Vés al contingut

Rodrigo Díaz de Vivar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Rodrigo Díaz de Vivar y Mendoza».
Plantilla:Infotaula personasidi Modifica el valor a Wikidata
Rodrigo Díaz de Vivar

Estàtua del Cid a Burgos
Biografia
Naixement(la) Ruderico Didaz Modifica el valor a Wikidata
1041 ↔ 1057 Modifica el valor a Wikidata
Vivar del Cid (Regne de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Mortmaig 1099 ↔ 10 juliol 1099 Modifica el valor a Wikidata
Ciutat de València (Principat de València) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTomb of El Cid (en) Tradueix (1921–) Modifica el valor a Wikidata
Senyor Principat de València
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsEl Campeador o El Cid
Es coneix perCantar del Mío Cid
Activitat
Camp de treballPolítica i domini militar Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Castella
Regne de Castella Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócavaller, polític, militar, mercenari, cap militar Modifica el valor a Wikidata
Influències
Carrera militar
LleialtatRegne de Castella, Emirat de Saraqusta, Comtats catalans
Rang militarcavaller Modifica el valor a Wikidata
ConflicteReconquesta
Altres
TítolPríncep de València[1]
CònjugeXimena Díaz Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Díaz de Vivar, Cristina Díaz de Vivar, Diego Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
ParesDiego Flaínez Modifica el valor a Wikidata  i Doña Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 8091411 Modifica el valor a Wikidata

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar سيدﻲ, sīdī, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Naixement

[modifica]

No es coneix la data exacta del seu naixement ni el lloc apareix en cap document o font històrica. Quant a la data, de les diverses opcions aportades per cronistes i investigadors, que van des de l'any 1026 al 1054, el període més probable seria entre 1048 i 1050.[2] I quant a lloc, Vivar del Cid apareix al Cantar de mio Cid, en el qual s'anomena sempre el Cid com a Rodrigo Díaz de Vivar.

Al servei de Sanç II de Castella

[modifica]

Entre els anys 1063 a 1072 va ser la mà dreta de l'infant Sanç de Castella i va guerrejar al costat d'ell en diverses batalles, entre elles la batalla de Graus, en la qual els castellans, aliats amb la taifa de Saragossa, van impedir que Ramir I d'Aragó, que va morir en la batalla, conquerís Graus. Va ser nomenat alferes reial quan Sanç va accedir al tron de Castella el 1065.

Cap al 1066 va obtenir el títol de Campeador (Campidoctor) en vèncer en combat singular en Jimeno Garcés, l'alferes del rei de Navarra, per a dirimir una disputa per uns castells fronterers. Com a cap de les tropes reials, el Cid va acompanyar el rei Sanç en la guerra que aquest va mantenir amb els seus germans, Alfons VI de Castella, rei del Lleó i Garcia, rei de Galícia, pel repartiment de l'herència del seu pare. Alfons va caure derrotat a les batalles de Llantada (1068) i Golpejera (1072)[3] i va acabar exiliat a l'emirat de Tulaytula.

Sanç es va enfrontar a la seva germana Urraca de Castella i va assetjar Zamora. Allà va morir assassinat pel noble lleonès Bellido Dolfos, per la qual cosa Alfons es va convertir en sobirà de Lleó i Castella.

Pàgina de la Historia Roderici

Al servei d'Alfons VI de Castella

[modifica]

Com que era alferes reial i expert en el dret castellà, el Cid va prendre jurament al nou rei a l'església de Santa Gadea. El contingut del jurament tradicionalment se l'ha relacionat amb l'assassinat de Sanç II de Castella, tot i que altres interpretacions simplement diuen que va jurar els furs de Castella.

Amb el nou rei, el càrrec d'alferes reial va passar a García Ordóñez, comte de Nájera. Alfons va concedir al Cid la mà de la seva neboda Ximena Díaz, filla del comte d'Oviedo, amb qui es va casar al juliol de 1074.

El 1079, el Cid va ser comissionat pel rei per a cobrar les paries al rei de Sevilla, i va ser atacat pel rei de Granada i García Ordóñez. Rodrigo va sortir victoriós d'aquests enfrontaments, però al seu retorn a la cort fou traït per García Ordóñez i Pedro Ansúrez, poderosos nobles lleonesos, que varen convèncer el rei perquè el desterrés.

