Vés al contingut

Salut mental de Jesús

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La qüestió de si el Jesús històric era mentalment sa ha estat estudiada per diversos psicòlegs, filòsofs, historiadors i escriptors. El primer a qüestionar de manera extensiva i detallada el seny de Jesús va ser el psicòleg francès Charles Binet-Sanglé, cap de metges de París i autor dels quatre volums de La Folie de Jésus.[1] Aquest punt de vista troba tant partidaris com opositors.[2]

Opinions que desafien el seny de Jesús

[modifica]
Vegeu també: Retrats del Jesús històric § Visions minoritàries

S'ha suggerit pels psiquiatres Oskar Panizza,[3] Georg Lomer,[4] William Hirsch,[5] William Sargant,[6] Anthony Storr,[7] i altres que Jesús va tenir un trastorn mental o psiquiàtric.[8] Això va ser reafirmat, entre d'altres, per l'Església d'Anglaterra,[9] basant-se en el fet que l'Evangeli de Marc[10] diu sobre Jesús que «Quan els seus familiars sentiren dir el que passava, hi anaren per endur-se'l, perquè deien: Ha perdut el seny!».

El psicòleg Władysław Witwicki[11] afirma que Jesús tenia dificultats per comunicar-se amb el món exterior i patia de trastorn de personalitat múltiple, que era esquizotímic o fins i tot esquizofrènic.[12][13]

El neuròleg nord-americà Robert Sapolsky en el seu llibre El problema amb la testosterona: i altres assajos sobre la biologia del problema humà[14] i en les seves conferències[15][16] suggereix que Jesús tenia un trastorn de la personalitat esquizotípica.

En 1998-2000, el polonès Leszek Nowak, de Poznań, va ser autor d'un estudi en què, basant-se en la seva pròpia història de deliris de la missió i idees sobrevalorades, i en la informació continguda als Evangelis, va fer un intent de reconstruir la psique de Jesús.[17]

Opinions defensant el seny de Jesús

[modifica]

Les opinions i publicacions que qüestionaven el seny de Jesús, especialment les de Charles Binet-Sanglé i William Hirsch, van provocar reaccions polèmiques. Van ser discutits per primera vegada per Albert Schweitzer en la seva tesi doctoral titulada Die psychiatrische Beurteilung Jesu: Darstellung und Kritik (1913)[18] i pel teòleg nord-americà Walter Bundy en el seu llibre de 1922 The Psychic Health of Jesus.[19]

La defensa de la salut mental de Jesús es va dedicar a un editorial de la revista de jesuïtes italianes La Civiltà Cattolica, publicada el 5 de novembre de 1994.[20] A la pregunta del títol «E se Gesù si fosse ingannato?» («I si Jesús fos enganyat?»), els editors van respondre negativament argumentant que Jesús no era un fanàtic o megalòman sinó una persona mentalment sana i molt realista. Per tant, no es va enganyar dient que era el messies i el Fill de Déu.[21]

