Suzanne Bachelard
Placa a la rue de la Montagne-Sainte-Geneviève, on vivia amb el seu pare. | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Suzanne Andrée Jeanne Bachelard 18 octubre 1919 Voigny (França) |
| Mort | 3 novembre 2007 4t districte de París (França) |
| Sepultura | Bar-sur-Aube |
| Formació | Facultat d'Art de París - doctorat (–1957) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fenomenologia, física matemàtica i filosofia |
| Ocupació | lingüista, filòsofa, traductora, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de París I Panteó-Sorbona École normale supérieure de jeunes filles Universitat Lilla 3 |
| Membre de | |
| Influències | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Yves Michaud, André Chappert, Christiane Chauviré, Jean Mosconi (en) |
| Família | |
| Pare | Gaston Bachelard |
| Premis | |
Suzanne Bachelard, nascuda el 18 d'octubre de 1919 a Voigny, i morta el 3 de novembre de 2007 a París, fou una filòsofa francesa.[1][2]
Biografia
[modifica]Suzanne Bachelard era filla del filòsof Gaston Bachelard i de Jeanne Rossi, que va morir poc després que ella nasqués. És el seu pare qui s'encarregà de la seva educació. Després d'estudiar l'etapa secundària a Dijon, va continuar la seva formació filosòfica i matemàtica a París, on fou alumna de Jean Cavaillès.[3]
Ja en la seva etapa professional, va ensenyar filosofia a la Facultat de Lletres de Lille, des de 1957; després treballà com a professora associada a l'École normale supérieure de jeunes filles de Sèvres; des de 1963, a la Universitat Panthéon-Sorbonne, on va tenir com a ajudant Jacques Derrida; també a l'Institut d'Història de la Ciència i de la Tecnologia, on l'any 1972 succeïa Georges Canguilhem.[3]
Va morir als 88 anys a París i va ser enterrada a Bar-sur-Aube.[4]
Obra
[modifica]El 1958, a La consciència de la racionalitat, Suzanne Bachelard va establir que tota ciència racional és una ciència que ramifica. Estudia els vincles entre la raó i l'experiència, a partir de la filosofia d'Edmund Husserl, de qui és especialista.
Li devem la traducció francesa de Formale und transzendentale Logik de Husserl.[5] I també l'edició del llibre pòstum del seu pare Fragments d'une Poétique du Feu, publicat per Presses universitaire de France el 1988.[2]
- La lògica de Husserl: estudi sobre “Lògica formal i lògica transcendental”, París, 1957.
- Consciència de racionalitat: estudi fenomenològic sobre física matemàtica, París,1958.
- Polèmiques sobre el principi de mínima acció al XVIII XVIII segle, París, 1961.
- La representació geomètrica de magnituds imaginàries, a principis del segle XIX, París, 1966.
Reconeixements
[modifica]- Oficial de la Legió d'Honor
Referències
[modifica]- ↑ «Bachelard, Suzanne (1919-2007)». History of women Philosophers and Scientists. [Consulta: 10 setembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 «Suzanne Bachelard (1919-2007) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 10 setembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Suzanne Bachelard (1919-2007)» (en francès). CAPHÉS. [Consulta: 10 setembre 2024].
- ↑ https://www.cnfhpst.org/sites/default/files/documents/eloge_Suzanne_Bachelard.pdf
- ↑ Logique formelle et logique transcendantale : essai d'une critique de la raison logique, traduit par Suzanne Bachelard, Paris, PUF, « Épiméthée », 1957.