Llista de plantes oleaginoses
Les plantes oleaginoses són molt comunes. Els olis són produïts per les plantes (també pels animals i altres organismes) a través de processos orgànics i aquest olis són molt diversos. Encara que es pot obtenir oli de diverses parts d'aquestes plantes en la pràctica comercial principalment s'extreuen de les llavors. Els olis i greixos vegetals poden ser comestibles o no ser-ho, per exemple l'oli de ricí no es menja però es fa servir en medicina i la indústria. El terme oli és un concepte una mica vague en la química i els olis científicament són tots ells lípids, un concepte més definit. Les principals funcions del lípids inclouen l'emmagatzemament d'energia, com components estructurals de la membrana cel·lular i com importants molècules de senyal.
Malgrat que la majoria de plantes contenen alguna quantitat d'oli, només l'oli de tres o quatre plantes conreades proporcionen la majoria de l'oli vegetal consumit al món[1] complementades per una dotzena de plantes més.[2]
Els olis vegetals poden ser classificats de diverses maneres, per exemple:
- Pel seu origen: la majoria dels olis vegetals, però no tots, s'extreuen dels fruits o llavors de les plantes
- Pel seu ús: els olis de les plantes es poden utilitzar per a l'alimentació, com a combustible, cosmètica, i medicina i usos industrials.
A sota els olis vegetals estan classificats pel seu ús.
Olis comestibles
[modifica]Olis principals
[modifica]Aquests olis proporcionen una part significativa de la producció mundial d'olis comestibles, També s'usen com biocombustibles. Per a fregir és important tenir en compte el seu punt de fumeig.
- Oli de coco, oli de cuina i de cosmètics, té greix saturat.[3]
- Oli de moresc, poca olor i gust.[4]
- Oli de cotó, en manufacturació d'aliments com els snacks.[5]
- Oli d'oliva, imprescindible en la dieta mediterrània.[6]
- Oli de palma, el més produït a la zona tropical.[7] També per a biocombustible.[8]
- Oli de cacauet oli clar especial per fregir.[9]
- Oli de colza, molt utilitzat en la cuina.[10]
- Oli de càrtam, actualment culinari i abans per a pintures.[11]
- Oli de sèsam, d'ús molt antic ja a Mesopotàmia[12]
- Oli de soia, subproducte del processament de la llavor de la soia.[13]
- Oli de gira-sol, molt comú a la cuina i com biodièsel.[14]
Oli de nous
[modifica]Els olis de diversos tipus de nous es fan servir a la cuina pel seu gust. La majoria són bastant cars.
- Oli d'ametlla, especialment usat en farmàcia.[15]
- Oli d'anacard, podria ser útil contra la càries dental.[16]
- Oli d'avellana, cosmètic de la pell.[17][18]
- Oli de macadàmia, molt gustós i sense greixos trans.
- Oli de mongongo de les llavors de Schinziophyton rautanenii, planta de Sud-àfrica, usat en la cura de la pell.[19]
- Oli de pacaner, de les llavors de l'arbre pacaner.[20]
- Oli de pinyó afegit com a agent saboritzant.
- Oli de festuc, particularment en amanides.[21]
- Oli de Plukenetia volubilis (Sacha Inchi) amb la major concentració d'omega 3 (~ 49%)
- Oli de noguer, gustós i en pintures des del Renaixement.[22][23]
Olis de cucurbitàcies
[modifica]Entre els membres de la família cucurbitàcia es troben els melons i les carbasses. Les llavors d'aquestes plantes tenen un alt contingut d'oli en molts casos són un subproducte de l'ús comestible de la polpa del fruit[24]
- Oli de carbassa vinera, de les llavors de la carbassera vinera Lagenaria siceraria, molt cultivada als tròpics, medicinal i comestible.[25]
- Oli de Cucurbita foetidissima, de les llavors de Cucurbita foetidissima, originària d'Amèrica del Nord.[26]
- Oli de Cucurbita moschata, de les llavors de Cucurbita moschata, comestible de gust agradable[27]
- Oli de carbassó, de Cucurbita pepo var. styriaca, a Àustria i els Balcans.[28]
- Oli de síndria, tradicional a la cuina d'Àfrica occidental.[29]
Additius alimentaris
[modifica]Un gran nombre d'olis es fan servir d'additius alimentaris pel seu nutrients o efectes medicinals.
