Tadeusz Kościuszko
Tadeusz Kościuszko (polonès: Andrzej Tadeusz Bonawentura Kościuszko) (pronunciació en polonès: /tadɛuʂ kɔɕt͡ɕuʂkɔ/) (Mieračoŭščyna, 12 de febrer de 1746 - Solothurn, 15 d'octubre de 1817) va ser un heroi nacional polonès que es va distingir en la lluita per la independència dels Estats Units i per conservar la independència de Polònia.[1][2]
Biografia
[modifica]Tadeusz Kościuszko va néixer a Mereczowszczyzna (actualment a Belarús) en una família noble. Per les seves qualitats, Estanislau II de Polònia es fixà en ell i l'envià a París per completar els seus estudis. De tornada a Polònia el 1774, estudià dibuix i matemàtiques amb les filles del noble Józef Sosnowski. S'enamorà d'una d'elles, Ludwika, i va fugir a França. El 1776, se'n va anar als Estats Units per lluitar per la seva independència.[3]
De seguida fou nomenat enginyer de les fortificacions. Va treballar en principi sota les ordres del general Horatio Gates.[4] Gràcies al seu treball, fou un dels actors de la derrota de John Burgoyne a Saratoga. Serví llavors sota les ordres del general Nathanael Greene.[5] Al final de la guerra de la independència, fou nomenat ciutadà d'honor dels Estats Units i general de l'exèrcit dels Estats Units.
El 1784, tornà a Polònia, però no pogué treballar en l'exèrcit a causa de la seva oposició al règim. La reforma liberal de 1789 li permeté tornar a l'exèrcit com a general amb el suport del seu antic amor Ludwika, esposa ara del príncep Lubomirski. Als 44 anys, s'enamorà d'una noia de 18 anys, però no aconseguí casar-se amb ella.
El 1792, Caterina II de Rússia envaí Polònia en resposta a la Confederació de Targowica. Kościuszko lluità valentament, però Estanislau II de Polònia Poniatowski abandonà la causa liberal i Kościuszko dimití i es reuní amb els partidaris de la causa nacional. Mentrestant, fou nomenat ciutadà d'honor per la França Revolucionària.[6]
El març de 1794, conduí l'aixecament de Polònia a Cracòvia i a Varsòvia. Vencé els russos a Raclawice el 24 de març.[7] Però el 10 d'octubre, les tropes russes i prussianes aixafaren els patriotes polonesos a Maciejowice i Kościuszko fou empresonat. Polònia fou de nou esquarterada i perdé la seva independència.[8]
Després de la Batalla de Jena (14 d'octubre de 1806), Kościuszko es refugià a París, i reivindicà per a Polònia un govern de tipus anglès i un gran estat que s'estengués des de Riga fins a Odessa, però que Napoleó no va admetre.
Referències
[modifica]- ↑ Herbst, Stanislaw. «Tadeusz Kosciuszko | Biography & Facts» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ «Tadeusz Kościuszko». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 gener 2023].
- ↑ Axelrod, Alan. In the Time of the Revolution: Living the War of American Independence (en anglès). Rowman & Littlefield, 2020-02-14, p. 207. ISBN 978-1-4930-3864-0.
- ↑ Axelrod, Alan. The Real History of the American Revolution: A New Look at the Past (en anglès). Sterling Publishing Company, Inc., 2009-09, p. 246. ISBN 978-1-4027-6816-3.
- ↑ Clifford J. Rogers, Ty Seidule, Samuel J. Watson (eds). West Point History of the American Revolution (en anglès). Simon and Schuster, 2017-11-21, p. 98. ISBN 978-1-4767-8275-1.
- ↑ Gella, Aleksander. Development of Class Structure in Eastern Europe: Poland and Her Southern Neighbors (en anglès). SUNY Press, 1989, p. 17. ISBN 978-0-88706-833-1.
- ↑ Micińska, Magdalena «The myth of Tadeusz Kościuszko in the Polish mind (1794–1997)» (en anglès). European Review of History: Revue européenne d'histoire, 5, 2, 9-1998, pàg. 191–196. DOI: 10.1080/13507489808568210. ISSN: 1350-7486.
- ↑ Cooper, L. In the Shadow of the Polish Eagle: The Poles, the Holocaust and Beyond (en anglès). Springer, 2000-10-31, p. 25. ISBN 978-0-333-99262-3.
Vegeu també
[modifica]- Monticle de Kościuszko, monument a Cracòvia.
Enllaços externs
[modifica]- Mt Kosciuszko Inc Perth Australia (anglès).