Qazan Khan ibn Yasaur
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1347 |
| Kan | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Islam |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà, governant |
| Família | |
| Família | Genguiskànides |
| Fills | Sarai Mulk Khanum |
| Pare | Yasaur |
Qazan Khan (+ 1346) fou kan del Kanat de Txagatai des de vers 1343 fins a la seva mort el 1346.
Era fill del príncep Yasaur, un txagataïda que es va revoltar el 1315 i es va passar als il-kànides rebent un feu a l'Afganistan al sud de l'Oxus. Després es va revoltar contra l'Il-kan i va acabar derrotat per Kebek el 1320. Al pujar al poder va intentar incrementar el seu poder dins el kanat el que va provocar l'hostilitat d'altres nobles que es van posar a les ordes del karauna[1] Amir Qazaghan. Els dos bàndols van entrar en guerra el 1345 i Qazan va derrotar a Qazaghan en una batalla al nord de les anomenades "Portes de Ferro". Derrotat i ferit, Qazaghan es va retirar però Qazan va decidir passar l'hivern al seu palau a Karshi, el que va permetre a Qazaghan reorganitzar les seves forces. L'any següent es va reprendre la lluita i aquesta vegada fou Qazaghan el que va obtenir una victòria i Qazan fou mort en el combat.[2]
La mort de Qazan va marcar el final del poder efectiu dels txagataïdes a Transoxiana (excepte un breu període del 1360 al 1363); els amirs o generals van agafar en endavant el control efectiu de l'ulus i els kans només van governar de manera nominal.[3] El següent kan, Danishmendji, fou un titella de Qazaghan, que va esdevenir el verdader governant.
Notes
[modifica]Referències
[modifica]- Grousset, Rene. The Empire of the Steppes: a History of Central Asia. Trans. Naomi Walford. Rutgers University Press: New Brunswick, NJ, 1970. ISBN 0813513049
- Manz, Beatrice Forbes. The Rise and Rule of Tamerlane. Cambridge University Press: Cambridge, 1989. ISBN 0521633842