Raquel
Trobada de Raquel i Jacob al pou, gravat de la Foster Bible, s. XIX | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Hebreu: רחל בת-לָבָן Rāhēl bat Lāvān, "ovella" ca. 1600 aC? Aram-Naharaim (Mesopotàmia). |
| Mort | 1770 aC ↔ 1490 aC Canaan, circa |
| Sepultura | Tomba de Raquel, prop de Betlem |
| Profeta islam | |
| | |
| Dades personals | |
| Grup ètnic | Hebreus |
| Religió | cap valor |
| Es coneix per | Esposa de Jacob i mare de Josep i Benjamí |
| Activitat | |
| Ocupació | dona de casa |
| matriarca | |
| Celebració | Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta) |
| Pelegrinatge | Tomba de Raquel |
| Festivitat | 11 de juliol (catòlics), 30 de setembre, 1 de novembre |
| Iconografia | Amb Jacob, vora un pou, on ella va a cercar-hi aigua |
| Família | |
| Cònjuge | Jacob |
| Fills | Josep i Benjamí |
| Pares | Laban |
| Germans | Lia |
| Parents | Lia (germana) |
Segons el llibre del Gènesi, Raquel (hebreu: רחל בת-לָבָן, Rāhēl bat Lāvān) va ser l'esposa preferida del patriarca Jacob i la mare dels patriarques Josep i Benjamí.[1]
Raquel era la segona filla de Laban, un terratinent d'Aram-Naharaim (Mesopotàmia). Un dia el seu pare acollí Jacob, un parent que venia de Canaan perquè s'amagava del seu germà gran Esaú, que volia assassinar-lo. El jove s'instal·là a casa seva i de seguida s'enamorà de Raquel.[2]
Va demanar la mà de la noia però Laban, seguint la tradició, va dir-li que primer havia de casar la filla gran. Així va ser com Jacob va passar un total de catorze anys treballant per a Laban; després de set anys li va donar Lia, la filla gran, i set anys més tard, a Raquel.[3]
Lia, la germana de Raquel, va donar-li diversos fills a Jacob i Raquel, que no aconseguia quedar-se embarassada, es va sentir envejosa. Aleshores va demanar al seu espòs que s'allités amb la seva esclava Bilhà que li va donar dos fills:[4]
Al cap d'un temps, va aconseguir quedar-se prenyada i va tenir un nadó:[5]
- Josep, el fill preferit del patriarca Jacob.
Amb el temps, la família de Laban va enemistar-se amb la de Jacob, que decidí tornar a la seva terra, Canaan.[6] S'instal·laren prop de Siquem però un dia Dina (filla de Jacob i Lia) va ser raptada pel príncep local, que la va violar. A continuació, el pare del violador anà a trobar Jacob i li demanà la mà de la filla per al jove príncep així com donar les seves filles als fills de Jacob, a fi d'unir-se en un sol poble.
Els germans i germanastres de Dina digueren als cananeus de la ciutat de Siquem que no podien donar les seves dones a persones incircumcises. Així, tota la població va ser circumcidada. Dos dies més tard, però, dos dels germans de Dina, Simeó i Leví, van entrar a la ciutat i aprofitant que els homes tenien dolors a les parts, els van matar a tots i es van apropiar dels seus ramats i de les seves dones i fills. Així que se n'assabentà, Jacob, va ordenar desfer el campament i marxar de Siquem per evitar una guerra venjativa.[7]
Aleshores van instal·lar-se a Betlem. Allà, Raquel es va quedar embarassada i va donar a llum un altre nen:[8]
La noia, però, va morir dels dolors provocats pel part i tota la família va enterrar-la en un lloc entre Betlem i Jerusalem. Jacob va posar una columna damunt de la seva tomba.[9]
Referències
[modifica]Imatges
[modifica]-
Raquel i Jacob, per Palma el Vell, ca. 1523 (Dresden, Gemäldegalerie)
-
Raquel, per Miquel Àngel (Roma, San Pietro in Vincoli)
-
La tomba de Raquel en 1910
-
Sepulcre de Raquel