Pablo de Rokha
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Carlos lgnacio Díaz Loyola 17 octubre 1894 Licantén (Xile) |
| Mort | 10 setembre 1968 Santiago de Xile |
| Causa de mort | homicidi |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista d'opinió, poeta, diplomàtic, pedagog |
| Activitat | - 10 setembre 1968 |
| Partit | Partit Comunista de Xile |
| Gènere | Poesia |
| Nom de ploma | Job Díaz El amigo Piedra Pablo de Rokha |
| Família | |
| Cònjuge | Winétt de Rokha |
| Fills | Carlos de Rokha, Lukó de Rokha |
| Premis | |
Signatura | |
Pablo de Rokha (Licantén, 17 d'octubre de 1895 — Santiago de Xile 10 de setembre de 1968) va ser un poeta xilè. La seva obra bascula entre el romanticisme i l'avantguardisme amb un llenguatge popular que aspirava a captar l'essència del país. Se'n destaca la seva important influència sobre Pablo Neruda entre d'altres més que no pas la seva pròpia obra i el seu caràcter marxista. Va escriure Gran temperatura (1937) i Morfología del espanto (1942).[1]
Referències
[modifica]A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pablo de Rokha
- ↑ «Pablo de Rokha». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.