Llista de mars lunars

Això és una llista de maria (planes basàltiques fosques i grans) de la Lluna. També inclou un oceanus i les característiques conegudes pels noms lacus, palus i sinus. Es va introduir el sistema modern de nomenclatura lunar el 1651 per Giovanni Battista Riccioli.^[1] El mapa de la Lluna de Riccioli va ser dibuixat per Francesco Maria Grimaldi, que té un cràter que porta el seu nom.

Cara visible lunar amb els maria i cràters més importants etiquetats

Maria i Oceanus

Maria lunar
Nom llatí	Nom en català	Lat.	Long.	Diàmetre (km)
Mare Anguis	mar del Serpent	22.6° N	67.7° E	150
Mare Australe	Mar del sud	38.9° S	93.0° E	603
Mare Cognitum	Mar conegut	10.0° S	23.1° W	376
Mare Crisium	Mar de les Crisis	17.0° N	59.1° E	418
Mare Fecunditatis	Mar de la Fecunditat	7.8° S	51.3° E	909
Mare Frigoris	Mar del Fred	56.0° N	1.4° E	1596
Mare Humboldtianum	Mar d'Alexander von Humboldt	56.8° N	81.5° E	273
Mare Humorum	Mar de la humitat	24.4° S	38.6° W	389
Mare Imbrium^[2]	Mar de Neu	32.8° N	15.6° W	1123
Mare Ingenii	Mar de l'enginy	33.7° S	163.5° E	318
Mare Insularum	Mar de les Illes	7.5° N	30.9° W	513
Mare Marginis	Mar de la Vora	13.3° N	86.1° E	420
Mare Moscoviense	Mar de Moscòvia	27.3° N	147.9° E	277
Mare Nectaris	Mar de Néctar	15.2° S	35.5° E	333
Mare Nubium	Mar de Núvols	21.3° S	16.6° W	715
Mare Orientale	Mar de l'Est	19.4° S	92.8° W	327
Mare Serenitatis	Mar de la Serenitat	28.0° N	17.5° E	707
Mare Smythii	Mar d'Smyth	1.3° N	87.5° E	373
Mare Spumans	Mar d'escuma	1.1° N	65.1° E	139
Mare Tranquillitatis	Mar de la Tranquil·litat	8.5° N	31.4° E	873
Mare Undarum	Mar d'ones	6.8° N	68.4° E	243
Mare Vaporum	Mar dels Vapors	13.3° N	3.6° E	245
Oceanus Procellarum	Oceà de les Tempestes	18.4° N	57.4° W	2568

També hi havia una regió a la cara oculta que va ser identificat erròniament breument com un mare, amb el nom de Mare Desiderii (Mar dels Somnis). Ja no es reconeix. Altres maria s'inclouen:

Mare Parvum^[3] ("Mar petit"), immediatament a l'est d'Inghirami
Mare Incognitum ("Mar desconegut")
Mare Novum^[3] ("Mar nou"), nord-est de Plutarc
Mare Struve ("Mar d'Struve"), prop de Messala

Lacus

Un conjunt de característiques relacionades són els lacus lunars (en singular lacus, "llac" en llatí), que són planes basàltiques més petites d'origen similar:

Lacus lunar
Nom llatí	Nom en català	Lat.	Long.	Diàmetre (km)
Lacus Aestatis	Llac de l'estiu	15.0° S	69.0° W	90
Lacus Autumni	Llac de la tardor	9.9° S	83.9° W	183
Lacus Bonitatis	Llac de la bondat	23.2° N	43.7° E	92
Lacus Doloris	Llac dels Dolors	17.1° N	9.0° E	110
Lacus Excellentiae	Llac de l'Excel·lència	35.4° S	44.0° W	184
Lacus Felicitatis	Llac de la felicitat	19.0° N	5.0° E	90
Lacus Gaudii	Llac del Goig	16.2° N	12.6° E	113
Lacus Hiemalis	Llac d'hivern	15.0° N	14.0° E	50
Lacus Lenitatis	Llac de suavitat	14.0° N	12.0° E	80
Lacus Luxuriae	Llac de luxe	19.0° N	176.0° E	50
Lacus Mortis	Llac de la Mort	45.0° N	27.2° E	151
Lacus Oblivionis	Llac de l'oblit	21.0° S	168.0° W	50
Lacus Odii	Llac d'odi	19.0° N	7.0° E	70
Lacus Perseverantiae	Llac de la perseverança	8.0° N	62.0° E	70
Lacus Solitudinis	Llac de la soledat	27.8° S	104.3° E	139
Lacus Somniorum	Llac dels somnis	38.0° N	29.2° E	384
Lacus Spei	Llac de l'esperança	43.0° N	65.0° E	80
Lacus Temporis	Llac del temps	45.9° N	58.4° E	117
Lacus Timoris	Llac de la por	38.8° S	27.3° W	117
Lacus Veris	Llac de la primavera	16.5° S	86.1° W	396

Sinus i Paludes

Un conjunt de característiques relacionades són els sinus (singular sinus, "badia" en llatí) i les paludes (singular palus, "pantà" en llatí):

