Vés al contingut

Peeping Tom

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPeeping Tom

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMichael Powell Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióMichael Powell i Nat Cohen Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióArthur Lawson Modifica el valor a Wikidata
GuióLeo Marks Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBrian Easdale Modifica el valor a Wikidata
FotografiaOtto Heller Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorAnglo-Amalgamated i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada101 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeLondres i Estudis Pinewood Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost125.000 £ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènereslasher, cinema de terror, thriller i cinema de ficció criminal Modifica el valor a Wikidata
Temaassassí en sèrie i morir Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióLondres Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatPeeping Tom of Coventry (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0054167 FilmAffinity: 932140 Allocine: 1070 Rottentomatoes: m/peeping_tom_1960 Letterboxd: peeping-tom Allmovie: v37610 TCM: 86435 TV.com: movies/peeping-tom TMDB.org: 11167 Modifica el valor a Wikidata

Peeping Tom és una pel·lícula britànica dirigida per Michael Powell, estrenada l'any 1960.

Argument[1]

[modifica]

Böhm és un psicòpata que fotografia les seves víctimes mentre moren, és un home profundament pertorbat, i el desequilibri té les seves arrels en la infància. El seu pare, un científic obsessionat per estudiar les reaccions infantils davant la por, va destrossar la seva psique i el va convertir en un adult acomplexat i afectat per una demència demoníaca. El personatge necessita registrar en imatges el terror que senten les seves víctimes abans de morir. Per això exerceix la professió de fotògraf, per encobrir les seves intencions i poder satisfer els morbosos impulsos sense aixecar sospites.

Comentaris

[modifica]

En la seva estrena a França el setembre de 1960, un crític va escriure que el film era "un espectacle malsà i perillós en el terreny de la higiene mental. L'exemple d'aquesta demència cal desaconsellar-la a tots els públics". A Gran Bretanya, la crítica es va acarnissar menys ferotgement utilitzant tota mena d'epítets desqualificadors, mentre que als Estats Units la pel·lícula era confinada a sales marginals. A Espanya la seva estrena es va produir gairebé dues dècades més tard gràcies al descobriment que va fer el festival nord-americà de Telluride d'una versió restaurada promocionada per Martin Scorsese per a tothom.

Un acolliment tan ferotgement negatiu va provocar l'ensorrament en picat de la futura carrera del director Michael Powell (aquesta vegada sense el seu inseparable Emeric Pressburger), que no va poder recuperar-se de la mala premsa ni de l'hostilitat de la indústria que, de fet, el va declarar persona no grata. El seu gran pecat havia estat avançar-se al seu temps uns vint anys, si més no.

Curiosament, aquell mateix any Hitchcock estrenava Psicosi, en la qual també hi era present el voyeurisme. Powell va molt més enllà que Hitchcock. Utilitza la càmera de cinema de l'assassí com una prolongació de la mirada de l'espectador, convertint-lo així gairebé en còmplice dels assassinats. Evidentment, no tracta de justificar-los sinó d'explicar-los des del punt de vista de qui els comet.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Peeping Tom». The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]
  • Peeping Tom al Screenonline del British Film Institute (anglès)