Primer desterrament

[modifica]

Acompanyat de la seva tropa, el Campeador va oferir els seus serveis a Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II la primavera de 1081,[4] però en ser rebutjat, va decidir ajudar al-Muqtadir, emir de Saraqusta, que era tributari del Regne de Castella, en la lluita contra el seu germà al-Muzafar, Emir de Larida, Turtuixa i Dàniyya. L'any 1082, després de conquerir els castells de Montsó i Tamarit de Llitera va vèncer Berenguer Ramon II a la batalla d'Almenar i el 1084 Sanç I d'Aragó i Pamplona i al-Muzafar prop de Morella, i en la defensa de Saraqusta el 1086.[5]

La invasió almoràvit i la derrota d'Alfons VI de Castella a la batalla de Sagrajas el 1086 va propiciar l'acostament entre rei i vassall, a qui se li va encarregar la defensa de la zona oriental. Entre 1087 i 1089, va fer tributaris els monarques musulmans de l'emirat d'Albarrasí i l'emirat d'Alpont i va impedir que la ciutat de Balànsiya (actual València), governada pel rei Yahya Al-Qadir, aliat dels castellans, caigués en mans d'Al-Múndhir Imad-ad-Dawla i del comte de Barcelona Berenguer Ramon II. L'any 1089 es produeix una nova dissensió amb Alfons VI, quan les tropes de El Cid van arribar tard al setge d'Aledo, fet que provoca un segon desterrament.

Segon desterrament i Conquesta de Balànsiya

[modifica]

Després del segon desterrament, el Cid va decidir emprendre la seva activitat bèl·lica a l'est de la Península de manera personal i independent, prenent primer el control de castell de Miravet i sobre l'emirat de Dàniyya, en poder d'al-Múndhir, de manera que l'emir de Larida, temerós que caigués sobre Turtuixa,[6] va demanar ajuda a Berenguer Ramon II de Barcelona, que com el mateix Alfons VI, tenien l'obligació de protegir els dominis d'al-Múndhir pel cobrament de paries. També va demanar el suport de Sanç I d'Aragó i Pamplona, Ermengol IV d'Urgell i fins i tot del seu oncle Àhmad ibn Yússuf al-Mustaín de Saraqusta, però només el comte de Barcelona va acceptar aliar-se amb el rei de Lleida. Al-Mustain II de Saragossa va avisar el Cid de la coalició que s'havia reunit, que fou derrotada en la batalla de Tébar.[7] D'aquesta manera va obtenir un botí molt important: vaixelles d'or i plata, vestits de teixits preciosos, cavalls de combat, de càrrega, mules i gran quantitat d'armes de guerra, entre elles l'espasa Colada.[8] Després de l'ocupació de la ciutat per part dels almoràvits a l'octubre de 1092, Rodrigo va iniciar un setge a Balànsiya fins al maig de 1094, data en què Rodrigo entrà a la ciutat, creant així el seu propi principat. Oficialment aquesta conquesta es feu en nom del monarca castellà però realment Rodrigo ho va fer independentment d'aquell. La resposta almoràvit no es feu esperar però foren derrotats a la batalla de Quart de Poblet.

Signatura del Cid, ego Ruderico, en el document de dotació de la catedral de València

El 1097, en plena ofensiva de Yússuf ibn Taixfín contra Toledo i Balànsiya, derrota els almoràvits a la batalla de Bairén, a l'actual Gandia, però perd el seu fill Diego Rodríguez a la batalla de Consuegra,[9] en què els castellans són clarament derrotats.

En un principi, a l'any 1092, el Principat de València estaria format per una gran part de l'actual País Valencià, fins i tot la Plana d'Utiel-Requena.[10][11] Tot i això l'any 1093 una part de Castelló, com la mateix ciutat de Castelló de la Plana, anomenada aleshores Casteión,[12] Culla, Miravet, Montornés i Orpesa passaren a formar part dels dominis del Regne d'Aragó fins a l'any 1103.[13] Malgrat la seua independència, també tenia la protecció militar del Comtat de Barcelona i del Regne de Castella. L'any 1098, en un diploma de dotació a la catedral de València a la Verge Maria, Ruy Díaz de Vivar signà un document on s'atorgava el títol de «Princeps Rodericus Campidoctor» («Príncep Ruy el 'Campeador'», en llatí).,[14][15][16]

El Cid va morir a València el 10 de juliol de 1099. La seva muller, Ximena Díaz, va defensar la ciutat amb l'ajut del seu gendre Ramon Berenguer III de Barcelona, fins a l'any 1102, en el qual el rei Alfons VI va ordenar l'evacuació de la ciutat que va caure en poder dels almoràvits. València va ser capturada per aquests el 5 de maig de 1102 i no va ser reconquerida de nou pels cristians fins 136 anys després sota el regnat de Jaume I el Conqueridor, besnét de Ramon Berenguer IV, germanastre de les nétes del Cid i fill en segones núpcies de Ramon Berenguer III, fet del qual es va aprofitar el rei Conqueridor.[17][18]

Aliances i descendents

[modifica]

Establert ja a València, Rodrigo es va aliar amb Pere I d'Aragó i amb Ramon Berenguer III amb el propòsit de frenar conjuntament l'embranzida almoràvit. Les aliances militars es van reforçar amb matrimonis de les seves filles.

