Vés al contingut

Treccani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreTreccani
(it) Enciclopedia Treccani
(mul) Enciclopedia italiana di scienze, lettere ed arti Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Autordiversos autors Modifica el valor a Wikidata
Llenguaitalià Modifica el valor a Wikidata
PublicacióItàlia, 1929
1939 Modifica el valor a Wikidata
EditorialIstituto dell'Enciclopedia Italiana Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènereenciclopèdia Modifica el valor a Wikidata
Parts35 vol. i 9 addendes Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webtreccani.it Modifica el valor a Wikidata

L' Enciclopedia Italiana di Scienze, Lettere ed Arti (text en italià per "Enciclopèdia italiana de la ciència, les lletres i les arts"), més coneguda com Treccani pel seu desenvolupador Giovanni Treccani o Enciclopedia Italiana, és una enciclopèdia en llengua italiana. La publicació Encyclopaedias: Their History Throughout The Ages la considera com una de les més grans enciclopèdies juntament amb l' Encyclopaedia Britannica i altres.[1]

Història

[modifica]

La primera edició es va publicar en sèrie entre 1929 i 1936.[2] En total, s'han publicat 35 volums, més un volum índex. El conjunt contenia 60.000 articles i 50 milions de paraules.[3] Cada volum té aproximadament 1.015 pàgines i es van publicar 37 volums suplementaris entre 1938 i 2015. El director era Giovanni Gentile i el redactor en cap Antonino Pagliaro.

La majoria dels articles estan signats amb les inicials de l'autor. Un assaig acreditat a Benito Mussolini titulat " La doctrina del feixisme " es va incloure a l'edició de 1932 de l'enciclopèdia, tot i que va ser signat de forma amagada amb el pseudònim de Gentile.[4]

Crítica

[modifica]

L'Enciclopèdia Italiana hauria representat, durant el venteni feixista, un exemple emblemàtic del compromís entre el règim i l'elit cultural italiana de l'època.[5][6]

A l'escola

[modifica]

El 30 de maig de 2009 es va oficialitzar un acord aconseguit entre el Ministre per a l'Administració Pública i la Innovació, Renato Brunetta i l' Istituto della Enciclopedia Italiana.[7] L'acord preveu la presència a dos llocs del Ministeri d'alguns materials disponibles amb llicència Creative Commons.[8][9] A més a més, està previst un enllaç entre el portal Scuola de Treccani i el portal InnovaScuola del Ministeri, mentre aquest darrer hostatjarà un motor de cerca des del qual accedir al vocabulari ia les veus enciclopèdiques presents al lloc de l'Enciclopèdia Treccani.[10]

Versió en línia

[modifica]

El 1996 va néixer el lloc Treccani.it, que es va convertir a poc a poc en una veritable enciclopèdia en línia consultable gratuïtament. A partir del 2014 el portal va superar els cent milions de visites.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Collison, Robert. Encyclopaedias: Their History Throughout The Ages. New York & London: Hafner Publishing Company, p. 207. 
  2. ↑ "Enciclopedia italiana di scienze, lettere ed arti." Encyclopædia Britannica. (2007)
  3. ↑ Treccani Degli Alfieri, Giovanni. "Enciclopedia italiana" Diccionario Literario (Hora, S.A., 2001)
  4. ↑ Kraus, Carl. Mythen der Diktaturen. Kunst in Faschismus und Nationalsozialismus – Miti delle dittature. Arte nel fascismo e nazionalsocialismo. Landesmuseum für Kultur- und Landesgeschichte Schloss Tirol, 2019, p. 56–57, with facsimile of the article. ISBN 978-88-95523-16-3. 
  5. ↑ Angelo d'Orsi, Gli intellettuali e il fascismo, in Tra Roma e Bolzano.
  6. ↑ Massimo Mastrogregori, Sulla 'collaborazione' degli storici italiani durante il fascismo, in Belfagor, 2006, 2, pp. 151-168.
  7. ↑ «COMUNICATO STAMPA - Treccani». treccani.it, 10-04-2010. Arxivat de l'original el 2010-04-10. [Consulta: 7 març 2022].
  8. ↑ A ottobre 2009 la licenza utilizzata da InnovaScuola è la "Attribuzione-Non commerciale-Condividi allo stesso modo 2.5", mentre il Portale del Cittadino è ancora sotto Copyright.
  9. ↑ Portale del Cittadino e Portale InnovaScuola Arxivat 2012-09-21 a Wayback Machine.
  10. ↑ [Enllaç no actiu](enlace roto disponible en Internet Archive; véase el [http://www.treccani.it/Portale/sito/scuola/ Portale Scuola Arxivat 2010-gener-4 a la Wayback Machine. historial] y la [http://www.treccani.it/Portale/sito/scuola/ Portale Scuola Arxivat 2010-gener-4 a la Wayback Machine. última versión]).
  11. ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«».

Bibliografia

[modifica]
  • AA.VV., Il fascismo nella Treccani, (prefazione di Giorgio Galli), 1997, terziaria, Milán, ISBN 8886818181
  • Vincenzo Cappelletti, Gabriella Nisticò, Istituto della Enciclopedia italiana, en Enciclopedia italiana di scienze, lettere e arti, V appendice 1979-1992, vol. 2. E-Is, Roma, Istituto della Enciclopedia italiana, 1991, pp. 106–108
  • Amedeo Benedetti, L'Enciclopedia Italiana Treccani e la sua biblioteca, "Biblioteche Oggi", Milán, n. 8, octubre de 2005, pp. 39–46.
  • Giovanni Treccani degli Alfieri, Enciclopedia italiana Treccani: idea, esecuzione, compimento, Milán, E. Bestetti, 1939.
  • Giovanni Treccani degli Alfieri, Enciclopedia italiana Treccani: come e da chi è stata fatta, Milán, Edizioni d'arte Emilio Bestetti, 1947.
  • Valeria Della Valle, L'Enciclopedia Treccani, de Wikiradio de Rai Radio Tre, emitida el 18 de febrero de 2013 (podcast y streaming)
  • Alessandra Cavaterra, La rivoluzione culturale di Giovanni Gentile. La nascita della Enciclopedia italiana, prefazione di Giuseppe Parlato, Siena, Cantagalli, 2014, ISBN 9788868790318

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Treccani&oldid=32607642»