Llibre dels Nombres
| (hbo) בְּמִדְבַּר (mul) Numeri | |
|---|---|
| Tipus | text sagrat i llibre de la Bíblia |
| Format per | 36 |
| Dades i xifres | |
| Gènere | Llibres històrics i text sagrat |
| Sèrie | |
| Part de | Pentateuc, Tanakh, Antic Testament, Antic Testament catòlic, Hexateuque i Pentateuc |
| Pentateuc | |
← Levític | |
| Llibres de la Torà |
| Gènesi |
| Èxode |
| Levític |
| Nombres |
| Deuteronomi |
El llibre dels Nombres és el quart de la Torà, i per tant de la Bíblia,[1] i que en hebreu és anomenat ba-midbar במדבר, "en el desert." En la Septuaginta, el nom és Arithmoi ("Nombres", literalment), ja que és un registre del cens del poble al Sinaí i a la planura de Moab i detalla molt precisament certs rituals, amb les repeticions necessàries.
El llibre també és d'interès històric, ja que dona els detalls de la ruta dels israelites en el desert i els seus campaments principals. Certs esdeveniments, si bé són hiperbòlics, tenen base arqueològica, com l'arribada a Qades. Està dividit en tres parts:
- El cens del poble al Sinaí
- Un relat del recorregut de Sinai cap a Moab, i l'enviament d'espies, i llur report.
- Un relat del que va ocórrer a la planura del Moab, abans de creuar el riu Jordà.
És important l'organització en 12 tribus, una per cada fill de Jacob i base de molts conflictes territorials posteriors. El record de la pasqua i l'acció protectora de Déu cap al seu poble escollit és constant.
El llibre cobreix el recorregut de 38 anys i 10 mesos després de la sortida d'Egipte. La data més probable de composició estaria sobre el segle VI aC, recollint històries més antigues (bàsicament de la font anomenada P en la hipòtesi documental).
Referències
[modifica]- ↑ «Llibre dels Nombres». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.