Setge de Tortosa (1810)
| Guerra del Francès | |||
|---|---|---|---|
Setge de Tortosa (1810) Setge de Tortosa (1810) (Catalunya 1802-1812) | |||
Quadre del Museu d'Història Militar de Versalles | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | 2 de gener de 1811 | ||
| Coordenades | 40° 49′ N, 0° 31′ E / 40.81°N,0.52°E | ||
| Lloc | Tortosa | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria de l'exèrcit francès | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
1r Bruc · 2n Bruc · 1r Girona · Montgat · 2n Girona · Sant Cugat · Roses · Barcelona · Llinars · Molins de Rei (1808) · Castelló d'Empúries · Valls · Molins de Rei (1809) · 3r Girona · Hostalric − Mollet · Vic · Vilafranca · Manresa · Margalef · Lleida − La Bisbal − Sant Quintí · Tortosa − El Pla · Tarragona (1811) · Figueres · Montserrat · Cervera · Altafulla · Tarragona (1813) |
El Setge de Tortosa de 1810 va ser una acció militar d'encerclament de la Guerra del Francès (1808-1814) que culminaria amb l'ocupació francesa de la ciutat de Tortosa.
Antecedents
[modifica]Després de la caiguda de Girona, el 10 de desembre de 1809, el general Joseph Souham rebé l'ordre de dispersar les desmoralitzades forces patriotes en retirada. Després de la desfeta de Vic, el general O'Donnell aconseguí reunir 15.000 homes, i envià al general Caro a Vilafranca i Manresa on derrotà als francesos,[1] i el dia 22 d'abril sortí de Tarragona i, passant per Montblanc, es dirigí cap a Lleida, amenaçada per les forces del mariscal Suchet, sent interceptat i derrotat en la batalla de Margalef el 23 d'abril.
El 2 d'abril les tropes franceses ocupen Gandesa, el 13 de maig la fortalesa d'Hostalric,[2] Lleida el 14 de maig.[3] Mequinensa i Morella el juny i Ulldecona el 3 de juliol.
La ciutat inicià preparatius previs a l'arribada del conflicte. S'actuà necessàriament sobre les muralles de la ciutat greument danyades pels enfrontaments bèl·lics del segle xviii. El 20 de desembre de 1809 a més a més van sortir de Tortosa 10 "companyies de paisans" per a socórrer a Girona. Assabentats fent camí de la caiguda d'aquesta ciutat lluitaren a Collsuspina, al Moianès i retornaren l'1 de febrer de 1810.
El setge
[modifica]En el moment de l'assetjament la guarnició de Tortosa és de 8.000 a 9.000 mil homes de tropa i voluntaris. Tortosa té en aquells moments de 10 a 12 mil habitants.
Bloquejada la plaça des del 4 de juliol de 1810 amb l'aparició de la divisió de Anne Gilbert de La Val[4] a la riba dreta de l'Ebre, s'iniciaren els primers enfrontaments.
El setge del general Louis Gabriel Suchet va començar el 15 de desembre de 1810. Després d'intensos bombardejos, la nit de l'1 de gener de 1811, els francesos obriren diverses bretxes a la muralla. Llavors la ciutat capitulà i signà la rendició davant del III Exèrcit napoleònic.[5] Durant el període d'enfrontament hi va haver més d'un miler de morts per contra d'alguns centenars entre les tropes franceses.
Conseqüències
[modifica]Suchet va deixar el general de brigada Pierre-Joseph Habert i una guarnició francesa a Tortosa i va marxar amb els presoners a Saragossa, mentre el mariscal Jacques MacDonald va traslladar la seva força cap a Valls, sent derrotada la seva avantguarda el 15 de gener a la batalla del Pla, i en lloc de revenjar-se va marxar amb els seus 12.000 homes a Montblanc i d'allà es va traslladar a Lleida.[6] Després de la caiguda de Tortosa va ser el torn de l'ocupació de Tarragona (28 de juny de 1811), de Sagunt (25 d'octubre de 1811) i de València (14 de gener de 1812).
Al començament de 1812, Napoleó annexà de fet el Principat de Catalunya a França. El territori de Catalunya va dividir-se llavors en quatre departaments i Tortosa va convertir-se en sotsprefectura (Sous-Préfecture de Tortose) del Departament de les Boques de l'Ebre que tenia a Lleida com a prefectura o capital.
L'ocupació francesa de la ciutat es va mantenir fins a l'evacuació del 18 de maig de 1814.
D'aquells fets van esdevenir herois[7] i relats populars com el del miracle de la bomba de la Capella de la Mare de Déu de la Cinta.[8]
Notes i referències
[modifica]- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Tarragona a la Guerra del Francès (1808-1813). Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 2019, p. 25. ISBN Publicacions Universitat Rovira I Virgili.
- ↑ Lipscombe, Nick. Wellington's Eastern Front: The Campaign on the East Coast of Spain 1810-1814. Nick Lipscombe, 2016, p. xii. ISBN 1473850746.
- ↑ Rickard, J. Siege of Lerida, 15 April-14 May 1810 (en anglès). History of War, 27/5/2008.
- ↑ El general de divisió Anne Gilbert de La Val (Riom, 9/11/1762 – Móra d'Ebre, 06/9/1810) hauria resultat greument ferit en el xoc de Tortosa del 3 d'agost. El seu nom és un dels 660 que figuren inscrits a l'Arc de Triomf de l'Étoile de París (inscrit com a LAVAL). També hi figuren els generals Joseph ROGNIAT (1776-1840) i Pierre Joseph HABERT (1773-1825).
- ↑ El general Suchet entró el 2 de este mes en Tortosa, la cual se ha rendido á discreción, como también todos sus castillos (Gaceta de Madrid núm. 31, de 31/01/1811, pàgina 124; on se cita una “guarnición de 9.400 hombres" i la captura de "170 cañones”).
- ↑ Oman, 2018 (1902), p. 242-244.
- ↑ Francesc-Agustí Arandi (14 anys); Càndida Mola, la Titaia; Josepa Curto; Agustina Saragossa Domènech (Agustina d'Aragó), etc.
- ↑ 30 de desembre de 1810; Catedral de Tortosa.
Bibliografia
[modifica]- Oman, Charles William Chadwick. A History of the Peninsula War. vol.III. Books on Demand, 2018 (1902).
- Adolf Blanch i Cortada Historia de la guerra de la Independencia en el antiguo Principado de Cataluña (dos volums, 1861).
- Daniel Fernández Domingo s'ocupa d'aquest episodi històric a l'obra Anales o Historia de Tortosa (1867).
- A los héroes tortosinos de la Guerra de la Independencia. F. Mestre i Noé (El Restaurador de 02/01/1911).
- Entorn de Tortosa Napoleònica. Ramon Miravall. Ed. Coop. Gràfica Dertosense, 1985. Imp. Coop. Gràfica Dertosense. ISBN 84-86302-02-1.