(var.) A Onda la claven fonda, però a Vila-real fins el final![1]
(var.) A Onda la claven fonda. A Betxí la claven amb el florí. A Vila-real la claven que fa mal. I a Borriana la claven com els hi dona la gana.[1]
(var.) Els d'Onda la claven fonda i els de Castelló, fins el taló.[1]
(var.) En Onda la claven fonda, en Betxí fins al florí, en Tales fins a les gales, en La Vall pel tall, en Vila-real fins al final, i a Borriana, per on ens dona la gana.[1]
(var.) En Onda la claven fonda, en Villareal hasta el final i en la Vilavella te la clava ella.[1]
De Castelló a Onda va el tren que vola; per això tots li diuen la «Panderola»; i en quant s’estaca, pitjor que un carro, de quan en quan se para a fer un cigarro.[2]
En Tales son donçainers, i en Artana són sarieros, en Borriol pedrapiquers, i en Onda són taulelleros.[2]
En Tales los morerales, en Artesa la palmera, y en Onda los paseantes amigos de Capa-negra.[2]
En Onda la claven fonda, en Assuera els peluts, en Eslida són culecos i en Artana són rabuts[2]
Per a donçainers en Tales, per a espavilats en Onda, per a banys a Vilavella i per a bovos l’Alcora.[2]
↑ 2,02,12,22,32,4Sanchis Guarner, Manuel «Locucions tòpiques valencianes» (PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].
PDF). Bolletí del diccionari de la llengua catalana: revista de lingüística, folklore i literatura, Vol. XVIII, Núm. 1, (juliol-agost 1936) [Consulta: 25 març 2017].