La salut mental de Jesús és defensada pels psiquiatres Olivier Quentin Hyder,[22] i Pablo Martínez i Andrew Sims al seu llibre Mad or God? Jesus: The Healthiest Mind of All.[23][24] A més, apologistes cristians, com Josh McDowell[25] i Lee Strobel,[26] reprenen el tema de la defensa del seny de Jesús.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Binet-Sanglé, Charles. La folie de Jésus [La follia de Jesús] (en francès). 1–4. París: A. Maloine, 1908–1915. OCLC 4560820. LCCN 08019439. 
  2. ↑ Havis, Don «An Inquiry into the Mental Health of Jesus: Was He Crazy?» (en anglès). Secular Nation. Atheist Alliance International [Minneapolis], abril – juny 2001. ISSN: 1530-308X [Consulta: 14 maig 2023].
  3. ↑ Panizza, Oskar «Christus in psicho-patologischer Beleuchtung» (en alemany). Zürcher Diskuszjonen. Verlag Zürcher Diskuszjonen [Zúric, París], 5, 1898, pàg. 1–8.
  4. ↑ Lomer, Georg. Jesus Christus vom Standpunkte des Psychiaters: eine kritische Studie für Fachleute und gebildete Laien (en alemany). Bamberg: Handelsdruckerei, 1905. OCLC 31247627. 
  5. ↑ Hirsch, William. Religion and Civilization: The Conclusions of a Psychiatrist (en anglès). Nova York: Truth Seeker, 1912. OCLC 39864035. LCCN 12002696. 
  6. ↑ Sargant, William «The movement in psychiatry away from the philosophical» (en anglès). The Times [Londres], 22-08-1974, pàg. 14.
  7. ↑ Storr, Anthony. Feet of Clay. Saints, Sinners, and Madmen: A Study of Gurus (en anglès). Nova York: Free Press Paperbacks, 1997, p. 139–146. ISBN 0-684-83495-2. 
  8. ↑ Murray, E. D.; Cunningham, M. G.; Price, B. H. «The role of psychotic disorders in religious history considered» (en anglès). Journal of Neuropsychiatry and Clinical Neurosciences, 24, 4, 2012, pàg. 410–426. DOI: 10.1176/appi.neuropsych.11090214. PMID: 23224447.
  9. ↑ Jeory, Ted «Jesus Christ 'may have suffered from mental health problems', claims Church of England» (en anglès). Daily Express, 28-08-2012 [Consulta: 14 maig 2023].
  10. ↑ Mc 3:21
  11. ↑ Witwicki, Władysław. Dobra Nowina według Mateusza i Marka (en polonès). Varsòvia: Państwowe Wydawnictwo Naukowe, 1958. OCLC 681830910. 
  12. ↑ Citlak, Amadeusz «Psychobiography of Jesus Christ in view of Władysław Witwicki's theory of cratism» (en anglès). Journal for Perspectives of Economic Political and Social Integration. Scientific Society KUL, 21, 1–2, 2015. DOI: 10.2478/pepsi-2015-0007. ISSN: 2300-0945. OCLC: 998362074 [Consulta: 14 maig 2023].
  13. ↑ Jarzyńska, Karina. «Jezus jako egocentryczny schizotymik» (en polonès). Racjonalista. Fundacja Wolnej Myśli, 10-04-2008. [Consulta: 14 maig 2023].
  14. ↑ Sapolsky, Robert. «Circling the Blanket for God». A: The Trouble with Testosterone: and Other Essays on the Biology of the Human Predicament (en anglès). Nova York: A Touchstone Book, Simon & Schuster, 1998, p. 248–256. ISBN 978-0-684-83409-2 [Consulta: 3 octubre 2023]. 
  15. ↑ Sapolsky, Robert. «Belief and Biology» (en anglès). Freedom From Religion Foundation, 01-04-2003. [Consulta: 3 octubre 2023].
  16. ↑ Dr. Robert Sapolsky's lecture about Biological Underpinnings of Religiosity a YouTube
  17. ↑ Nowak, Leszek. «Prywatna Witryna Internetowa Leszka Nowaka» (en polonès). Arxivat de l'original el 14 de maig de 2016.
  18. ↑ Schweitzer, Albert. Die psychiatrische Beurteilung Jesu: Darstellung und Kritik [L'avaluació psiquiàtrica de Jesús: presentació i crítica] (en alemany). Tübingen: JCB Mohr (Paul Siebeck), 1913. OCLC 5903262. LCCN 13021072 [Consulta: 14 maig 2023]. 
  19. ↑ Bundy, Walter E. The Psychic Health of Jesus (en anglès). Nova York: The Macmillan Company, 1922. OCLC 644667928. LCCN 22005555 [Consulta: 14 maig 2023]. 
  20. ↑ «E se Gesù si fosse ingannato?» (en italiana). La Civiltà Cattolica, 3465, 05-11-1994, pàg. 213–225. ISSN: 0009-8167 [Consulta: 3 octubre 2023].
  21. ↑ Moynihan, Robert «Was Jesus Deceived?» (en anglès). Inside the Vatican, 12-1994. ISSN: 1068-8579 [Consulta: 3 octubre 2023].
  22. ↑ Hyder, Olivier Quentin «On the Mental Health of Jesus Christ» (en anglès). Journal of Psychology and Theology. Biola University, 5, 1, 01-12-1977, pàg. 3–12. DOI: 10.1177/009164717700500101. ISSN: 0091-6471. OCLC: 7318879878.
  23. ↑ Martínez, Pablo; Sims, Andrew. Mad or God? Jesus: The Healthiest Mind of All (en anglès). Londres: InterVarsity Press, 2018. ISBN 978-1-783-59606-5. 
  24. ↑ Sims, Andrew. «Mad or God? A senior psychiatrist on the mental health of Jesus» (en anglès). Christian News on Christian Today. Christian Today, 17-07-2018. [Consulta: 14 maig 2023].
  25. ↑ McDowell, Josh. «Lord, Liar, or Lunatic?». A: More Than a Carpenter (en anglès). Wheaton, Illinois: Living Books, 1977, p. 22–32. ISBN 978-0-8423-4552-1. 
  26. ↑ Strobel, Lee. «The Psychological Evidence». A: The Case for Christ (en anglès). Grand Rapids, Michigan: Zondervan, 2013, p. 154–166. ISBN 978-0-3103-3930-4. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Salut_mental_de_Jesús&oldid=33966081»