Sinus i paludes lunars
Nom llatí	Nom en català	Lat.	Long.	Diàmetre (km)
Palus Epidemiarum	Pantà dels epidèmics	32.0° S	28.2° W	286
Palus Putredinis	Pantà del decaïment	26.5° N	0.4° E	161
Palus Somni	Pantà del dormir	14.1° N	45.0° E	143
Sinus Aestuum	Badia bullent	10.9° N	8.8° W	290
Sinus Amoris	Badia de l'amor	18.1° N	39.1° E	130
Sinus Asperitatis	Badia de la rugositat	3.8° S	27.4° E	206
Sinus Concordiae	Badia de l'harmonia	10.8° N	43.2° E	142
Sinus Fidei	Badia de la confiança	18.0° N	2.0° E	70
Sinus Honoris	Badia de l'honor	11.7° N	18.1° E	109
Sinus Iridum	Badia del l'arc de Sant Martí	44.1° N	31.5° W	236
Sinus Lunicus	Badia de Lunik	31.8° N	1.4° W	126
Sinus Medii	Badia del centre	2.4° N	1.7° E	335
Sinus Roris	Badia de rosada	54.0° N	56.6° W	202
Sinus Successus	Badia de l'èxit	0.9° N	59.0° E	132

Algunes fonts inclouen Palus Nebularum ("Pantà de les boires") a 38.0° N, 1.0° E. No obstant això, la designació no ha estat reconeguda oficialment per la UAI.

Referències

↑ Moore, Patrick. The Guinness book of astronomy facts and feats. Enfield, Middlesex: Guinness Superlatives Ltd, 1983, p. 25. ISBN 0-85112-258-2.
↑ «Moon Mare/Maria». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology. [Consulta: 20 agost 2010].
↑ ^3,0 ^3,1 «Astronomica Langrenus» (en italià). Arxivat de l'original el 2006-10-12. [Consulta: 5 desembre 2006].

Bibliografia

L. E. Andersson and Ewen A. Whitaker, NASA Catalogue of Lunar Nomenclature, NASA RP-1097, 1982, no ISBN.
Ben Bussey and Paul Spudis, The Clementine Atlas of the Moon, Cambridge University Press, 2004, ISBN 0-521-81528-2.
Antonín Rükl, Atlas of the Moon, Kalmbach Books, 1990, ISBN 0-913135-17-8.
Ewen A. Whitaker, Mapping and Naming the Moon, Cambridge University Press, 1999, ISBN 0-521-62248-4.

Enllaços externs

[1] Moore, Patrick. The Guinness book of astronomy facts and feats. Enfield, Middlesex: Guinness Superlatives Ltd, 1983, p. 25. ISBN 0-85112-258-2.

[USGS-2] «Moon Mare/Maria». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology. [Consulta: 20 agost 2010].

[telescop.htm-3] 3,0 ^3,1 «Astronomica Langrenus» (en italià). Arxivat de l'original el 2006-10-12. [Consulta: 5 desembre 2006].

[1]

[2]

[3]

La Lluna
Característiques físiques	Cara a la Lluna Estructura interna Camp gravitatori Topografia Camp magnètic Atmosfera Cua d'ions Llum de la lluna Remolins lunars
Òrbita	Òrbita de la Lluna Fases Lluna negra Lluna nova Libració Lluna plena Lluna fosca Terminador Superlluna Lluna cendrosa Eclipsi de Lluna Eclipsi de Sol Eclipsis solars a la Lluna Marea
Superfície	Selenografia Cara visible Cara oculta Pol nord Pol sud Mar lunar Llista Cràters Llista Calderes Muntanyes Valls Característiques volcàniques Conca del pol sud-Aitken Cràter de Shackleton Aigua Sòl Regolita Sistemes de marques radials Pic de llum eterna Cràter de foscor eterna Erosió espacial Fenomen lunar transitori Basalt lunar 70017
Ciència	Geologia cronologia Hipòtesi del gran impacte Esfera de Hill Roques lunars Meteorits lunars KREEP Gran bombardeig tardà Lunar Laser Ranging experiment ALSEP Observació Origen Exposicions de roques lunars Exposició de roques lunars de l'Apollo 11 Exposició de roques lunars de l'Apollo 17
Exploració	Programa Luna Programa Apollo Exploració de la Lluna Colonització de la Lluna Llista de sondes lunars Llista de missions d'exploració de la Lluna Llista d'objectes creats per la humanitat sobre la Lluna Aterratge lunar Teories de la conspiració dels aterratges lunars del Programa Apollo
Temes relacionats	Calendari lunar Calendari lunisolar Cràters amb noms de persones Planeta doble Efecte lunar La cara de la Lluna Memorials a la Lluna Mes Mes lunar Il·lusió lunar Lluna a l'art i la literatura Mitologia lunar Divinitat lunar Hjúki i Bil (llegendes nòrdiques) La Lluna està feta de formatge verd Satèl·lit natural Sistema solar Superlluna Teia (protoplaneta) Turisme
Fases / Ocurrència	Lluna plena Lluna negra Lluna blava Fase lunar Lluna nova Lluna fosca Lluna mullada Lilith (lluna hipotètica)
Categoria