Platja de Pineda, 28-10-2012

 Vista de la part menys humanitzada de l'espai. Es pot observar la diferència entre la zona on es remou la sorra amb tractor i la zona on això no es fa

Avui al matí he anat a fer una visita ràpida a la platja de Pineda de Mar, aprofitant que ho tinc a cinc minuts de casa a peu. El que volia era mirar si podia retrobar alguna de les espècies psammòfiles (o sigui, típiques dels ambients de platja i dunes litorals) que fa anys hi vaig veure per aqui, malvivint en un espai tan petit i freqüentat.

Es tracta d'una zona de platja quasi completament urbanitzada, acorralada entre el mar, la via de tren i el passeig marítim del poble. L'única part que encara queda sense passeig marítim és on fa anys hi havia un càmping, del quan encara hi queda l'arbrat.

Per cert que, ja fa alguns anys, vaig proposar a l'ajuntament de Pineda fer una recuperació d'aquest espai, delimitant amb estaques i cordes una àrea on no es llaurés la sorra i es limités la freqüentació, de manera que les plantes tinguéssin una oportunitat per tornar a prosperar i colinitzar l'espai de nou, de manera semblant al que s'ha fet en altres zones. Finalment, però, tot i les bones paraules de l'equip de govern, res de tot això es va fer, en part amb l'excusa que aqui hi havia d'anar un aparcament (que tampoc s'ha fet).

En quant a les plantes típiques de sorrals que hi he trobat: 

- Medicago littoralis: força abundant, amb una gran quantitat de plançons per tot l'espai.

- Medicago marina: molt escassa, uns 3 o 4 individus en tot l'espai.

- Glaucium flavum (Cascall de mar): uns 30 individus, sobretot a les zones amb runa (ja que és una espècie nitròfila).

- Cakile maritima (Rave de mar): força escassa, 1 sol individu adult, i alguns plançons a les zones més remogudes.

També hi ha moltes espècies ruderals i sense cap interès (Cynodon dactylon, Alyssum maritimum, Brassica fruticulosa, etc.) i algunes invasores (Carpobrotus edulis, etc.).

En fi, tot i que l'espai està molt degradat i envait per espècies banals, encara té un bon potencial en cas que es volgués fer alguna actuació de recuperació (d'espai n'hi ha, i algunes espècies encara hi són presents), pero manca el més important: la voluntat per part dels polítics.

 Medicago littoralis

 Medicago marina

Rave de mar (Cakile maritima)

Cascall marí (Glaucium flavum)

Cama-secs (Marasmius oreades)

Avena barbata a f2.8

 

Amb una obertura de diafragma de 2.8 el fons queda així de desenfocat, sense necessitat de Photoshop

Seguim tirant d'arxiu; aquesta vegada, una espigueta de cúgula (Avena barbata), fotografiada l'any passat als prats secs d'Esclet. Em va costar lo meu aconseguir que la major part de la "flor" quedés ben enfocada.

Avui a TV3...

Us informo que aquest dimecres 2 de maig (o sigui, avui), un servidor sortirà parlant al programa "El Medi Ambient" de TV3. El programa s'emèt a les 14:24, just després del Telenotícies Comarques. Per si no l'heu pogut veure, a continuació us deixo l'enllaç al programa d'aquell dia.

http://www.tv3.cat/pprogrames/elmediambient/meaSeccio.jsp?seccio=reportatge&id=21834

Si alguna vegada us havieu preguntat què carai estic fent a la meva tesi, doncs ara ho podreu saber. Bé, això que sortirà és només una petita part, que estic fent moltes més coses que comptar plantetes. Però ja us avanço que del que parlaré serà d'una espècie de molsa que vé de l'hemisferi sud i que en pocs anys, ha colonitzat la majoria dels països Europeus, sovint amb un comportament invasor, és a dir desplaçant algunes espècies autòctones de plantes i provocant canvis en l'ecosistema. 

Fins ara encara no s'havia trobat a Catalunya, fins que farà cosa d'uns quatre anys la vaig trobar al Montgrí per primera vegada, i després per bona part de les comarques de Girona i part de les de Barcelona.

Espero que us agradi!

