Vés al contingut

William Hazlitt

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWilliam Hazlitt

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 abril 1778 Modifica el valor a Wikidata
Maidstone (Regne de la Gran Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 setembre 1830 Modifica el valor a Wikidata (52 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaHazlitt House (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador de la literatura, periodista, pintor, crític literari, filòsof, escriptor, traductor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeSarah Stoddart Hazlitt (1808–1822) Modifica el valor a Wikidata
Fillsunknown Hazlitt, William Hazlitt Modifica el valor a Wikidata
ParesWilliam Hazlitt Modifica el valor a Wikidata  i Sarah Loftus Modifica el valor a Wikidata
GermansJohn Hazlitt Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 23377 Project Gutenberg: 800 Modifica el valor a Wikidata

William Hazlitt (Maidstone, 10 d'abril de 1778 - Londres, 18 de setembre de 1830) va ser un assagista, crític dramàtic i literari, pintor, comentarista social i filòsof anglès. Ara és considerat un dels principals crítics i assagistes de la història de la llengua anglesa. en companyia de Samuel Johnson i George Orwell.[1][2][3][4] També és reconegut com el millor crític d'art de la seva època.[5] Tot i la seva alta posició entre els historiadors de la literatura i de l'art, el seu treball és poc llegit i principalment fora de catàleg.[6][7]

Durant la seva vida, va fer amistat amb moltes persones que ara formen part del cànon literari del segle xix, incloent Charles i Mary Lamb, Stendhal, Samuel Taylor Coleridge, William Wordsworth, i John Keats.[8]

Vida

[modifica]

Hazlitt era fill d'un clergue unitarista. Els pintors John Hazlitt i Peggy Hazlitt eren germans seus. El seu pare es va traslladar amb la família a Bandon, County Cork, el 1780, i als Estats Units tres anys després. Allà va fundar a Boston, la Primera Església Unitària.

El 1787, Hazlitt va tornar a la Gran Bretanya amb la seva família i es va establir a Wem, Shropshire. A petició del pare, Hazlitt havia d'estudiar teologia i això va intentar en el Hackney College de Londres. Després d'un any, Hazlitt va desistir i va intentar una formació artística a París. La va interrompre a favor de la literatura. El seu germà John estava entudiant amb Sir Joshua Reynolds.

De tornada a Londres, va situar el seu nom entre els romàntics. Va fer amistat amb Samuel Taylor Coleridge i William Wordsworth. També va conèixer els germans Charles Lamb i Mary Lamb. El 1808, als 30 anys, Hazlitt es va casar amb Sarah Stoddart, una amiga íntima dels germans Lamb. Per mitjà d'aquest casament, John Stoddart, editor del The Equips, va convertir-se en el seu cunyat. Hazlitt i la seva esposa es van establir a Winterstown, Salisbury.[9][10][11][12][13][14][15][16][17]

A partir de 1812, Hazlitt va treballar a temps complet com a assagista per diversos diaris i revistes, com The Equips i Edinburgh Review. Com va tenir èxit professional, el seu matrimoni va tenir problemes creixents. El 1819, Sarah es va separar de Hazlitt i, el 1822, es va finalment divorciar.

A partir de 1820, Hazlitt va viure en una petita casa d'hostes a Londres i va tenir una relació amb la filla de 19 anys de la casa, Sarah Walker. Ell esperava casar-se amb ella després del divorci, però va ser rebutjat. Decebut, va publicar anònimament un petit relat velat del seu amor per Sarah Walker sota el títol Liber Amoris. La seva autoria no va quedar oculta per molt temps. Va esclatar un escàndol i la seva carrera periodística va arribar a la fi.

El 1824 es va casar per segona vegada, amb Isabella Bridgwater, nascuda Shaw, que mai esmenta en cap de les seves obres.[9][10][11][12][13][14][15][16][17]

Empobrit i solitari, William Hazlitt va morir el 18 de setembre de 1830 a Londres i va ser enterrat en el cementiri de St. Anne en el Soho.