- Oli d'Açai, de diverses espècies de la palmera Euterpe a l'Amazones.[30]
- Oli de grosella, amb alt contingut d'omega 3 i omega 6.
- Oli de borratja, principalment medicinal.[31]
- Oli d'Oenothera, medicinal.[32]
Altres olis comestibles
[modifica]- Oli d'amarant, alimentari i cosmètic.[33]
- Oli d'albercoc, similar però més barat que l'oli d'ametlla, només s'obté de certs cultivars d'albercoquer.[34]
- Oli de Calocarpum mamossum, en cosmètics i xampús.[35] També usat com oli comestible.[36]
- Oli d'argània, del Marroc.[37]
- Oli de carxofa, de les llavors de la carxofera comuna Cynara cardunculus. Similar a l'oli de càrtam i oli de gira-sol.[38]
- Oli d'alvocat, comestible.[39] Also used in cosmetics.[40] Unusually high smoke point of 510 °F.[41]
- Oli de Babassu, similar a l'oli de coco.[42]
- Oli de moringa, extret de les llavors de Moringa oleifera, molt estable.[43]
- Oli de Shorea, extret del fruit d'espècies del gènere Shorea, amb diversos usos.[44]
- Oli de Calodendrum capense o oli Yangu, de l'Àfrica.
- Oli de garrofer (Algaroba oil), del garrofer, medicinal.[45]
- Oli de canyella,
- Mantega de cacau, de l'arbre del cacau Theobroma cacao. Es fa servir per fer xocolata i en alguns cosmètics.
- Oli de Xanthium, de diverses espècies del gènere Xanthium, similar a l'oli de rosella i l'oli de gira-sol.[46][47]
- Oli d'Attalea cohune, de la palmera cohune Attalea cohune similar a l'oli de coco[48]
- Oli de coriandre, de les llavors del coriandre en medicina, farmàcia i saboritzant alimentari.[49]
- Oli d'Irvingia, del les llavors de l'oba (Irvingia gabonensis),un arbre africà, amb diversos usos.[50][51]
- Oli de Camelina sativa fet de les llavors de Camelina sativa, es considera molt adequat per a biodièsel.[52]
- Oli de lli, agent assecant també en medicina.[53]
- Oli de raïm,adequat per a fregir a alta temperatura.[54]
- Oli de cànem, d'alta qualitat alimentària.[55]
- Oli de kapok, comestible i per a sabó.[56]
- Oli de kenaf del Kenaf
- oli de Lallemantia iberica, de les llavors de Lallemantia iberica,descoberta en jaciments arqueològics de Grècia.[57]
- Oli de marula, de la llavor de Sclerocarya birrea. en alimentació i cosmètica.[58]
- Oli de Limnanthes, de plantes del gènere Limnanthes, molt estable, per a la indústria.[59]
- Oli de mostassa per pressió, a l'Índia i en massatges.[60]
- Oli de Myristica, d'espècies del gènere Myristica.(Nutmeg butter).[61]
- Oli d'ocra, d'Abelmoschus esculentus.[62] The greenish yellow edible oil has a pleasant taste and odor.[63]
- Oli de papaia de les llavors de la papaia.
- Oli de Perilla, de plantes del gènere Perilla, comestible i medicinal.[64]
- Oli Pequi, de Caryocar brasiliense,molt apreciat al Brasil.[65]
- Oli de pinyó. Car, fet dels pinyons del pins, es fa servir en amanides i com a condiment.[66]
- Oli de cascall, (Poppyseed oil) culinari,[67] humidificador de la pell[68] en pintures i vernisos,[69] i en sabons.
