Vés al contingut

Llengües bak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües bak
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÀfrica subsahariana
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües atlàntiques
llengües atlàntiques del nord Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Codis
Codi Glottologbakt1238 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües bak són un grup de llengües atlàntiques del Senegal i Guinea Bissau. Les llengües bak són llengües no tonals.

Classificació

[modifica]

Recentment (2010) es va proposar que existia una relació entre les llengües bak i el bijago que prèviament es va considerar una branca aïllada dins del grup atlàntic. L'arbre cladístic proposat és el següent:


 Bak (nuclear) 

Balanta




llengües diola (Jola)



llengües papel





Bijago



Bijago

[modifica]

El bijago és altament divergent. Sapir (1971) va classificar aquesta llengua com una llengua aïllada dins de l'atlàntic occidental. Tanmateix, Segerer va mostrar que això es devia a canvis fonètics prèviament no reconeguts, i que el bijago de fet està emparentat amb les llengües bak. Per exemple, els següents cognats en bijago i joola kasa (una llengua diola) són completament regulars, però no havien estat identificats fins fa poc:

GLOSA Bijago Joola Kasa
cap bu fu-kow
ull ji-cil

Comparació lèxica

[modifica]

Els numerals reconstruïts per a diferents grups de llengües bak-bijago són:[1]

GLOSSA Bijago Balanta-Ganja Bayot Jola Manjaku-Papel PROTO-BAK-
BIJAGO
Ganja Kentohe Bayot
(GNB)
Bayot
(SEN)
Bandial Gusilay Foñi
(Dyola)
kaasa karon kwatay Makaña Pepel
'1' nɔːd -woda fhoːdn ɛndon 'ɛndon 'jɐnʊɾ janʊr jəkon 'jɐnɔ jɔːnɔːl hifeːneŋ ulolɛ̂n o-loŋ *
'2' n-som -sibi ksibm tɪgˑga 'ɪɾɪɡːə 'suːβɐ suːβa sigaba 'sil̥uβə susupək kúsuba ŋɨ́tɛp ŋ-pugus *
'3' ɲ-ɲɔːkɔ -aːbí khobm fɜzɪ i'feɟi si'fʰəʝi sifːəɟi sifeːɡiːr si'həːɟi sihəːciːl kíhaːji ŋɨ̀wàdʒɛ̀nt ŋ-ɟenʂ *
'4' ya-aɡɛnɛk -tahla ktahli iβɛɪ ɪ'βɛj sɪ'bɐɣɪɾ sɪbːaɣɪr sibaːkiːr sɪ'bɐkɪː sɪpɐːkɪːl kibaːkir ŋɨbakɨr ŋ-uakr *-bakir
'5' n-deɔkɔ -jíːf ʧɪf oɾɔ 'ɔɾɔ fʊ'tɔx fʊtɔx futɔk hʊ'tɔk ɪsɐk hutok kaɲɛn k-ɲene *fʊtɔk/
*-ɲene
'6' 5 + 1 faːj 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 5 + 1 padʒɨ paːɟ *
'7' 5 + 2 faːjinɡoːda 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 5 + 2 nawuloŋ ɟand *
'8' 5 + 3 taːtaːla 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 5 + 3 bakɾɛ̂ŋ bakari *
'9' 5 + 4 -jíntahla 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 5 + 4 kaɲɛ́ŋkalɔŋ k-ɲeŋ k-loŋ *
'10' n-ruakɔ -jímːin ʧɪːfmɛn gʊtˑtɪɛ ʊ'sɛβɔkɔ ɣʊ'ɲɛn ɡʊɲɛn uɲɛn kʊ'ŋɛn ŋɐːsʊwɐn
susupək
sumoŋu iɲɛ̂n o-diseɲene *

Referències

[modifica]
  1. «Numerals in Atlantic languages». Arxivat de l'original el 2012-12-31. [Consulta: 7 juliol 2016].

Bibliografia

[modifica]
  • Guillaume Segerer and Florian Lionnet, 2010. "Isolates" in "Atlantic". Presentation at « Language Isolates in Africa », Lyons, Dec. 3–4.
  • (francès) Jacqueline M.C. Thomas et Anne Behaghel, La linguistique africaniste française (en France et en Afrique) : le point de la question en 1980, Paris, SELAF, 1980, 84-30 p. ISBN 2-85297-077-5