Victor de Tornaco
Biografia | |||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | (fr) Marie Victor de Tornaco 5 juliol 1805 Sterpenich (Bèlgica) | ||||||||||||||||||||||
Mort | 26 setembre 1875 (70 anys) Voort (Bèlgica) (en) | ||||||||||||||||||||||
4t Primer ministre de Luxemburg | |||||||||||||||||||||||
26 de setembre de 1860 – 3 de desembre de 1867 | |||||||||||||||||||||||
Ministre d'Afers Exteriors | |||||||||||||||||||||||
1860 – 1867 | |||||||||||||||||||||||
Ministre d'Obres Públiques | |||||||||||||||||||||||
1860 – 1864 | |||||||||||||||||||||||
President de la Cambra de Diputats Primer mandat | |||||||||||||||||||||||
1855 – 1856 | |||||||||||||||||||||||
President de la Cambra de Diputats Segon mandat | |||||||||||||||||||||||
1859 – 1860 | |||||||||||||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||||||||||||
Nacionalitat | Luxemburguesa | ||||||||||||||||||||||
Formació | École Polytechnique | ||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític | ||||||||||||||||||||||
Partit | Independent | ||||||||||||||||||||||
Altres | |||||||||||||||||||||||
Títol | Baró | ||||||||||||||||||||||
Família | De Tornaco family (en) | ||||||||||||||||||||||
Cònjuge | Anne Marie Louise de Beghein | ||||||||||||||||||||||
Fills | Arnould de Tornaco, Charles de Tornaco | ||||||||||||||||||||||
Pare | Charles Baron de Tornaco | ||||||||||||||||||||||
Premis | |||||||||||||||||||||||
Llista
|
Victor de Tornaco (Arlon, 5 de juliol de 1805 - Castell de Sanem, 26 de setembre de 1875), fou un polític i diplomàtic luxemburguès, fou el 4t primer ministre de Luxemburg durant set anys del 1860 al 1867, va ser com era habitual també a l'època ministre d'Afers Exteriors durant la mateixa data.
Biografia
[modifica]Els seus pares van ser Charles Auguste de Tornaco i Elisabeth de Berlo-Suys (1775-1856). Va estudiar a París a l'Escola Politècnica. Als anys posteriors a la Revolució belga de 1830 va donar suport a Guillem I, rei dels Països Baixos i Gran Duc de Luxemburg. De 1841 a 1848 va ser membre de l'Assemblea d'estats.[1]
Va ser escollit per representar el cantó d'Esch-sur-Alzette a l'Assemblea Constituent, el 1848.[2] De 1848 a 1856 va ser membre de la Cambra de Diputats, i des de 1857 fins a 1860 de la restablerta Assemblea d'estats.[1]
Després de la dimissió de Charles-Mathias Simons, el 26 de setembre de 1860 va ser nomenat primer ministre i ministre d'Afers Exteriors i fins a 1864 també ministre de Transports. L'11 de maig 1867 Emmanuel Servais va signar el Tractat de Londres, que va tenir conseqüències de llarg abast per a Luxemburg.[1]
El 3 de desembre 1867 el gabinet Tornaco va perdre una votació parlamentària. Havien estat acusats per l'oposició de prendre un paper massa passiu a les negociacions a Londres. Va ser succeït per Emmanuel Servais. Tornaco va ser del 3 desembre de 1867 fins al a 20 juny de 1872 membre del Consell d'Estat.[1]
Va viure i morir al castell de Sanem, que va pertànyer a la seva família des de 1753 a 1950.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Les gouvernements du Grand-Duché de Luxembourg depuis 1848. Le gouvernement de Tornaco» (en francès) p. 28-33. Gouvernement.lu. Arxivat de l'original el 2006-07-09. [Consulta: 13 agost 2015].
- ↑ «Mémorial A, 1848, No. 38» (PDF) (en francès/alemany). Service central de législation. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 13 agost 2015].
- Primers ministres de Luxemburg
- Ministres d'Afers Exteriors de Luxemburg
- Presidents de la Cambra de Diputats de Luxemburg
- Membres del Consell d'Estat de Luxemburg
- Membres de l'Assemblea Constituent de Luxemburg
- Ministres d'Obres Públiques de Luxemburg
- Persones de la província de Luxemburg
- Alumnes de l'École Polytechnique
- Orde de la Corona de Roure
- Morts a Flandes
- Polítics valons
- Naixements del 1805