- Oli de pruna, de la llavor dels fruits de la prunera, utilitzat per gourmets.[70]
- oli de quinoa, de la quinoa, similar a l'oli de moresc.[71]
- oli de ramtil, de Guizotia abyssinica,a Índia i Etiòpia per cuinar i il·luminació.[72]
- Oli de segó d'arròs, per a fregir a alta temperatura, molt usat a Àsia.[73]
- Oli de Prinsepia utilis, de la planta Prinsepia utilis, que creix a l'Himàlaia, Nepal.[74]
- Oli de Plukenetia volubilis del Perú.[75]
- Oli de llavors de te (Camellia oil), molt usat al sud de la Xina com a culinari i altres aplicacions.[76]
- Oli de Silybum marianum, de les llavors del card Silybum marianum.[77]
- Oli de xufla (o nut-sedge oil) de la xufla, Cyperus esculentus.[78] Es fa servir a la cuina i per a sabó[79] i té potencial com biodièsel.[78]
- Oli de tomàquet. de les llavors del tomàquet.[80]
- Oli de blat, del germen del blat comestible i medicinal.[81]
Olis per a biocombustible
[modifica]Un gran nombre dels olis llistats a sobre són adequats per a fer biocombustible a més de tenir altres usos. Un gran nombre d'olis només es fan servir com a biocombustible.[82][83]
Olis amb diversos usos i també usats com biocombustible
[modifica]- Oli de ricí, de menys cost que altres candidats, la seva viscoitat pot ser un problema.[84]
- Oli de coco (copra oil), prometedor en llocs on es produeixi aquest oli.[85]
- Oli de moresc, atractiu per la gran quantitat de blat de moro cultivat.
- Oli de cotó, sembla tenir un cost de producció que el fa poc competitiu.[86]
- Oli de Camelina sativa, de Camelina sativa, usat com oli de llàntia fins al segle xviii.[52]
- Oli de cànem, problemàtica la seva associació amb la marihuana.[87]
- Oli de mostassa, comparable com a biocombustible amb l'oli de colza que és de la mateixa família botànica.[88]
- Oli de palma, molt popular per a biocombustible però amb problemàtica medioambiental.[89]
- Oli de cacauet, ja usat en els primers motors dièsels el 1900./>
- Oli de rave. els raves tenen un 48% d'oli.[90]
- Oli de colza, el més comú dels olis per a biodièsel d'Europa.[91]
- Oli de ramtil, a l'Índia s'usa per il·luminació.[92]
- Oli de segó d'arròs, atractiu pel seu cost menor respecte altres olis, es cultiva a Àsia.[93]
- Oli de càrtam, investigat recentment a Montana.[94]
- Oli de salicòrnia, de les llavors de Salicornia bigelovii, una planta halòfita de Mèxic.[95]
- Oli de soia, no resulta econòmic per a biocombustible però té altres usos
- Oli de gira-sol, adequat però no gaire econòmic.[96]
- Oli de tigernut investigat a la Xina
- Oli tung, adequat per a biocombustible.[97][98]
Olis no comestibles dedicats principalment a biocombustible
[modifica]Aquests olis s'extreuen de plantes que es cultiven únicament per produir-ne biocombustiblse.[99]
- olis d'algues, recentment desenvolupats pel científic del MIT Isaac Berzin.[100][101]
- Copaiba, i oleoresines de les espècies del gènere Copaifera del Brasil.[102]
- Oli honge, biocombustible a Bangalore, Índia.[103][104]
- Oli jatropha, molt usat a l'Índia com combustible.[105][106]
- Oli de jojoba, de la jojoba, planta del semidesert,Simmondsia chinensis.[107]
- Euphorbia tirucalli, popularitzada pel químic Melvin Calvin investigada després per Petrobras, al Brasil.[108]
- Oli de Pittosporum resiniferum, de la plantaPittosporum resiniferum nativa de les Filipines.[109]
Olis assecants
[modifica]Els olis assecants són olis i greixos vegetals que assequen a temperatures normals d'habitació. Aquest olis són la base de pintures a l'oli, i altres pintures i acabats de la fusta. A més dels olis que es llisten a sota també es consideren olis assecants els de noguer, gira-sol i càrtam.[110]
- Oli de Canarium strictum, (Dammar oil) de la planta Canarium strictum.[111] També es poden fer srvir en llànties.[112]
- Oli de lli, usat en pintures, també adequat per consum humà.[113]
- Oli de cascall, similar a l'ús de l'oli de lli però amb una millor estabilitat del color.[110]
