Llengües uru-chipaya

Llengües uru-chipaya

Tipus	família lingüística
Ús
Parlants nadius	1.200  (2000 )
Estat	Bolívia
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengues chimú chipaies
Codis
Glottolog	uruc1242

Les llengües uru-chipaya són una família lingüística indígena de Bolívia de la que en sobreviuen dos idiomes estretament relacionats. El chipaya té prop de mil parlants i observa un ús vigorós en la seva comunitat nativa, mentre que per a l'any 2000 només quedaven dos parlants de l'uru, per la qual cosa es pot declarar llengua morta. Antigament al Perú es va parlar l'uru de chimú, una llengua presumiblement de la família uru-chiapaya.

Classificació

S'ha proposat que podria aquestes llengües podrien tenir relació amb el quingnam del nord del Perú. No tenen cap llengua viva amb relació comprovada, encara que s'ha intentat trobar connexions amb les llengües arawak i les llengües maies. Stark (1972) va proposar una macrofamília maia–yunga–chipaya vinculant les llengües maies amb les Uru–Chipaya i el Yunga (Mochica).

Llengües de la família

• Chipaya, Bolívia, (Oruro), 1.200 parlants el 1995, 1.000 el 2004 y 1.500-3.000 en 2017.
• Uru, també anomenat Uchumataqu o Uru d'Iru-Itu, Bolívia, (La Paz), 2 parlants en 2000.
• Uru de Ch'imú, Perú (Puno), extint.
• Murato, Bolívia (Oruro), extint.

Comparació lèxica

Pronoms

A continuació es comparen els pronoms presonales de diverses llengües de la regió andina. Totes aquestes llengües distingeixen en la primera persona del plural una forma inclusiva (jo + tu + [uns altres]) i una forma exclusiva (jo + uns altres, però no tu). La forma dels pronoms no mostra un parentiu pròxim de les llengües uruchipaya amb la resta de famílies que es comparen:

GLOSA	Puquina	proto- Uru-chipaya	proto- Quítxua	proto- Aimara
1a persona singular	nisi	*wir-	*nuqa	*naya
2a persona singular	chuu	*am(t)	*qam	*huma
3a persona singular	jiru	*ni (masc) *am (fem)	*pay	*hupa
1a persona plural (incl.)	nisinchis	*ucum	*nuqanchis	*hiwasa
1a persona plural (excl.)	nisiyku		*nuqayku	*na(naka)
2a persona plural	chuukuna	*amcuk	*qamkuna	*huma(naka)
3a persona plural	jirukuna	*ninaka (masc) *ninak (fem)	*paykuna	*hupa(naka)

Numerals

Els numerals comparats amb les mateixes famílies anteriors són:

GLOSA	Chipaya	Uru	Puquina	PROTO- ARU	PROTO- QUÍTXUA
1	tsi	ši	pesk	*maya	*suk
2	pišk	piske	so	*paya	*iškay
3	čep	čep	kapak		*kimsa
4	paxpix < pax kpik	pácpic	sper	*pusi	*çusku
5	panoqu	paanucu	takpa		*pichqa
6	paqčui	pacchui	čiču		*suqta
7	thoqo	tohoro	stu		*qançis
8	qonqo	cohonco	kino		*pusaq
9	śanqaw	sankau	čeka		*isqun
10	(tunka)	kalo	skata		*çunka

Els termes entre parèntesis són préstecs lèxics d'alguna altra família lingüítica.

Bibliografia

• Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International. Online version: http://www.ethnologue.com/.

Enllaços externs

• Cerrón Palomino, R. «Max Uhle: «descubridor» del chipaya» (en español). Lexis. Fondo Editorial de la Pontificia Universidad Católica del Perú, 32, 1, 2008, pàg. 109-145. ISSN: 0254-9239 [Consulta: 26 febrer 2018].