Namnetes

Namnetes
Tipus	tribu
Part de	gals
Grups relacionats	vènets

Els namnetes^[1] (llatí Namnetes o Nanetes) eren un poble gal que vivia al nord del Liger (Loira) fins a la mar; el riu els separava dels píctons o pictaus (pictones o pictavi). La seva capital fou Condevicnum (Nantes). Quan Juli Cèsar va fer la guerra als vènets, aquests van cridar en ajuda els osismes, namnetes, i altres.

El nom dels namnetes

Orígens

Els namnetes eren una tribu secundària, situada al nord del Loira i dependent dels potents vènets, els quals controlaven la desembocadura del Loira i el comerç de l'estany amb les illes Britàniques (port de Corbilo, encara mal ubicat, dins l'àrea de la Grande Brière, actualment zona de pantans però aleshores encara marítima).

Els namnetes no adquiriren un territori diferenciat fins després de la conquesta de la Gàl·lia per Cèsar. El seu territori consistí llavors en la meitat del dels vènets, a la riba dreta del Loira, i fou inclòs dins la província "Lionesa IIIa".

Etimologia

En general, l'origen del nom es relaciona amb una arrel cèltica *nant corresponent al concepte de curs d'aigua, o valls, potser d'origen pre-cèltic, que es troba també al nom de ciutats com ara Nant o Nantua. La ciutat de Nantes, antiga Condevicnum, prengué el seu nom dels namnetes més tard.

Morfologia

No es coneix la forma cèltica del nom dels namnetes. Els autors de llengua grega escriuen, en plural (nominatiu/genitiu) : Namnitoi/Namnitôn. En llatí clàssic, la forma que apareix habitualment als textos és el plural Namnetes/Namnetum ; n'hi ha una forma singular a l'estela de Worms : Namnis.^[a] L'adjectiu corresponent és namneticus (i no pas namnetus). És per això què l'esment de la taula de Peutinger portunamnetu vol dir Portus Namnetum i no pas Portus namnetus.

Una confusió entre Namnitoi i Samnitoi?

Estàter encunyat pels namnetes cap al 80-50 aC

Tant Estrabó com Ptolemeu fan una divisió curiosa entre aquestes dues poblacions. Estrabó, d'una banda indica el Loira com a límit entre píctons i namnetes (Namnitoi) i de l'altra, parla dels samnites (Samnitoi), als quals situa al litoral « a la desembocadura del Loira». Es pot pensar, atesa la proximitat d'ambdós indrets, que es tracta d'un error de transcripció per part d'algun copista.^[2]

Pel que fa a Ptolemeu, la distorsió és més important: situa els samnites « per sota dels vènets » (sense especificar les coordenades geogràfiques) i els namnetes, amb capital a Condevicnum,^[3]^[4] clarament més a l'est; el conjunt de pobles que esmenta va d'oest a est: samnites, andecaus, aulercs cenòmans i namnetes; al mateix temps, les coordenades de Condevicnum situen aquesta ciutat més a prop de Rotomagos (Rouen) que de Ratiatum (Rezé).^[2]

Aquesta anomalia es podria explicar de la següent manera: Ptolemeu, com altres autors antics (entre ells, Dionís Periegetes), prenen les informacions del geògraf Artemidor, la descripció del qual correspon a la situació que hi havia al s. II aC, època en què les migracions celtes encara no havien acabat i els namnetes potser no havien arribat encara vora l'estuari del Loira.^[5]

Notes

↑ El diccionari llatí-francès Gaffiot (Hachette, 1934), sense tenir en compte les inscripcions corrents, dona només les formes plurals. Es pot indubtablement reconstruir una declinació de tipus dux/ducis (3a declinació imparisil·làbica) : Namnis/Namnetis al plural Namnetes/Namnetum. Al text de Cèsar: «sibi ad bellum adciscunt Lexovios, Ambiliatos, Namnetes, Menapios...» («demanen ajut per a la guerra als Lexovis, els Ambilatres, els Namnetes, els Menapis…»), Namnetes és un acusatiu plural, en l'occurrència idèntica al nominatiu.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Namnetes

↑ Cèsar, Juli. «Llibre III, IX.10». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 162. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.
↑ ^2,0 ^2,1 L.-J.-M. Bizeul, "Des Nannètes aux époques celtiques et romaines", Bulletin de la société archéologique de Nantes et du département de la Loira-Inférieure, Tome I p 112, Nantes, 1859
↑ Provost 1988: o Condeouincon p. 28
↑ cf. text traduït (amb errors d'ortografia) [1] Condevicnum podria ser la forma llatinitzada d'un nom gal *Contigwig, que es correspon amb la noció comuna dins la toponímia gal·la de « ciutat de la confluència »
↑ Provost 1988: p. 24

Bibliografia

Provost, Michel. Carte archéologique de la Gaule - La Loire-Atlantique 44 (en francès). París: Académie des inscriptions et Belles-Lettres, 1988. ISBN 2-87754-001-4.

[2] El diccionari llatí-francès Gaffiot (Hachette, 1934), sense tenir en compte les inscripcions corrents, dona només les formes plurals. Es pot indubtablement reconstruir una declinació de tipus dux/ducis (3a declinació imparisil·làbica) : Namnis/Namnetis al plural Namnetes/Namnetum. Al text de Cèsar: «sibi ad bellum adciscunt Lexovios, Ambiliatos, Namnetes, Menapios...» («demanen ajut per a la guerra als Lexovis, els Ambilatres, els Namnetes, els Menapis…»), Namnetes és un acusatiu plural, en l'occurrència idèntica al nominatiu.

[1] Cèsar, Juli. «Llibre III, IX.10». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 162. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938.

[Bulletin-3] 2,0 ^2,1 L.-J.-M. Bizeul, "Des Nannètes aux époques celtiques et romaines", Bulletin de la société archéologique de Nantes et du département de la Loira-Inférieure, Tome I p 112, Nantes, 1859

[4] Provost 1988: o Condeouincon p. 28

[5] . text traduït (amb errors d'ortografia) [1] Condevicnum podria ser la forma llatinitzada d'un nom gal *Contigwig, que es correspon amb la noció comuna dins la toponímia gal·la de « ciutat de la confluència »

[6] Provost 1988: p. 24

[1]

[a]

[2]

[3]

[4]

[5]