Temple de Baal
| No s'ha de confondre amb el Temple de Baal Shamin.. |
Temple de Baal | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Temple | |||
| Part de | Palmira | |||
| Construcció | 32dC - | |||
| Característiques | ||||
| Material | Pedra | |||
| Superfície | 0,36 ha | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tadmur (Síria) i Governació d'Homs (Síria) | |||
| ||||
| Plànol | ||||
Interior del temple | ||||
| Destruït per Estat Islàmic el 2015 | ||||
El temple de Baal (àrab: معبد بل, maʿbad Bal), també conegut com a Temple de Bel, fou una antiga construcció de pedra en ruïnes situada a Palmira, Síria. El temple, consagrat al déu semita Baal, conformava el centre de la vida religiosa a la ciutat i va ser erigit l'any 32 dC.[1][2] Fins al dia de la seva destrucció, Aedeen Cremin considerava que eren les ruïnes de Palmira que estaven millor conservades.[3]
Història
[modifica]El temple fou construït sobre un pujol estratificat, el que indica que el lloc va ser ocupat per éssers humans des del tercer mil·lenni aC. En temps anteriors als de l'Imperi Romà, la zona estava ocupada per un temple anterior que es coneix com "el primer temple de Baal" i el "temple hel·lenístic". Les parets del tèmenos i dels propileus es van construir entre finals del segle I i principis del segle ii aC. La majoria de les columnes corínties de les columnates interiors encara presenten pedestals amb les estàtues dels benefactors al capdamunt.[2] El temple està alineat amb l'extrem oriental de la Gran Columnata de Palmira.
Arquitectura
[modifica]El temple sintetitzava estils arquitectònics típics d'Antic Orient Pròxim i del Món grecoromà.[1] Es trobava dins d'un enorme complex vorejat per pòrtics, amb forma rectangular i orientat de nord a sud.[1] S'erigia sobre una base pavimentada i estava envoltat per una llarga paret, de 205 metres de longitud, amb un propileu. L'edifici pròpiament dit, o cella, es trobava sobre un podi situat al centre de la base pavimentada. La cella estava envoltada per un pròstil de columnes corínties, interromput per una porta d'entrada amb graons que accedien des del carrer.
La cella fou considerada única fins a principis de segle xxi pel fet de tenir dos santuaris interns, els adyton nord i sud, dedicats a l'adoració de Baal i de les altres deïtats locals. La càmera nord es coneixia per tenir un gravat en baix relleu dels set planetes coneguts pels antics, envoltats pels dotze signes del zodíac i per un gravat que mostrava una processó de camells i de dones amb vels.[4] La cella rebia il·luminació mitjançant dos parells de finestres situades a la part alta de les dues parets.[1][2] A tres de les cantonades de l'edifici, hi havia escales que conduïen cap a les terrasses.[1]
En el lloc hi havia restes d'un bol, un altar, un menjador i un edifici amb nínxols. A l'escaira nord-oest hi havia una rampa que servia per transportar els animals que serien sacrificats a la zona del temple.[2] Hi havia tres portes monumentals, però l'entrada es feia a través de la porta occidental; això va ser modificat pels àrabs l'any 1132 quan van erigir un bastió i van convertir el temple en una mesquita.[4]
Destrucció
[modifica]El matí del 30 d'agost de 2015, Estat Islàmic derruí parcialment el temple mitjançant l'ús d'explosius. La demolició fou documentada per Associated Press, qui cità testimonis visuals.[5] Es documentà que els carreus i les columnes romanien a terra.[5][6] L'Observatori Sirià per als Drets Humans també fou testimoni dels danys ocasionats.[6][7] El cap d'antiguitats sirià Maamoun Abdulkarim va afirmar poc després que, malgrat l'explosió dins del perímetre del temple, «l'estructura bàsica seguia dempeus».[8] No obstant això, aquesta postura fou desmentida per unes imatges d'un satèl·lit de les Nacions Unides que confirmaven que s'havia destruït el principal edifici del temple.[9] En ser recuperades les ruïnes definitivament per les tropes síries el 2017 es van poder veure els danys in situ.[10][11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Gates, 2003, p.390-391.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Kaizer, p.67.
- ↑ Cremin, p.187.
- ↑ 4,0 4,1 «Temple of Bel». Arxivat de l'original el 2009-07-15. [Consulta: 24 agost 2015].
- ↑ 5,0 5,1 «СМИ: боевики ИГ подорвали Храм Бэла на территории сирийской Пальмиры» (en rus). RIA Novosti, 30-08-2015. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ 6,0 6,1 «Activists: ISIL damages ancient temple in Syria's Palmyra». USA Today, 30-08-2015. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑ «Estat Islàmic dinamita una part del temple de Bel, a Palmira». 324.cat, 31-08-2015. [Consulta: 31 agost 2015].
- ↑ «Palmyra's Temple of Bel 'still standing'» (en anglès). BBC News, 31-08-2015 [Consulta: 31 agost 2015].
- ↑ «L'ONU confirma amb fotos de satèl·lit la destrucció del temple de Bel, a Palmira». 324.cat, 01-09-2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ Recuperada la ciudad monumental de Palmira
- ↑ ISIS abandona la ciudad monumental de Palmira
Bibliografia
[modifica]- Gates, Charkes. Ancient cities: the archaeology of urban life in the Ancient Near East and Egypt, Greece and Rome. Routledge, 2003. ISBN 0-415-01895-1, 9780415018951.
- Kaizer, Ted. The religious life of Palmyra: a study of the social patterns of worship in the Roman period. Franz Steiner Verlag, 2002. ISBN 3-515-08027-9, 9783515080279.
- Cremin, Aedeen. Archaeologica: The World's Most Significant Sites and Cultural Treasures. Frances Lincoln Ltd., 2007. ISBN 0-7112-2822-1, 9780711228221.[Enllaç no actiu]
La ciutat antiga de Damasc* · La ciutat antiga de Bosrà* · Les ruïnes de Palmira* · La ciutat antiga d'Alep* · Krak dels Cavallers i Qal'at Salah el-Din, la fortalesa de Saladí* · Antigues ciutats del nord de Síria* | |||