Aquilegia vulgaris

Corniol (Aquilegia vulgaris)

Amb les últimes pluges, les plantes s'han afanyat a fer una bona florida. Ara els marges estan molt més verd que el mes passat. Com per exemple aquest corniol (Aquilegia vulgaris) fotografiat la setmana passada durant unes pràctiques de camp a Banyoles.

Galanthus nivalis

Lliri de neu (Galanthus nivalis)

Avui penjo una foto d'una sessió de fa un mes al Montseny. Anàvem a fotografiar la fageda de Passavets, pero la falta total de boira va fer que la sessió fos una mica descafeinada; al final, vàrem acabar ben entretinguts amb els primers lliris de neu de l'hivern.

Regalo plantes arbustives mediterrànies

Doncs això, que com a resultat d'un experiment de germinació de llavors que he fet per la tesi, m'han sobrat una gran quantitat de plantes arbustives, i no sé ben bé que fer-ne. Com que eliminar-les em fa una certa cosa, doncs en regalaré a tothom qui en vulgui (això si, les haurà de passar a buscar per la Facultat de Ciències de la UdG o per Pineda de Mar, o també podem quedar a mig camí).

Les espècies són:

- Calicotome spinosa (argelaga negra). Com diu el seu nom, és ben espinosa, us pot ser útil per a fer un tancat verd.

- Cistus albidus (estepa blanca). De flors roses ben grosses.

- Cistus monspeliensis (estepa negra). De flors blanques, més petitones que les de l'estepa blanca.

- Cistus salviifolius (estepa borrera). De flors blanques.

- Erica arborea (bruc boal)

- Erica scoparia (bruc d'escombres)

- Lavandula stoechas (caps d'ase, tomaní). Aromàtica.

- Rosmarinus officinalis (romaní). Aromàtica, i floreix a l'hivern.

- Sarothamnus arboreus (ginestell català)

- Spartium junceum (ginesta)

Totes les llavors van ser collides als voltants de Girona i Caldes de Malavella, per tant son plantes completament autòctones, i no varietats estranyes que ves a saber d'on venen (com és el cas dels romanins que es venen als centres de jardineria, per exemple).

Si algú hi està interessat, pot deixar un comentari en aquest mateix blog, o bé enviar un mail a: miquel.jover(arroba)udg.edu

Això si, penseu que la majoria encara són molt petites i delicades, i necessiten unes quantes setmanes més per a ser trasplantades (si es fes ara, segurament moririen la majoria).

 Plàntules de tomaní o caps d'ase (Lavandula stoechas) d'una setmana de vida. Als testos de més al fons hi ha les plàntules de les estepes (Cistus sp.) i ginesta.

 Plantes de cap d'ase, ja més crescudes

La bruguerola en detall

 Aquesta és la bruguerola (Calluna vulgaris)

Avui al matí m'he acostat un parell d'hores a unes brolles que hi ha entre Cassà de la Selva i Caldes de Malavella, aprofitant que tenia unes hores mortes abans d'una reunió. Fa un parell de setmanes recordava que la bruguerola tot just havia començat la seva florida de tardor (una de les poques plantes que podem observar en flor en aquesta època), per tant volia mirar de fotografiar-la en el seu millor moment, abans que no s'assequessin les flors.

I aquí en teniu el resultat. Aquesta vegada no he utilitzat un objectiu macro, sinò un vell objectiu manual acoplat a uns tubs d'extensió, tot plegat dona uns resultats prou dignes. Això si, he hagut d'utilitzar el flaix, la llum que hi havia no era pas la millor.

 El mateix brot de dalt, més en detall... Per molt que em miro les plantes, elles sempre em sorprenen amb algun petit detall que no havia vist abans.

Aquí, des d'una altra perspectiva

Càdec a Cadaqués

Els càdecs són uns arbustos molt abundants al litoral del cap de Creus, sobretot a la banda més propera al litoral. Quan es reuneixen en grans densitats, formen un tipus de vegetació, els cadequers, que han acabat donant nom al poble de Cadaqués.