Van ser precisament els seus assajos els que van establir la fama de Hazlitt. Comenten i reflecteixen el zeitgeist d'una forma no adulterada i, en la seva majoria, no van perdre la seva importància fins avui.

Bibliografia

[modifica]

Treballs seleccionats

[modifica]
  • An Essay on the Principles of Human Action (1805) – Internet Archive
  • Free Thoughts on Public Affairs (1806) – Google Books
  • La Reply te'l the Essay on Population, by the Rev. T. R. Malthus (1807) – Internet Archive
  • The Round Table: La Collection of Essays on Literature, Men, and Manners (with Leigh Hunt; 1817) – Google Books
  • Characters of Shakespear's Plays (1817) –
  • Lectures on the English Poets (1818) – Google Books
  • La View of the English Stage (1818) – Google Books
  • Lectures on the English Còmic Writers (1819) – Internet Archive
  • Political Essays, with Sketches of Public Characters (1819) –
  • Lectures Chiefly on the Dramatic Literature of the Actua of Elizabeth (1820) – Internet Archive
  • Table-Talk (1821–22; "Paris" edition, with somewhat different contents, 1825) –
  • Characteristics: In the Manner of Rochefoucault's Maxims (1822) – Google Books
  • Liber Amoris: or, The New Pygmalion (1823) – Google Books
  • The Spirit of the Actua (1825) –
  • The Plain Speaker: Opinions on Books, Men, and Things (1826) – Volum I i Volum II on Google Books
  • Notes of la Journey Through France and Italy (1826) – Internet Archive
  • The Life of Napoleon Buonaparte (four volums; 1828–1830)

Col·leccions pòstumes seleccionades

[modifica]
  • Literary Remains. Editat per William Carew Hazlitt. Londres: Saunders i Otley, 1836 – Internet Archive
  • Sketches and Essays. Editat per William Carew Hazlitt. Londres, 1839 – Internet Archive
  • Criticisms on Art. Editat per William Carew Hazlitt. Londres: C. Templeman, 1844 – Internet Archive
  • Winterslow: Essays and Characters. Editat per William Carew Hazlitt. Londres: David Bogue, 1850 – Internet Archive
  • The Collected Works of William Hazlitt. 13 vols. Editat per la.R. Waller i Arnold Glover, amb una introducció de W.I. Glover. Londres: J.M. Dent, 1902–1906 – Internet Archive
  • Selected Essays. Editat per George Sampson. Cambridge: en la University Press, 1917 – Internet Archive
  • New Writings by William Hazlitt. Editat per P. P. Howe. Londres: Martin Secker, 1925 – HathiTrust
  • New Writings by William Hazlitt: Second Series. Editat per P. P. Howe. Londres: Martin Secker, 1927 – HathiTrust
  • Selected Essays of William Hazlitt, 1778–1830. Centenary ed. Editat per Geoffrey Keynes. Londres: Nonesuch Press, 1930, OCLC 250868603 OCLC 250868603.
  • The Completi Works of William Hazlitt. Centenary ed. 21 vols. Editat per P. P. Howe, després de l'edició d'A. R. Waller i Arnold Glover. Londres: J. M. Dent, 1931–1934, OCLC 1913989 OCLC 1913989.
  • The Hazlitt Sampler: Selections from his Familiar, Literary, and Critical Essays. Editat per Herschel Moreland Sikes. Greenwich, Conn.: Fawcett Publications, 1961, ASIN B0007DMF94 ASIN B0007DMF94.
  • Selected Writings. Editat per Ronald Blythe. Harmondsworth: Penguin Books, 1970 [reissued 2009], ISBN 9780199552528.
  • The Letters of William Hazlitt. Editat per Herschel Moreland Sikes, assistit per Willard Hallam Bonner i Gerald Lahey. Londres: Macmillan, 1979, ISBN 9780814749869.
  • Selected Writings. Editat per Jon Cook. Oxford: Oxford University Press, 1991, ISBN 9780199552528.
  • The Selected Writings of William Hazlitt. 9 vols. Editat per Duncan Wu. Londres: Pickering i Chatto, 1998, ISBN 9781851963690 – WorldCat.
  • The Fight, and Other Writings. Editat per Tom Paulin i David Chandler. Londres: Penguin Books, 2000, ISBN 9780140436136.
  • Metropolitan Writings. Editat per Gregory Dart. Manchester: Fyfield Books, 2005, ISBN 9781857547580.
  • New Writings of William Hazlitt. 2 vols. Editat per Duncan Wu. Oxford: Oxford University Press, 2007, ISBN 9780199207060.