- Oli de Sapium sebiferuml, obtingut mitjançant solvent de les llavors de Sapium sebiferum' de la Xina. Usat com a agent assecant en pintures i vernisos.[114][115]
- Oli de tung, usat en acabats de la fusta.[116]
- Oli de Vernonia galamensis de les lavors de Vernonia galamensis. Té un 73-80% d'àcid vernòlic, que es fa servir en la fabricació d'adhesius epoxy vernisos, pintures i altres.[117]
Olis de cítrics
[modifica]Un gran nombre de plantes del gènere citrus proporcionen olis per premsat. Alguns com l'oli de llimona i l'oli de taronja, es fan servir com olis essencials, cosa poc freqüent en els olis per premsat. Les llavors dels fruits cítrics també proporcionen olis útils.[118][119][120]
- Oli d'aranja, extret de les llavors dels fruits de l'aranja (Citrus × paradisi). Des de 1930 es va trobar que era adient per a fer sabó.[121]
- Oli de llavors de llimona, de fragància similar a la llimonat. És un dels pocs olis essencials premsats en fred. És antisèpric i d'ús cosmètic.[122]
- Oli de taronja, com el de llimona s'obté per pressió en fred. Té unf 90% de d-Limonè. Es fa servir com a fragància, en productes de neteja i saboritzant d'aliments.[123]
Referències
[modifica]- ↑ Economic Research Service. Oil Crops Outlook. United States Department of Agriculture, 1995-2006. This publication is available via email subscription.
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 10 novembre 2006].
- ↑ «Coconut-Info.com». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Bulk Oil: Corn oil». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Bulk oil: Cottonseed oil». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Olive oil history». Arxivat de l'original el 2006-08-15. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Cook's Encyclopedia: Palm oil/palm kernel oil». Arxivat de l'original el 2006-03-30. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Bulk oil: Palm oil». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Cook's encyclopedia: Peanut oil». Arxivat de l'original el 2006-07-04. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Canola Oil». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Bulk oil: safflower». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Bulk oil: sesame oil». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Southeast Farm Press: World soybean consumption quickens». Arxivat de l'original el 2006-06-05. [Consulta: 31 juliol 2006].
- ↑ «Bulk oil: Sunflower oil». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Bulk oil: Almond oil». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ Science Service, Inc. «Cashew oil may conquer cavities». Science News, 23-03-1991. Arxivat de l'original el 2012-05-27 [Consulta: 18 gener 2011]. Arxivat 2012-05-27 at Archive.is
- ↑ «Cook's encyclopedia: Hazelnut oil». Arxivat de l'original el 2006-02-23. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Bulk Carrier and Vegetable Oils: Hazelnut oil». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «What is a Mongongo?». WiseGeek. [Consulta: 3 juliol 2008].
- ↑ J. Benton Storey. «Pecans as a health food». Arxivat de l'original el 1999-02-20. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Virgin pistachio oil». 1,001 Huiles Web site. Arxivat de l'original el 2006-06-19. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «What's cooking America? - Walnut oil». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «About.com: Is Walnut Oil a Good, Non-Toxic Medium for Oils?». Arxivat de l'original el 2007-01-16. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Cucurbitaceae». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 1r gener 2007].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Bottle gourd». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 1r gener 2007].
- ↑ «Squashes, Gourds and Pumpkins». ECHO. Arxivat de l'original el 2007-02-22. [Consulta: 12 novembre 2006].
