Yao (ètnia)
| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Població total | 3.000.000 |
| Llengua | iu mien, llengües mien, llengües bunu i lakkia |
| Religió | budisme i Taoisme Yao |
| Geografia | |
| Estat | República Popular de la Xina, Vietnam, Laos i Tailàndia |
Els yao (també coneguts com a dao,[1] pronunciat com "zou"[2]) són un grup humà que es troba a la Xina, Tailàndia, Vietnam,[3] Laos, França i els Estats Units amb una població total de més de set milions. Són una de les ètnies més antigues de la Xina.[4]
Hi ha una organització que promou l'estudi d'aquesta ètnia: l'Associació Internacional per a l'Estudi dels Yao.[3]
Una recerca publicada el 2000 trobà que la identitat dels yao era essencialitzada, hipersimplificada i mostrant una idea falsa de la realitat emmarcant-los en un endarreriment fictici.[5]
Noms
[modifica]Al Vietnam se'ls ha referit per equivocació com a Kim Mien o Kim Mun (homes salvatges), una traducció errònia de l'expressió en les llengües mien i lantien (utilitzades pels dao) utilitzada per a referir-se als dao que significa "homes del bosc". Durant la colonització francesa són anomenats Man, que significa bàrbars meridionals en xinès.[6]
Distribució
[modifica]A la Xina es troben a les muntanyes i boscos de:[4]
- Guangxi
- Hunan
- Guangdong
- Yunnan
- A Yunnan viu la branca dels Yao Pèl-rojos, la majoria dels quals viuen en pobles remots sense instal·lacions modernes.
- Guizhou
Al Vietnam viuen a les muntanyes del nord, vivint amb economies d'autoabastiment.[1] Allí són una ètnia reconeguda.[7]
Costums
[modifica]Una roba típica que porten les dones és el lamchu, un vestit tradicional format per un mocador, una faldilla, una jaqueta i el hang pen, que embolica les cames.[2]
El cacic yao sol guardar un rotllo amb caràcters xinesos, element considerat d'identitat ètnica.[8]
Medicina tradicional dels yao
[modifica]Han desenvolupat la seua pròpia medicina tradicional.
Els Yao Pèl-rojos han desenvolupat una medicina avançada que tracta malalties sense cap teoria mèdica.[4] Aquesta medicina és curiosament similar a la d'altres branques yao situades lluny, a més de 1.000 kilòmetres de distància, les quals són els yao de Guangxi i Hunan.[9] Una recerca del 2004 trobà que aquesta medicina té els vestigis perniciosos de les supersticiosos de temps feudals i la cultura religiosa.[10]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Kindersley, 1995, p. 66.
- ↑ 2,0 2,1 Kindersley, 1995, p. 67.
- ↑ 3,0 3,1 Jonsson, 2000, p. 58.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Long i Li, febrer 2004, p. 389.
- ↑ Jonsson, 2000, p. 61-62.
- ↑ Jonsson, 2000, p. 60.
- ↑ Jonsson, 2000, p. 59.
- ↑ Jonsson, 2000, p. 58-59.
- ↑ Long i Li, febrer 2004, p. 390.
- ↑ Long i Li, febrer 2004, p. 394.
Bibliografia
[modifica]- Jonsson, Hjorleifur «Yao minority identity and the location of difference in the South China borderlands». Ethnos, 65, 1, 2000, pàg. 56-82. DOI: 10.1080/001418400360643.
- Long, Chun-lin; Li, Rong «Ethnobotanical studies on medicinal plants used by the Red-headed Yao People in Jinping, Yunnan Province, China». Journal of Ethnopharmacology, 90, 2-3, 2-2004, pàg. 389–395. DOI: 10.1016/j.jep.2003.10.021.
- Kindersley, Anabel. Nens com jo. Barcelona: Bruño, 1995. ISBN 84-216-2990-5.