Vés al contingut

Vilanova de les Escaldes

Plantilla:Infotaula geografia políticaVilanova de les Escaldes
Imatge
Tipuspoble i comuna de França Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 42° 28′ 42″ N, 1° 57′ 12″ E / 42.4782°N,1.9534°E / 42.4782; 1.9534
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud1.304,5 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Dissolució28 febrer 1973 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Vilanova de les Escaldes (['bilə'noβə(ðələzəs'kaldəs)], estàndard ['bilə'nɔβə(ðələzəs'kaldəs)], Villeneuve, oficialment en francès) és un poble i territori (fins al 1973 fou comuna independent) del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a la comarca nord-catalana de l'Alta Cerdanya.

El poble és a la dreta[1] del riu d'Angostrina, en el coster que es troba a la dreta d'aquest curs d'aigua i a l'esquerra de la Ribereta, a prop al sud-oest d'Angostrina, amb la qual forma ja quasi un contínuum urbà.

Etimologia

[modifica]

Segons explica Joan Coromines, el topònim Vilanova de les Escaldes, antigament Vilanova de les Caldes, consta de dues parts diferenciades. La més antiga és la segona, les Escaldes, té l'origen en la font d'aigües termals existent en el lloc, ja coneguda des dels temps de la romanització. D'aquæ calidæ, en acusatiu plural aquas calidas, deriva Caldes, que apareix reforçat per es-, procedent de l'article determinat, com és el cas d'altres mots comuns catalans: estovalles/tovalles, estisores/tisores, etc.[2]

En el seu entorn sorgí una petita població, al sud de la qual anà formant-se'n una de nova més gran: la Vila nova de la primera part del topònim, Es tracta, per tant, d'un topònim d'origen llatí, segons el mateix Joan Coromines.[3]

Geografia

[modifica]

L'antic terme independent de Vilanova de les Escaldes, de tan sols 3,43 km², representa el 4,1% de la superfície del terme al qual pertany actualment. Es tracta d'una franja estreta ajustada al límit occidental del terç inferior del terme actual, a la vall de la Ribereta. Era un terme bàsicament pla, emmarcat al nord i a llevant per una petita serralada de poc més d'entre 100 i 150 metres més elevat que el fons de la vall.

Els dos pobles que formaven el terme, les Escaldes i Vilanova de les Escaldes, són tots dos a l'esquerra de la Ribereta, molt a prop del fons de la vall. El poble de Vilanova de les Escaldes es troba a 1.300 metres d'altitud, i el de les Escaldes, a quasi 1.400. El punt més alt de l'antic terme és a 1.550.

Vilanova de les Escaldes

[modifica]

El poble principal és un petit nucli urbà agrupat[4] a l'entorn de l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria de Vilanova de les Escaldes. No es tracta d'un poble que formi un nucli tancat o murallat, sinó de cases situades prop de l'església parroquial i del seu cementiri. Modernament aquest nucli ha crescut cap al nord i el nord-est, costat pel qual pràcticament s'enllaça amb el d'Angostrina.

Les Escaldes

[modifica]

Es tracta d'un petit poble sorgit[5] a l'entorn de les antigues termes romanes, ampliat sobretot pels establiments termals que s'hi construïren.

Història

[modifica]

El poblament de Vilanova de les Escaldes data de molt antic: a la zona del Caos de Vilanova hi ha diversos jaciments de l'època del neolític. D'altra banda, les termes de les Escaldes són d'origen romà.

Vilanova és esmentada per primer cop en el testament del comte de Cerdanya Miró II, amb data del 13 de juny del 925. En aquest document, Miró II llega Vilanova a la seva filla natural Goldregot, que va tenir amb Virgília, filla del comte d'Empúries Delà. Goldregot esdevindria poc després comtessa de Pallars. Consta en el segle xii la senyoria de Vilanova, que estava en mans dels Urtx.

El 1772 el rei va concedir al professor de la Universitat de Perpinyà Joseph Barthélémy François Carrère el privilegi d'explotació de les aigües minerals de les Escaldes, tot i que el projecte no va reeixir.

Batlles

[modifica]
Alcalde Període[6]
Antoine Maury 1792 - 1793
Hyacinthe Margaill 1793 - 1795
Antoine Maury 1795 - 1803
Hyacinthe Margaill 1803 - 1816
Antoine Maury 1816 - 1828
Antoine Merlat 1828 - 1830
Jean-Pierre Palou 1830 - 1831
Étienne Fabre 1831 - 1839
Jean-Pierre Palou 1839 - 1840
Hyacinthe Soler 1840 - 1844
François Soler 1844 - 1860
Guillaume Fabre 1860 - 1869
Emmanuel Maury 1869 - 1871
Guillaume Fabre 1871 - 1874
François Soler 1874 - 1878
Guillaume Fabre 1878 - 1881
Bonaventure Colomer 1881 - 1888
Antoine de Maury 1888 - 1896
Michel Arnaud 1896 - 1900
Antoine de Maury 1900 - 1925
Jean Maury 1925 - 1935
Henry Panisse 1935 - 1937
Joseph Marty 1937 - 1945
Guillaume Fabre 1945
Henri Faubre 1945 - 1953
Jacques de Maury 1953 - 1973

Demografia

[modifica]

Demografia antiga

[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[7]

Evolució demogràfica de Vilanova de les Escaldes entre 1720 i 1789
1359 1365 1378 1515 1553 1709 1720 1767 1774 1788
14 f 16 f 12 f 8 f 11 f 19 f 19 f 141 h 30 f 134 h

(Fonts: Pélissier, 1986.)

Demografia contemporània

[modifica]
Evolució de la població
1793 1794 1796 1800 1804 1806 1820 1826 1831
119 134 92 59 104 152 159 166 186
1836 1841 1846 1851 1856 1861 1866 1872 1876
200 190 197 176 190 160 157 147 158
1881 1886 1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926
136 133 141 127 126 121 103 181 222
1931 1936 1946 1954 1962 1968
234 326 569 664 613 287

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Becat, Joan. «5 - Angostrina i Vilanova de les Escaldes». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Les Escaldes». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D - J). ISBN 84-7256-825-3. 
  • Coromines, Joan. «Vilanova». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1997 (Onomasticon Cataloniae, VIII Vi - Z). ISBN 84-7256-858-X. 
  • Mercadal (coord.), Oriol; Giménez (fot.), Emili. «El Capcir. Els Angles». A: Patrimoni medieval de la Cerdanya i el Capcir. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2017, p. 240-241 (Col·lecció Camí Ral, núm. 39). ISBN 978-84-232-0830-2. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Angostrina i Vilanova de les Escaldes». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.