Vés al contingut

Monica Sinclair

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMonica Sinclair
Biografia
Naixement23 març 1925 Modifica el valor a Wikidata
Evercreech (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 maig 2002 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Lambeth (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
FormacióRoyal Academy of Music Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica clàssica i cant Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: e3db201d-324f-48cc-adcc-5567d6aa0df1 Discogs: 1201349 Find a Grave: 122172326 Modifica el valor a Wikidata

Monica Sinclair (Evercreech, Anglaterra, 23 de març de 1925 – Lambeth, Londres, 7 de maig de 2002)[1] fou una cantant d'òpera de nacionalitat britànica. Amb veu de contralt, va cantar en nombroses ocasions per a la Royal Opera de Londres, en la dècada dels 1950 i 1960, actuant en escena i en enregistraments al costat d'artistes de la talla de Joan Sutherland, Luciano Pavarotti, Maria Callas, Sir Thomas Beecham i Sir Malcolm Sargent, entre molts altres. Va ser una cantant amb bones aptituds còmiques i va enregistrar moltes òperes de Gilbert i Sullivan, a més de títols pertanyents al repertori operístic estàndard.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Evercreech, Anglaterra, i va cursar els estudis musicals en la Royal Academy of Music de Londres. Va debutar en 1948 amb la Carl Rosa Opera Company, interpretant el paper de Suzuki de l'obra de Giacomo Puccini Madama Butterfly.[2] La seva primera actuació en el Covent Garden va arribar en 1949, amb La flauta màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart, fent un dels papers de nois de l'obra.[2]

Entre els seus primers papers en el Covent Garden figuren els de Maddalena (Rigoletto), Mrs Sedley (Peter Grimes), Feodor (Borís Godunov), Rosette (Manon), Flosshilde (Das Rheingold), Siegrune (Die Walküre), Azucena (Il trovatore), Pauline (La dama de piques), Mercedes (Carmen) i la veu de la mare d'Antonia (Les contes de Hoffmann). Va donar veu a Nicklaus en la pel·lícula de 1951 de Michael Powell i Emeric Pressburger Els contes d'Hoffman.[3]

Sinclair va actuar per primera vegada en el Festival de Glyndebourne en 1954 amb el paper còmic de Ragonde en la primera representació al Regne Unit de l'òpera de Gioachino Rossini Le Comte Ory. També va cantar els papers de Berta (El barber de Sevilla), Marcellina (Les noces de Fígaro), Dryade (Ariadne auf Naxos), i la Reina Henrietta (I puritani, amb Joan Sutherland). L'any 1961 va fer un enregistrament en estudi de l'òpera Il pirata, de Vincenzo Bellini, cantant amb Maria Callas i Alexander Young.

Novament al Covent Garden, la temporada 1959-60 Sinclair va afegir nous papers al seu repertori: Annina (Der Rosenkavalier, en el debut de Georg Solti en el Covent Garden, amb Elisabeth Schwarzkopf i Sena Jurinac), Bradamante (Alcina, amb disseny i direcció escènica de Franco Zeffirelli, amb Joan Sutherland en el paper principal), Theodosia (Die schweigsame Frau), l'abadessa (Dialogues des Carmélites), Marfa (Khovànxtxina), Emilia (Otello) i la marquesa de Birkenfeld (La Fille du régiment, amb Sutherland i Luciano Pavarotti). Aquest últim paper també ho va cantar al Metropolitan Opera de Nova York (el MET), en el seu debut en aquest teatre el 14 de març de 1972, amb els mateixos companys de repertori, Sutherland i Pavarotti.[4] Al MET va actuar en un total de 20 representacions, de les òperes La Fille du régiment i Faust.[5]

El seu debut als Estats Units d'Amèrica va tenir lloc a Dallas (Texas) el 16 de novembre de 1960, cantant Alcina de Haendel.[6][7] Una altra de les seves actuacions internacionals va ser el paper principal de l'òpera de Jean-Baptiste Lully Armida, representada a Bordeus en 1955.[2][8]

Monica Sinclair va morir a Anglaterra l'any 2002, als 77 anys. Va ser enterrada en el Cementiri de St Peter, en Limpsfield, Anglaterra. Havia estat casada amb Anthony Tunstall, un antic instrumentista de trompa del Covent Garden, amb el qual va tenir sis fills i de qui es va divorciar.[2]

Actuacions en estrenes

[modifica]

Monica Sinclair va interpretar diferents papers en estrenes d'obres, entre els quals figuren els següents, la major part d'elles representades al Covent Garden:

Discografia (selecció)[10]

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lentz III, Harris M. Obituaries in the Performing Arts, 2002: Film, Television, Radio, Theatre.... 2003. McFarland & Company, p. 276. ISBN 978-0786414642. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Blyth, Alan «Opera singer with formidable presence and a gift for comedy - Monica Sinclair». The Guardian, 15-05-2002, pàg. 18.
  3. ↑ Pàgina a IMDB
  4. ↑ «[Met Performance CID:228770]» (en anglès). Archives Metropolitan Opera. [Consulta: 10 agost 2017].[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «Monica Sinclair» (en anglès). Archives Metropolitan Opera. Arxivat de l'original el 5 de març 2021. [Consulta: 10 agost 2017].
  6. ↑ «U.S. Debut For Mezzo In Dallas Opera». The Times, Shreveport, Louisiana, 28-08-1960, pàg. 62.
  7. ↑ Porter, Rob «Joan Sutherland Scores Dazzling Dallas Success». Denton Record-Chronicle, Denton, Texas, 17-11-1960, pàg. 2.
  8. ↑ Biografia a bach-cantatas.com
  9. ↑ Pàgina a Naxos
  10. ↑ «Pàgina a ArkivMusik». Arxivat de l'original el 2020-07-29. [Consulta: 10 agost 2017].
  11. ↑ «The Gramophone, febrer 1958». Arxivat de l'original el 2011-07-23. [Consulta: 10 agost 2017].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Monica_Sinclair&oldid=33450237»