- ↑ Joe Ogrodnick. «Butternut Squash Seed Oil Goes to Market». CALS News, Spring 2009. [Consulta: 14 gener 2011].
- ↑ «Pumpkin seed oil - information». [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Watermelon Seed Oil». From Nature With Love. [Consulta: 26 desembre 2006].
- ↑ «Bulk oil: Acai oil». [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Truestar Health: Borage Oil». [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Truestar Health: Evening primrose oil». Arxivat de l'original el 2006-05-22. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Nu World: Amaranth oil». Arxivat de l'original el 2006-05-11. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Botanical.com: Apricit». [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Mammy Apple Seed Oil». Cardamo Oil. Arxivat de l'original el 2007-12-09. [Consulta: 27 març 2008].
- ↑ Yu Xiuzhu, Frederick R. van de Voort, Li Zhixi and Yue Tianli «Proximate Composition of the Apple Seed and Characterization of Its Oil». International Journal of Food Engineering, 3, 5, 25-10-2007. Arxivat de l'original el 2008-02-22. DOI: 10.2202/1556-3758.1283 [Consulta: 27 març 2008].
- ↑ «Argan oil». [Consulta: 10 febrer 2006].
- ↑ «Plant Oils Used for Bio-diesel». BDPedia.com, the Biodiesel WWW Encyclopedia. [Consulta: 18 novembre 2006].
- ↑ Hrayr Berberoglu. «Avocado». Food Reference. [Consulta: 18 setembre 2009]. Hrayr Berberoglu is a Professor Emeritus of Hospitality and Tourism Management specializing in Food and Beverage.
- ↑ «Purdue New Crops: Avocado oil». [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ See chart in smoke point
- ↑ «Codex standard for named vegetable oils» (PDF). Codex Alimentarius. Arxivat de l'original el 2011-07-24. [Consulta: 19 octubre 2010].
- ↑ «Beauty Secrets of the Ancient Egyptians». Tour Egypt online magazine. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Borneo tallow nut». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 10 novembre 2006].
- ↑ «Carob@Everything2.com». [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ N. Maximov «Physico-Chemical Investigation of Cocklebur Oil». Comptes Rendus. Akademiia nauk SSSR, 1963, pàg. 381-.
- ↑ J. S. McHargue «Some Points of Interest Concerning the Cocklebur and Its Seeds». Ecology. Ecology, Vol. 2, No. 2, 2, 2, abril 1921, pàg. 110–119. DOI: 10.2307/1928923.
- ↑ «Attalea cohune». Floridata. [Consulta: 1r gener 2007].
- ↑ «Coriander Seed Oil». [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ National Research Council. «Dika». A: Lost Crops of Africa: Volume II: Vegetables. National Academic Press, 2006. ISBN 0-309-10333-9.
- ↑ Udeala OK, Onyechi JO, Agu SI «Preliminary evaluation of dika fat, a new tablet lubricant». J Pharm Pharmacol, 32, 1, gener 1980, pàg. 6–9. PMID: 6102130 [Consulta: 1r setembre 2007].
- ↑ 52,0 52,1 «False Flax Oil». Agence de l'Environnement et de la Maîtrise de l'Energie. Arxivat de l'original el 2005-11-13. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «Flaxseed oil». University of Maryland Medical Center, 01-04-2002. Arxivat de l'original el 2006-07-20. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «All Spirit Fitness: Grape Seed Oil». Arxivat de l'original el 2006-08-19. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ France, Louise «Hemp oil: A true superfood?». The Guardian [Londres], 07-11-2004 [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Kapok seed oil». German Transport Information Service. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ Glynis Jones, Soultana M. Valamoti «Lallemantia, an imported or introduced oil plant in Bronze Age northern Greece». Vegetation history and archaeobotany, 14, 4, 2005, pàg. 571–577. DOI: 10.1007/s00334-005-0004-z [Consulta: 8 novembre 2006].
- ↑ «Marula Oil». PhytoTrade Africa. Arxivat de l'original el 2008-07-24. [Consulta: 12 agost 2007]. PhytoTrade Africa is a vendor of marula oil and other natural products from Africa.
