Paladí

Els paladins eren els dotze millors cavallers de Carlemany, també anomenats els dotze pars, i representen l'ideal de l'honor guerrer medieval.^[1] Han protagonitzat diverses gestes de l'anomenada Matèria de Bretanya tot i que l'ús del terme es va ampliar per incloure altres guerres llegendaris. El nombre de paladins canvia segons la versió oral conservada,^[2] però els més freqüents són Rotllà, Olivier, Jean Turpin, Ogier, Huon de Bordeus, Fierabràs, Renaud i Ganeló. Al Renaixement es va popularitzar la figura d'Orlando. L'origen del nom és una derivació de palatinus (de palau o de la Capella Palatina), que designava un càrrec de la cort carolíngia^[3] heretat, sembla ser, dels nádor d'Hongria, els segons en importància després de la família del rei. Probablement el nombre de dotze fos un afegit posterior, per semblança amb els apòstols.

Referències

↑ Bulfinch, T. Legends of Charlemagne: Or, Romance of the Middle Ages. J.E. Tilton, 1863, p. 1. ISBN 978-1-4047-2165-4.
↑ Paris, G. Histoire poetique de Charlemagne par Gaston Paris (en francès). Franck, 1865, p. 418.
↑ The British Magazine and Monthly Register of Religious and Ecclesiastical Information, Parochial History, and Documents Respecting the State of the Poor, Progress of Education, &c. J. Turrill, 1842, p. 623.

[Bulfinch_1863_p._1-1] Bulfinch, T. Legends of Charlemagne: Or, Romance of the Middle Ages. J.E. Tilton, 1863, p. 1. ISBN 978-1-4047-2165-4.

[Paris_1865_p._418-2] Paris, G. Histoire poetique de Charlemagne par Gaston Paris (en francès). Franck, 1865, p. 418.

[The_British_Magazine_and_Monthly_Register_of_Religious_and_Ecclesiastical_Information,_Parochial_History,_and_Documents_Respecting_the_State_of_the_Poor,_Progress_of_Education,_&c_1842_p._623-3] The British Magazine and Monthly Register of Religious and Ecclesiastical Information, Parochial History, and Documents Respecting the State of the Poor, Progress of Education, &c. J. Turrill, 1842, p. 623.

[1]

[2]

[3]