Peeping Tom
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Michael Powell |
| Protagonistes | |
| Producció | Michael Powell i Nat Cohen |
| Dissenyador de producció | Arthur Lawson |
| Guió | Leo Marks |
| Música | Brian Easdale |
| Fotografia | Otto Heller |
| Distribuïdor | Anglo-Amalgamated i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Regne Unit |
| Estrena | 1960 |
| Durada | 101 min |
| Idioma original | anglès |
| Rodatge | Londres i Estudis Pinewood |
| Color | en color |
| Pressupost | 125.000 £ |
| Descripció | |
| Gènere | slasher, cinema de terror, thriller i cinema de ficció criminal |
| Tema | assassí en sèrie i morir |
| Lloc de la narració | Londres |
| Representa l'entitat | Peeping Tom of Coventry (en) |
Peeping Tom és una pel·lícula britànica dirigida per Michael Powell, estrenada l'any 1960.
Böhm és un psicòpata que fotografia les seves víctimes mentre moren, és un home profundament pertorbat, i el desequilibri té les seves arrels en la infància. El seu pare, un científic obsessionat per estudiar les reaccions infantils davant la por, va destrossar la seva psique i el va convertir en un adult acomplexat i afectat per una demència demoníaca. El personatge necessita registrar en imatges el terror que senten les seves víctimes abans de morir. Per això exerceix la professió de fotògraf, per encobrir les seves intencions i poder satisfer els morbosos impulsos sense aixecar sospites.
Comentaris
[modifica]En la seva estrena a França el setembre de 1960, un crític va escriure que el film era "un espectacle malsà i perillós en el terreny de la higiene mental. L'exemple d'aquesta demència cal desaconsellar-la a tots els públics". A Gran Bretanya, la crítica es va acarnissar menys ferotgement utilitzant tota mena d'epítets desqualificadors, mentre que als Estats Units la pel·lícula era confinada a sales marginals. A Espanya la seva estrena es va produir gairebé dues dècades més tard gràcies al descobriment que va fer el festival nord-americà de Telluride d'una versió restaurada promocionada per Martin Scorsese per a tothom.
Un acolliment tan ferotgement negatiu va provocar l'ensorrament en picat de la futura carrera del director Michael Powell (aquesta vegada sense el seu inseparable Emeric Pressburger), que no va poder recuperar-se de la mala premsa ni de l'hostilitat de la indústria que, de fet, el va declarar persona no grata. El seu gran pecat havia estat avançar-se al seu temps uns vint anys, si més no.
Curiosament, aquell mateix any Hitchcock estrenava Psicosi, en la qual també hi era present el voyeurisme. Powell va molt més enllà que Hitchcock. Utilitza la càmera de cinema de l'assassí com una prolongació de la mirada de l'espectador, convertint-lo així gairebé en còmplice dels assassinats. Evidentment, no tracta de justificar-los sinó d'explicar-los des del punt de vista de qui els comet.
Repartiment
[modifica]
|
|
Referències
[modifica]- ↑ «Peeping Tom». The New York Times.
Enllaços externs
[modifica]- Peeping Tom al Screenonline del British Film Institute (anglès)