- ↑ Dan Burden. «Meadowfoam». AgMRC Web site. Arxivat de l'original el 2011-05-10. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ «German Transport Information System: Mustard oil». [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Nutmeg butter». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 24 abril 2008].
- ↑ R. Holser, G. Bost «Hibiscus seed oil compositions». AOCS, 95, 5-2004. Arxivat de l'original el 2007-11-13 [Consulta: 18 gener 2011]. Arxivat 2007-11-13 a Wayback Machine.
- ↑ Franklin W. Martin «Okra, Potential Multiple-Purpose Crop for the Temperate Zones and Tropics». Economic Botany, 36, 1982, pàg. 340–345. DOI: 10.1007/BF02858558.
- ↑ David M. Brenner. «Perilla: Botany, Uses and Genetic Resources», 1993. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Caryocar spp.». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 10 novembre 2006].
- ↑ «Recipe Tips: Pine Seed Oil - Glossary of Kitchen and Food Terms». [Consulta: 21 juliol 2006].
- ↑ «Raw oils: Poppy Seed oil». [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Statfold oils: Poppyseed oil». Arxivat de l'original el 2006-06-22. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «About.com: Oil Painting: Drying Oils or Mediums». Arxivat de l'original el 2006-06-21. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Virgin prune kernel oil». Iterg, the French Institute for Fats and Oils. Arxivat de l'original el 2006-05-13. [Consulta: 24 juliol 2006].
- ↑ Michael J. Koziol «Quinoa: A Potential New Oil Crop». New crops, 2, 1993.
- ↑ «The Probert Encyclopedia: Ramtil Oil». Arxivat de l'original el 2006-06-18. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «California Rice Oil: Rice Bran Oil». [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ Ripu M. Kunwar and Nirmal Adhikari «Ethnomedicine of Dolpa district, Nepal: the plants, their vernacular names and uses». Lyonia, juliol 2005 [Consulta: 10 octubre 2007].
- ↑ «Sacha Inchi: Oil from the Amazon Takes Gold in Paris». Peru Food, 22-09-2006. [Consulta: 1r abril 2008].
- ↑ John M. Ruter. «Nursery Production of Tea Oil Camellia Under Different Light Levels». A: Trends in new crops and new uses, 1993.
- ↑ «Danish Food Composition Database: Thistle oil». Arxivat de l'original el 2006-01-17. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ 78,0 78,1 He Yuan Zhanga, Milford A. Hannab, Yusuf Alib and Lu Nana «Yellow nut-sedge (Cyperus esculentus L.) tuber oil as a fuel». Industrial Crops and Products, 5, 3, 9-1996, pàg. 177–181. DOI: 10.1016/0926-6690(96)89446-5 [Consulta: 19 novembre 2009].
- ↑ «Cyperus esculentus». Plants for a Future. [Consulta: 19 novembre 2009].
- ↑ G.N. Liadakis, C. Tzia, V. Oreopoulou and C.D. Thomopoulos «Protein isolation from tomato seed meal, extraction optimisation». Journal of Food Science, 60, 3, 1995, pàg. 477–482. DOI: 10.1111/j.1365-2621.1995.tb09807.x.
- ↑ «Kitchen Dictionary: Wheat Germ».
- ↑ Etanol i en menot grau, metanol són els altres tipus principals de biocombustible.
- ↑ «Castoroil.in: Bio fuels». Arxivat de l'original el 2011-11-13. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «CastorOil.in: Castor Oil as Biodiesel & Biofuel». Arxivat de l'original el 2011-11-13. [Consulta: 25 juliol 2007].
- ↑ «Coconut Oil as a Biofuel in Pacific Islands - Challenges & Opportunities» (PDF). South Pacific Applied Geoscience Web site.
- ↑ Ronald C. Griffin and Madhu Jamallamudi. «The Economic Circumstances of Cottonseed Oil as Biodiesel» (PDF).[Enllaç no actiu]
- ↑ «Hemp car: Pollution: Petrol vs Hemp». [Consulta: 26 juliol 2006].
