Vés al contingut

Sebastòpol

Plantilla:Infotaula geografia políticaSebastòpol
Севастополь (ru) Modifica el valor a Wikidata
Fotomuntatge
Imatge
Tipusgran ciutat Modifica el valor a Wikidata

HimneLegendary Sevastopol (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

SobrenomСевас i Севас Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 36′ 18″ N, 33° 31′ 21″ E / 44.605°N,33.5225°E / 44.605; 33.5225
Territori reivindicat perUcraïna i resolució 68/262 de l'Assemblea General de les Nacions Unides i Rússia Modifica el valor a Wikidata
EstatRússia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
municipi de Sebastòpol (1873 (Julià)–1917)
municipi de Sebastòpol (–1920) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població485.386 (2022) Modifica el valor a Wikidata (562,05 hab./km²)
Idioma oficialucraïnès (idioma oficial)
rus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície863,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Negra Modifica el valor a Wikidata
Altitud15 m-100 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1783 Modifica el valor a Wikidata
SegüentRepública de Crimea Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan legislatiuSevastopol Municipality (en) Tradueix , Modifica el valor a Wikidata
• Governador Modifica el valor a WikidataMijaíl Razvozhayev Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal99000–99699 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0692 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2UA-40 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc websevastopol.gov.ru Modifica el valor a Wikidata
Imatge satèl·lit de la regió de Sebastòpol.

Sebastòpol[1][2] (ucraïnès i rus: Севастополь, Sevastòpol; tàtar de Crimea: Aqyar) és una ciutat de la península de Crimea. És una gran base naval russa.

Ocupa una àrea total de 1.100 km², i inclou 864 km² terrestres (12% del qual és àrea poblada; 38% terreny dedicat a l'agricultura; i 50% és bosc i muntanya) i 236 km² de territori marítim.

Oficialment la ciutat pertany a Ucraïna, però de facto es troba sota la sobirania de Rússia des de l'annexió de Crimea i Sebastòpol per la Federació Russa. Malgrat ser a la península de Crimea, té un estatus separat tant per a Rússia com per a Ucraïna. A Ucraïna es considera una «ciutat amb estatus especial» que no forma part de la República Autònoma de Crimea i a la Federació Russa es considera una Ciutat Federal de Rússia fora de la República de Crimea.

Geografia física

[modifica]

Sebastòpol comprèn una península i territori adjacent més una ria (que s'anomena badia de Sebastòpol) on desemboca el riu Txorna o Txorghun (ucraïnès: Чорна, Txorna; rus: Чёрная, Txórnaia; tàtar de Crimea: Чоргъун, Çorğun; llargada: 46 km).

Política i govern

[modifica]

Divisions administratives

[modifica]

Com es desprèn de les subdivisions administratives i la superfície total, Sebastòpol no és només una ciutat, sinó que s'assembla a una óblast però en petit. El territori comprèn:

  • 4 raions (район, raion) o districtes:
    • Léninski raion (Ленінський район, durant la Unió Soviètica i fins al 1961 s'anomenava Сталінський, Stàlinski) - ocupa 26 km² i comprèn la ciutat de Sebastòpol en si. És el raion més central.
    • Nakhímovski raion (Нахімовський район) - ocupa 231,5 km² i comprèn 1 assentament de tipus urbà: Katxa; i 13 pobles i llogarrets.
    • Balaklavski raion (Балаклавський район) - ocupa 54,4 km² i comprèn la ciutat-satèl·lit de Sebastòpol, Balaklava (Балаклава), ara oficialment part de Sebastòpol, més la ciutat d'Inkerman i 16 pobles.
    • Gagàrinski raion (Гагарінський район) - ocupa 61,1 km² i 43,6 km de costa amb la mar Negra. Al seu territori es troba l'antic assentament grec de Quersonesos, Quersonès o Khersonès (Херсонес);
  • la ciutat de Sebastòpol mateixa
  • 1 ciutat més petita: la ciutat vinícola d'Inkerman (Інкерман);
  • 1 assentament de tipus urbà o SMT (смт, smt, се́лище місько́го ти́пу, sélisxe miskogo tipu): Katxa (Кача);
  • i 29 pobles i llogarrets.

Principals ciutats

[modifica]
  • Sebastòpol en si (Севастополь)
  • Inkerman (Інкерман)
  • Balaklava (Балаклава), ara part de la ciutat de Sebastòpol
  • Katxa (Кача)

Història

[modifica]

El seu nom prové del grec Sebastópolis (Σεβαστόπολις), literalment "ciutat altament respectable", situada prop de la colònia grega del Quersonesos (vegeu Ciutats gregues de Crimea). Més tard fou ocupada pels romans i després pels romans d'Orient.

Formà part del Kanat de Crimea fins que fou conquerida per l'Imperi Rus. En 1783-84 els russos hi construïren una base naval i fortalesa, i més tard un port comercial. Durant la guerra de Crimea, la ciutat fou assetjada (1854-55) per un exèrcit de 220.000 homes. Reconstruïda després de la guerra, la seva prosperitat fou estimulada amb l'arribada del ferrocarril (1875). En traslladar-se el port comercial a Feodòssia (1894), la ciutat restà reduïda a la seva funció principal de base naval i fortalesa. Durant la Segona Guerra Mundial fou assetjada i ocupada pels alemanys i alliberada per les tropes soviètiques (1944). En dissoldre's l'URSS i constituir-se Ucraïna com a estat independent (1991), la base naval de Sebastòpol fou motiu de disputa entre Ucraïna i Rússia.

En contradicció amb la constitució d'Ucraïna, la Rada (consell) de l'óblast va declarar el rus com a cooficial amb l'ucraïnès el 26 d'abril del 2005.[3]

Finalment, el març del 2014 passà a formar part de la Federació de Rússia després d'un referèndum per adherir-se juntament amb la República de Crimea, amb la qual forma el Districte Federal de Crimea.

Cultura

[modifica]

Llocs i dades d'interès

[modifica]

Galeria d'imatges

[modifica]
El panorama del setge de Sebastòpol pintat per Franz Rubaud el 1904.
Curs mitjà del riu Txorna, baixant de les Muntanyes de Crimea.

Referències

[modifica]
  1. «Sebastòpol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sebastòpol al portal "esAdir.cat" de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
  3. «Sevastopol adopts regional language» (en anglès). The Ukrainian Weekly. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 17 març 2014].

Enllaços externs

[modifica]