Plutarc de Queronea (grec antic: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120)[1] va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. És conegut sobretot per la seva col·lecció de biografies de personatges grecs i romans titulada Vides paral·leles. Va obtenir la ciutadania romana, i a partir de llavors adoptà el nom romà de Luci Mestri Plutarc (llatí: Lucius Mestrius Plutarchus).
Més moralista que filòsof i historiador, va ser un dels últims grans representants de l'hel·lenisme durant la segona sofística, quan ja tocava al final, i un dels grans de la literatura hel·lènica de tots els temps.
Va néixer cap al 46 a Queronea, ciutat de Beòcia a unes vint milles del santuari de Delfos; el nom del seu pare era Autòbol. Va estudiar amb Ammoni de Lampres[2] a l'Acadèmia d'Atenes, ciutat per la qual sempre va sentir una gran admiració. Sembla que es va casar i que el nom de la seva muller era Timoxena, amb la qual va tenir com a mínim dos fills, Autòbul i Plutarc, però no hi ha una certesa absoluta sobre aquestes relacions.
Va viure la major part de la seva vida a la seva ciutat natal, on va exercir de magistrat (va ser arcont de la ciutat, possiblement en més d'una ocasió) i d'ambaixador en diferents missions diplomàtiques: va realitzar viatges a Egipte i a Roma, on va exercir de professor de filosofia en temps de l'emperador Domicià. Allí va conèixer personatges influents, com l'antic cònsolLuci Mestri Florus, que el va ajudar a aconseguir la ciutadania romana i del qual va adoptar el nom; i el príncep Filopap de Commagena. Va ser un creient fidel dels antics déus, i l'any 90 va ser nomenat sacerdot de Delfos; tot i que no sembla que hi dediques molt de temps, els ciutadans de Delfos i Queronea li van dedicar un bust al mateix santuari. No és segur que exercís de procurador d'Il·líria sota Trajà (com afirma la Suda), ni d'Acaia sota Hadrià.
Es desconeix la data exacta de la seva mort, però va ser entre els anys 119 i 127.
Plutarc va ser un escriptor prolífic, un polígraf, tal com afirma la Suda. L'anomenat Catàleg de Làmpries, obra d'un autor desconegut dels segles iii i iv dC, però atribuïda a un fill de Plutarc, recull un total de 227 títols, dels quals només se'n conserven 83, repartits en 87 llibres, i fragments d'uns altres 15. Si s'hi sumen les 18 obres conservades que no són citades al Catàleg i unes altres 15 de les quals es tenen referències, donen un total de 260 obres, 250 de les quals semblen autèntiques.
Moralia, 1531
L'obra plutarquiana es divideix en dos grans blocs:
Vides paral·leles: una col·lecció de biografies de personatges grecs i romans, escrites amb intenció didàctica, més que no pas històrica.
Obres morals (Moralia): una col·lecció de tractats de temàtica diversa.
Traduccions d'obres morals de Plutarc:
La música, pròleg, trad. i notes de Joan Silva Barris, Martorell, Adesiara, 2008.
Els mèrits de les dones, pròleg, trad. i notes de Roser Homar, Martorell, Adesiara, 2011.
Consells sobre política. A un governant incompetent, pròleg, trad. i notes de Montserrat Nogueras, Martorell, Adesiara, 2011.
Sobre l'educació dels infants, notícia preliminar, trad. i notes d'Àngel Martin, en Escrits d'ètica pràctica (Moralia), vol. I, Barcelona, Alpha, col·l. Bernat Metge, 2013.
Com el jove ha d'escoltar la poesia, notícia preliminar, trad. i notes d'Àngel Martin, en Escrits d'ètica pràctica (Moralia), vol. I, Barcelona, Alpha, col·l. Bernat Metge, 2013.
De l'escoltar, notícia preliminar, trad. i notes d'Àngel Martin, en Escrits d'ètica pràctica (Moralia), vol. II, Barcelona, Alpha, col·l. Bernat Metge, 2019.
Com distingir l'adulador de l'amic, notícia preliminar, trad. i notes d'Àngel Martin, en Escrits d'ètica pràctica (Moralia), vol. II, Barcelona, Alpha, col·l. Bernat Metge, 2019.
Com treure profit dels enemics, notícia preliminar, trad. i notes d'Àngel Martin, en Escrits d'ètica pràctica (Moralia), vol. II, Barcelona, Alpha, col·l. Bernat Metge, 2019.
Vides d'Alexandre i de Cèsar de Plutarc, traducció catalana publicada a Barcelona l'any 1920Sobre el fet de tenir molts amics, notícia preliminar, trad. i notes d'Àngel Martin, en Escrits d'ètica pràctica (Moralia), vol. II, Barcelona, Alpha, col·l. Bernat Metge, 2019.
El poeta i escriptor Carles Riba va traduir al català, en un lapse de vint anys (de 1926 a 1946), totes les vides que conformen la seva obra més important i influent, les Vides paral·leles, dins de la col·lecció de clàssics grecs i llatins Bernat Metge. Anteriorment, l'any 1920 havia publicat una traducció de les Vides d'Alexandre i de Cèsar a la col·lecció Biblioteca literària d'Editorial Catalana.
Algunes obres, antigament atribuïdes a Plutarc, després d'alguns estudis s'ha considerat que no eren seves i estan recollides sota el nom de Pseudo-Plutarc.