- ↑ Office of University Research and Education. «Biodiesel from Yellow Mustard Oil». U.S. Department of Transportation, novembre 2001. Arxivat de l'original el 2006-03-27. [Consulta: 18 gener 2011].
- ↑ Wes Jackson «Clearcutting the Last Wilderness». The Land Report. The Land Institute, 65, Fall 1999.
- ↑ «Australian Agronomy Society: Bio-diesel, farming for the future». Arxivat de l'original el 2005-11-17. [Consulta: 26 febrer 2006].
- ↑ Lee, Sunggyu; Shah, Y.T.. Biofuels and Bioenergy: Processes and Technologies. CRC Press, 2012, p. 41. ISBN 978-1420089554 [Consulta: 5 octubre 2014].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Noog abyssinia». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 17 novembre 2006].
- ↑ Orchidea Rachmaniah, Yi-Hsu Ju, Shaik Ramjan Vali, Ismojowati Tjondronegoro, and Musfil A.S. «A Study on Acid-Catalyzed Transesterification of Crude Rice Bran Oil for Biodiesel Production» (PDF). World Energy Congress, 19, 2004. Arxivat de l'original el 2005-11-23 [Consulta: 18 gener 2011].
- ↑ Jesus Fernandez. «Safflower oil in your tank». Queen City News.
- ↑ Marty Dickenson «The old man who farms with the sea». Los Angeles Times, 10-07-2008 [Consulta: 7 agost 2008]. Arxivat 2013-01-04 at Archive.is «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-01-04. [Consulta: 18 gener 2011].
- ↑ «European Energy Crops InterNetwork: Sunflower crop feasibility for biodiesel production in Spain». Arxivat de l'original el 2006-09-28. [Consulta: 26 juliol 2006].
- ↑ «Journey to Forever: Bio-diesel Yield». [Consulta: 26 juliol 2006].
- ↑ «The Chemistry of Biodiesel». Arxivat de l'original el 2006-07-13. [Consulta: 26 juliol 2006].
- ↑ Hi ha algunes plantes que proporcionen oli que també s'usen per a fer tipus biocombustibles. Els Eucalyptus, per exemple per fer-ne etanol. Aquestes plantes no es llisten aquí.
- ↑ «Greenfuel Technologies». Arxivat de l'original el 2006-09-02. [Consulta: 31 juliol 2006]. Company developing Algae oil.
- ↑ Clayton, Mark «USA Today: Algae—like a breath mint for smokestacks». , 10-01-2006 [Consulta: 11 maig 2010].
- ↑ Plantilla:Duke Handbook
- ↑ «A case for Honge oil as substitute for diesel». Arxivat de l'original el 2010-08-26. [Consulta: 18 gener 2011].
- ↑ «Good News India: Honge Oil proves to be a good biodiesel». [Consulta: 31 juliol 2006].
- ↑ «The Jatropha System». [Consulta: 31 juliol 2006].
- ↑ «Properties and use of jatropha curcas oil and diesel fuel blends in compression ignition engine» (PDF). [Consulta: 25 octubre 2007].[Enllaç no actiu]
- ↑ Plantilla:Duke Handbook
- ↑ Plantilla:Duke Handbook
- ↑ Plantilla:Duke Handbook
- ↑ 110,0 110,1 «The Encyclopedia of Painting Materials: Drying oils». Arxivat de l'original el 2016-05-18. [Consulta: 2 agost 2006].
- ↑ «Mast & Sail in Europe». Arxivat de l'original el 2006-09-26. [Consulta: 25 juliol 2006]. (Mentions the use of dammar oil in marine paints)
- ↑ «Database of Oil Yielding Plants» (PDF). Arxivat de l'original el 2007-07-16. [Consulta: 21 gener 2011]. (Menciona els usos del dammar oil)
- ↑ «Flaxseed oil». Arxivat de l'original el 2006-07-20. [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ «Vegetable and Animal Oils and Fats». Definition and Classification of Commodities. FAO, 1992. Arxivat de l'original el 2016-07-02. [Consulta: 10 novembre 2006].