Traduccions catalanes

[modifica]
  • El plaer d’odiar i altres assaigs. Traducció: Alexandre Ragàs. Martorell: Adesiara Editorial, 2023.

Referències

[modifica]
  1. ↑ "A master of English prose style, a beautifully modulated general essayist, the first great theatre critic in English, the first great art critic, a magnificent political journalist and polemicist... Hazlitt is both a philosopher and one of the supreme literary critics in the language." Paulin, "Spirit".
  2. ↑ Jacques Barzun praises Lionel Trilling as just behind Hazlitt, implying that Hazlitt, ahead of Coleridge, Bagehot, and Arnold as well, is in the top rank of English-language literary critics. Quoted in Philip French, Three Honest Men: Edmund Wilson, F.R. Leavis, Lionel Trilling (Manchester, U.K.: Carcanet Press, 1980), cited in Rodden, Trilling, p. 3.
  3. ↑ "...in the tradition of the English essay, descended from Johnson, Lamb, Hazlitt, and Orwell", Hitchens on Display, by George Packer, in The New Yorker, 3 juliol 2008
  4. ↑ Irving Howe considered Orwell "the best English essayist since Hazlitt, perhaps since Dr Johnson". "George Orwell: 'As the bones know' ", by Irving Howe, Harper's Magazine, gener 1969.
  5. ↑ A.C. Grayling notes that Kenneth Clark "described Hazlitt as the 'best critic of art before Ruskin'." Grayling, p. 380. See also Bromwich, p. 20.
  6. ↑ "Most of Hazlitt's work is out of print, or unavailable in paperback. He is not studied in most university English courses...", Paulin, "Spirit".
  7. ↑ "Both Deane and Heaney had studied Hazlitt at school in Derry in the 1950s – he'd been replaced by Orwell when I took the same A-level course in the 60s, and the diminution of his reputation has been fairly steady until recently." Paulin, "Spirit".
  8. ↑ Grayling, pp. 209–10.
  9. ↑ 9,0 9,1 Albrecht, W. P. Hazlitt and the Creative Imagination. Lawrence: The University of Kansas Press, 1965.
  10. ↑ 10,0 10,1 Baker, Herschel. William Hazlitt. Cambridge, Massachusetts: The Belknap Press of Harvard University Press, 1962.
  11. ↑ 11,0 11,1 Bromwich, David. Hazlitt: The Mind of a Critic. New Haven and London: Yale University Press, 1983 (second edition, 1999)
  12. ↑ 12,0 12,1 Burley, Stephen. Hazlitt the Dissenter: Religion, Philosophy, and Politics, 1766–1816. London: Palgrave Macmillan, 2014.
  13. ↑ 13,0 13,1 Gilmartin, Kevin. William Hazlitt: Political Essayist. Oxford: Oxford University Press, 2015.
  14. ↑ 14,0 14,1 Hazlitt, William. The Letters of William Hazlitt. Edited by Herschel Moreland Sikes, with Willard Hallam Bonner and Gerald Lahey. New York: New York University Press, 1978.
  15. ↑ 15,0 15,1 Kinnaird, John. William Hazlitt: Critic of Power. Nova York: Columbia University Press, 1978.
  16. ↑ 16,0 16,1 Natarajan, Uttara. Hazlitt and the Reach of Sense: Criticism, Morals, and the Metaphysics of Power. Oxford: Clarendon Press, 1998.
  17. ↑ 17,0 17,1 Sampson, George, ed. Hazlitt: Selected Essays. Cambridge: Cambridge University Press, 1958.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=William_Hazlitt&oldid=33119414»