Vés al contingut

Menahem ben Saruq

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMenahem ben Saruq
Biografia
Naixement920 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tortosa (Baix Ebre) Modifica el valor a Wikidata
Mort970 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLingüística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, lexicògraf, filòsof Modifica el valor a Wikidata

Menahem ben Saruq o Menahem ben Jacob ben Saruq (hebreu: מנחם בן יעקב בן סרוק, Mĕnaḥem ben Yaʿăqōḇ ben Saruq‎) (Tortosa, ca. 920-ca. 970) fou un poeta i gramàtic jueu andalusí.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut a Tortosa, es trasllada a Còrdova i entra al servei d'Issac ben Ezra, funcionari califal. Torna a Tortosa quan mor Issac,[2] però el fill d'aquest, Hasday ibn Xaprut, metge i conseller dels califes Abd-ar-Rahman III i al-Hàkam II el reclama i el nomena secretari personal seu, i l'anima a fer estudis de la llengua hebrea, envoltat per un grup de deixebles.[3]

Els seus estudis filològics es desenvolupen en el Maḥberet o Lèxic de l'hebreu bíblic, el qual fou atacat pel gramàtic Dunaix ben Labrat en la seva crítica o Tēshuvot per les seves aportacions filològiques i exegètiques, i aconseguí per les seves acusacions que Menahem perdé el mecenatge de Hasday ibn Xaprut, i fins i tot, acabà a la presó.[4] És possible que poc després morís.[5] A aquestes crítiques, els deixebles de Menahem: Isaac ben Gikatilla, Isaac ben Caprun i Judà ben David Hayyuj replicaren amb les Tēshuvot Talmidey Mĕnaḥem en contra de les opinions de Ben Labrat.[6][5]

Obra

[modifica]

En tota la seva obra Menahem intenta que l'hebreu recupere la posició com a idioma creatiu, com l'idioma exclusiu de la societat jueva.[7] És un extraordinari estilista, amb un important domini del vocabulari hebreu.[8]

Gramàtica

[modifica]
  • Maḥberet (Composició) o Lèxic hebreu escrit en hebreu.[9] Consta d'una introducció, on l'autor explica les seves idees gramaticals, i un cos, ordenat alfabèticament, on registra totes les arrels de la llengua hebrea bíblica, uns 2.500. La finalitat que buscava l'autor fou facilitar la comprensió de la Tanakh o Bíblia jueva, que es veu reforçada quan en explicar les diferents accepcions de les paraules, comenta el sentit de passatges bíblics, i es converteix en un veritable tractat exegètic.[4] Aquest és el primer diccionari hebreu escrit en hebreu, i possiblement el primer diccionari hebreu sistemàtic de qualsevol tipus.[10]

Poesia

[modifica]
  • Paraules de dol. Poesia elegíaca de dol per la mort d'Issac ben Ezra.[5]
  • Cant fúnebre per la mort de la mare de Hasday ibn Xaprut.[5]
  • Introducció de la carta enviada a Josep, sobirà khàzar (poble turc establit al sud-est de l'estepa russa i el Daguestan, i convertit al judaisme al segle vii), pel diplomàtic Hasday ibn Xaprut.[11]
  • Carta a Hasday ibn Xaprut defensant la seva innocència.[4]

Referències i notes

[modifica]
  1. Forcano 2013: pp. 36-37.
  2. Segons Toy, li dedica un elogi, que fou col·locat en la sinagoga que construí, i a més, escrigué unes elegies que encara es reciten en època de dol.
  3. Valle Rodriguez (a), p. 487.
  4. 4,0 4,1 4,2 Valle Rodriguez (a), p. 488.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Toy
  6. Valle Rodriguez (b), p. 113.
  7. Drory, p. 8.
  8. Valle Rodriguez (a), p. 489.
  9. Veure Saruq-Filipowski
  10. Maman
  11. Pérez Castro, pp. 5-6.

Bibliografia

[modifica]