- ↑ B.L. Axtell from research by R.M. Fairman. «Chinese vegetable tallow». A: Minor oil crops. FAO, 1992 [Consulta: 10 novembre 2006].
- ↑ «Finishing Solid Pine». [Consulta: 25 juliol 2006].
- ↑ T.M. Teynor et all. «Vernonia». A: Alternative Field Crops Manual, 1992 [Consulta: 6 setembre 2006].
- ↑ K Ajewole, A Adeyeye «Characterisation of Nigerian citrus seed oils». Food Chemistry, 47, 1, 1993, pàg. 77–78. Arxivat de l'original el 2012-08-28. DOI: 10.1016/0308-8146(93)90306-Z [Consulta: 8 març 2010].
- ↑ M. A. Habib, M. A. Hammam, A. A. Sak and Y. A. Ashoush «Chemical evaluation of Egyptian citrus seeds as potential sources of vegetable oils». Journal of the American Oil Chemists' Society, 63, 9, 1985 [Consulta: 8 març 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ M Filsoof, M Mehran «Fatty acid composition of Iranian citrus seed oils». Journal of the American Oil Chemists' Society, 53, 10, 1976 [Consulta: 8 març 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ G. S. Jamieson, W. F. Baughman and S. I. Gertler «Grapefruit seed oil». Journal of the American Oil Chemists' Society, 7, 5, 1930, pàg. 181–183. DOI: 10.1007/BF02564074 [Consulta: 8 març 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ «FrontierCoop: Lemon Essential Oil». Arxivat de l'original el 2006-05-16. [Consulta: 31 juliol 2006].
- ↑ «Florida Chemical: Orange Oil Applications». Arxivat de l'original el 2006-08-22. [Consulta: 31 juliol 2006]. Florida Chemical sells citrus oils.
Bibliografia
[modifica]- «Fats and Cholesterol: Out with the Bad, In with the Good - What Should You Eat? - The Nutrition Source - Harvard School of Public Health». www.hsph.harvard.edu. Arxivat de l'original el 2012-09-19. [Consulta: 4 maig 2009].
- «Bulk Oil Trading». Arxivat de l'original el 2006-07-18. [Consulta: 25 juliol 2006]. This site was very helpful in making this list more comprehensive.
- R.O. Adlof and G. Duchateau. «Seed oil translations» (PDF). Arxivat de l'original el 2007-10-28. [Consulta: 18 gener 2011]..
- «Hormel Foods: Other Oils and Fats Cooking Guide». Arxivat de l'original el 2006-07-12. [Consulta: 25 juliol 2006]. Lists smoke points of various oils.
- «Vegetable Oil Yields and Characteristics». [Consulta: 21 juliol 2006]. Compiles useful information on vegetable oils from a number of sources.
- «Yokayo Biofuels: History of Biodiesel». Arxivat de l'original el 2006-07-19. [Consulta: 25 juliol 2006]. Gives a good overview of biodiesel and the oils that are used to produce it. Yokayo is a Califòrnia-based company that sells biofuel.
- «Castor Oil». Arxivat de l'original el 2006-07-15. [Consulta: 25 juliol 2006]. The site contains a large set of resources on castor oil and many other oils, particularly those used to make biodiesel.
- Botanical Garden of Indian Republic (BGIR). «Database of Oil Yielding Plants» (PDF). Botanical Survey of India, 05-04-2004. Arxivat de l'original el 2011-07-21. [Consulta: 19 octubre 2010]. List of about 300 plants that grow in India, and that yield oil. Also gives common names in languages spoken in India.
- H.F. Macmillan. «Oils and Vegetable Fats». A: Handbook of Tropical Plants. Herbdata New Zealand. ISBN 8170411777 [Consulta: 18 gener 2011]. Old reference with basic information on an unusually large variety of plant oils.