Així mateix va tenir un fill Diego Rodríguez, que va morir en la batalla de Consuegra el 1097, on el rei Alfons VI de Castella va caure derrotat.

[modifica]

El Cid en la literatura

[modifica]
Pàgina del Cantar de mio Cid
  • Historia Roderici, crònica llatina (primera meitat del s. xii).
  • Carmen Campidoctoris, poema llatí escrit a Ripoll el s. xii.
  • Cantar de mio Cid, datat al final del s. xii. El Cid hi és tractat com un gran capità i bon polític i la seva figura adquireix perfil llegendari, tot encarnant els trets ideals de l'ànima castellana.
  • Un nombre considerable de romanços del Romancero, escrits durant l'edat mitjana i fins al s. xvi tracten sobre el personatge i episodis concrets de la seva vida. La imatge del Cid que transmet el romancer castellà és, però, diferent de la del Cantar: és un Cid molt més orgullós, rebel contra el rei, front al Cid mesurat i sempre desitjós de reconciliar-se amb el rei que trobem al poema èpic. La mateixa visió del romancer serà la que trobarem a l'èpica cidiana tardana del poema Mocedades de Rodrigo.
  • Mocedades de Rodrigo, poema èpic castellà del s. xiv, centrat en la joventut de l'heroi.
  • La muerte del rey Don Sancho, drama de Juan de la Cueva (1579).
  • Las almenas de Toro, comèdia de Lope de Vega.
  • Las mocedades del Cid i Las hazañas del Cid (1618), drames de Guillem de Castro.
  • Le Cid de Pierre Corneille (1636), tragèdia en francès, una de les obres cabdals del teatre francès.
  • La jura de Santa Gadea, drama de Juan Eugenio Hartzenbusch.
  • La leyenda del Cid, obra poètica de José Zorrilla.
  • El Cid, novel·la de fulletó de Manuel Fernández y González.
  • El Cid, novel·la de Ramón Ortega y Frías.
  • Las hijas del Cid, drama d'Eduard Marquina (1908).
  • La hazaña del Mío Cid, novel·la poètica de Vicente Huidobro (1929).
  • El amor es un potro desbocado, adaptació de l'obra de Guillem de Castro per Luis Escobar.
  • Anillos para una dama, drama d'Antonio Gala, sobre Ximena, ja vídua del Cid.
  • El Cid, novel·la de José Luis Corral (198-).

El Cid en l'òpera

[modifica]

El Cid en el cinema i la televisió

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Rodrigo el Campeador como princeps en los siglos XI y XII-Alberto Montaner Frutos; openedition.org
  2. ↑ Montaner, Alberto. Cantar de Mío Cid (en castellà). Editorial Critica, 2007, p.9. ISBN 8484329127. 
  3. ↑ Careaga Ribelles, Josefina. El Cid (en castellà). Akal, 2011, p. 184. ISBN 8446032600. 
  4. ↑ Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de Catalunya. Cupsa Editorial, 1979, p. vol.2, p.15. ISBN 8439001258. 
  5. ↑ Fletcher, Richard. El Cid (en castellà). Editorial NEREA, 1999, p. 150. ISBN 8489569290. 
  6. ↑ Huidobro, Vicente. Mío cid campeador (en castellà). Editorial Universitaria, 1995, p.359. ISBN 9561112159. 
  7. ↑ «Rodrigo Díaz de Vivar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ Hernández Cardona, Francesc Xavier. «Volum II: Temps de Conquesta». A: Història militar de Catalunya. 2a edició. Rafael Dalmau Editor, 2004, p. 28. ISBN 84-232-0655-6. 
  9. ↑ Consuegra medieval Historia de La Batalla Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine. (castellà)
  10. ↑ La Reconquista a finales del siglo XI
  11. ↑ Mapas Imperiales-Imperio de Alfonso VI de León
  12. ↑ El Cantar de Mio Cid. El manuscrito del Cantar-Timoteo Riaño Rodríguez i María del Carmen Gutiérrez Aja; pàg. 70
  13. ↑ Pedro I de Aragón-casarealdeespana.es
  14. ↑ El Cid Histórico: vida de Rodrigo Díaz de Vivar [1]
  15. ↑ Rodrigo Díaz el Campeador y el Cid mítico - José Manuel Moreno Juste [2]
  16. ↑ El príncipe de Valencia [3]
  17. ↑ El Cid ocupa València-17/06/2020-elnacional.cat
  18. ↑ L'aventurer Rodrigo Díaz de Vivar conquereix València-17/06/2021-elnacional.cat

Bibliografia

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rodrigo Díaz de Vivar


Precedit per:
Jàfar ibn Abd-Al·lah ibn Jahhaf
República de Balànsiya 		Príncep de València
1093-1099 		Succeït per:
Ximena Díaz
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rodrigo_Díaz_de_Vivar&oldid=34261646»