 1893 a Dresden i mort el 1943 a Groß-Glienicke. L'any 1923 renuncià als drets dinàstics al tro de Saxònia.
  • SAR la princesa Maria de Saxònia, nada el 1898 a Vil·la Wachwitz i morta el mateix dia.

Extremadament popular al seu país d'acollida, Saxònia, les dificultats d'integració de l'arxiduquessa Lluïsa a la cort de Dresden i els problemes per seguir l'etiqueta de la princesa crearen nombrosos problemes en el si de la família reial. Les disputes constants entre Lluïsa i el seu sogre, el rei Jordi I de Saxònia, i la passivitat del seu marit, el rei Frederic August III de Saxònia, feren que l'any 1902, Lluïsa abandonés Saxònia sense els seus fills però embarassada de mesos i amb el professor de les criatures.

Molts foren els rumors sobre una possible relació extramatrimonial entre Lluïsa i el professor, el francès André Giron, fins i tot s'ha especulat sobre una més que possible paternitat del professor sobre la princesa Mònica de Saxònia.

Finalment, la cort saxona, en una més que sorprenent decisió, facilità el divorci entre Lluïsa i Frederic August l'any 1903. En els termes del divorci, Lluïsa renunciaria a tots els drets sobre els seus fills, enviaria a la seva filla petita a Dresden on seria educada a la Cort; i a canvi, rebria una important compensació econòmica. També s'estipulà que el gran duc Ferran IV de Toscana atorgaria a la seva filla el comtat de Motignoso.

Mesos després de la fugida de Dresden, Lluïsa separà la seva vida de la de Giron i començà una relació amb el cantant d'òpera d'origen italià Enrico Toselli. La relació acabà amb matrimoni celebrat a Londres l'any 1907. Cinc anys després es divorcià d'Enrico Toselli.

El dia 23 de març de 1947 morí a la capital de Bèlgica, Brussel·les, a l'edat de 76 anys, essent enterrada al Castell de Sigmaringen.