Timidina
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 242,09 Da |
| Trobat en el tàxon | ésser humà, Gymnadenia conopsea, Stylissa massa, Subergorgia suberosa, Biemna ehrenbergi, anet, Aplidium pantherinum, Asterias forbesi, Carteriospongia, Chara globularis, Ophiocordyceps sinensis, eleuterococ, fonoll, Haliclona, Leptasterias (Hexasterias) polaris, Leucosolenia, Clathrina, Conioselinum anthriscoides, Ligusticum chuanxiong, Mycale tenuispiculata, Theonella, Tillandsia usneoides, escheríchia coli, Streptomyces piomogenus, Fritillaria thunbergii, Aplysia kurodai, Atriolum robustum, Cryptochiton stelleri, Equisetum ramosissimum, Eurycoma longifolia, Hortènsia de fulla gran, Peucedanum japonicum, Saussurea medusa, Equisetum giganteum, Ligusticum striatum i Caenorhabditis elegans |
| Rol | metabòlit primari |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₀H₁₄N₂O₅ |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | CC1=CN(C(=O)NC1=O)[C@H]2C[C@@H]([C@H](O2)CO)O |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 188 °C |
La timidina és un nucleòsid format quan la base nitrogenada timina s'enllaça amb un anell de desoxirribosa mitjançant un enllaç glucòsid β-N1.[1][2]
Estructura i propietats
[modifica]En la seva composició, la timidina consisteix en un anell de desoxirribosa (una pentosa) unit a la base pirimidínica timina.[3]
La timidina pot ser fosforilada per un, dos o tres grups fosfat, obtenint-se respectivament TMP, TDP o TTP (timidí monofosfat, difosfat o trifosfat).
Existeix en forma sòlida en forma de petits cristalls blancs o blanc cristal·lins. El seu pes molecular és de 242.229 u, i presenta un punt de fusió de 185 °C .L'estabilitat de la timidina en condicions estàndard de pressió i temperatura és molt alta.
La timidina està present en tots els organismes vius, així com en virus d'ADN. L'ARN no té timidina, sinó que presenta en el seu lloc el nucleòsid uridina.[4][5][6]
Referències
[modifica]- ↑ «timidina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «Thymidine» (en anglès). pubchem.ncbi.nlm.nih.gov. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «thymidine». biocyc.org. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ Turkey, C. M. «The effect of pressure on leucine and thymidine incorporation by free-living bacteria and by bacteria attached to sinking oceanic particles» (en anglès). Deep Sea Research Part I: Oceanographic Research Papers, 40, 11, 01-11-1993, pàg. 2193–2206. DOI: 10.1016/0967-0637(93)90098-N. ISSN: 0967-0637.
- ↑ Barker, Roger A.; Dunnett, Stephen B. Neural Repair, Transplantation, and Rehabilitation (en anglès). Psychology Press, 1999, p. 16. ISBN 978-0-86377-628-1.
- ↑ Mobley, Arie S. Neural Stem Cells and Adult Neurogenesis (en anglès). Academic Press, 2019-02-28, p. 109. ISBN 978-0-12-811015-7.
| Àcids nucleics | Alcaloides | Aminoàcids | Carbohidrats | Carotenoides | Cofactors enzimàtics | Esteroides | Flavonoides | Glicòsids | Lípids | Pèptids | Policètids | Tetrapirrols | Terpens | ||
| Anàlegs d'àcids nucleics: | Tipus d'àcids nucleics | Anàlegs d'àcids nucleics : |
| Bases nitrogenades: | Adenina | Timina | Uracil | Guanina | Citosina | Purina | Pirimidina | |
|---|---|---|
| Nucleòsids: | Adenosina | Uridina | Guanosina | Citidina | Desoxiadenosina | Timidina | Desoxiguanosina | Desoxicitidina | |
| Nucleòtids: | AMP | UMP | GMP | CMP | ADP | UDP | GDP | CDP | ATP | UTP | GTP | CTP | AMPc | GMPc | ADPRc | |
| Desoxinucleòtids: | dAMP | TMP | dGMP | dCMP | dADP | TDP | dGDP | dCDP | dATP | TTP | dGTP | dCTP | |
| Àcids ribonucleics: | ARNm | ARNt | ARNr | ARNn | ARNnc | ARNmi | |
| Àcids desoxiribonucleics: | ADMmt | ADNc | |
| Anàlegs d'àcids nucleics: | AGN | APN | ATN | Morfolí | ARNin | |
| Seqüències: | Plasmidi | Còsmid | CAB | CAH | Cromosoma | Oligonucleòtid | |