Pinedes

A Finlàndia, els pins són ben alts, i amb els troncs ben rectes. Aquests són Pinus sylvestris, el mateix pi que tenim a la muntanya mitjana de Catalunya. Això si, són una mica diferents, concretament d'una altra varietat. La nostra, és la varietat catalaunica, amb les fulles d'una tonalitat un xic més blavenca que no pas la varietat finlandesa.

Per cert, cada cop estic més espantat de la poca qualitat que tenen les imatges quan les pujo al bloc... millor que cliqueu a la imatge per veure-la millor.

Achillea ageratum

Canon EOS 300D, EF 100 mm/F2.8 Macro. 1/200'' a f5.6, ISO 100. Amb flaix. Juliol del 2011

L'agèrat (Achillea ageratum) és una planta relativament rara a la plana de la Selva, ja que els substrats silicis que hi predominen no li agraden gaire. Aquest exemplar (de fet, l'únic que vaig veure, però de ben segur que n'hi havia més) estava ben florit al costat d'un camí proper a Caldes de Malavella, en una zona coberta per brolles de bruc d'escombres.

Al damunt seu, un animaló d'una espècie que no sé quina és. Com que ja era l'última hora d'un dia gens assolellat, doncs es va estar ben quiet mentre li feia les fotos que vaig voler.

La foto, doncs està feta amb una quasi prehistòrica EOS 300D (no la Nikon D300, que ja m'agradaria...), de l'any 2003. No està del tot malament per haver sortit d'una de les primeres càmeres digitals d'ús aficionat que hi va haver, amb "només" 6 megapíxels.

Experiències íntimes amb les molses

Aquest és el Pterygoneurum sampaianum

Avui m'haureu de perdonar una petita mostra de satisfacció personal...

Últimament, molts caps de setmana, en comptes d'anar a la platja a no fer gaire res, m'els passo al laboratori de botànica de la Universitat de Girona, identificant mostres de briòfits que he anat agafant en els últims anys per diferents punts de Catalunya. La satisfacció que em dona observar al microscopi aquestes plantes, la diversitat de les quals passa ben desapercebuda per a la majoria de la gent (només al nostre país n'hi ha més de 800 espècies), i anar veient totes les seves estructures a mesura que les vaig desmuntant, és cada vegada més gran.

Encara que sembli mentida, en un país com Catalunya encara queden zones on gairebé no se sap amb detall quines espècies de molses s'hi fan. Fa cent anys es podia arribar a entendre, però ara?? Que siguin plantes molt més petites que les que fan flor, que totes s'assemblin entre elles, que per identificar-ne la gran majoria calgui microscopi i molta pràctica, i sobretot que a casa nostra no hi hagi gaire gent que s'hi hagi dedicat a estudiar la seva distribució, és el que deu explicar aquesta situació.

Ara fa un parell d'anys vaig estar recollint unes quantes mostres de molses i hepàtiques a la Segarra, una zona d'aquestes que no està gaire ben explorada. Per raons de feina i de tesi, no ha estat fins ara que m'he pogut posar durant uns quants dies a identificar-les.

Normalment, les espècies que un es troba quan va determinant les mostres són sempre les mateixes, les més comunes, i els dies que un té sort, de vegades surt alguna cosa una mica més rara, pero res que sigui per a tirar coets. Només alguns dies pots arribar a trobar alguna espècie d'aquelles que és tan poc freqüent (almenys aquí a Catalunya). Però que en una mateixa mostra, i en dos dies seguits, te'n trobis dues, és una cosa que mai m'havia passat.

Una d'aquestes espècies és la que surt a les fotografies, el Pterygoneurum sampaianum. És una molsa extremadament petita, que quan ets sobre el terreny no la veus fins que no t'hi acostes a pocs centímetres. Fins ara, l'únic lloc on es coneixia de Catalunya era a la muntanya del Montgrí, al Baix Empordà, en uns prats secs molt rics en espècies. L'altra, el Crossidium aberrans, que fins ara només es coneixia de les terres de l'Ebre. Doncs ara, per tant, ja es coneixen també de la Segarra.

 Aqui podeu observar la petitesa del Pterygoneurum sampaianum

Platanthera bifolia

Canon EOS 400D, Yashica ML 50 mm/F 1.9 + tubs d'extensió, sense flaix

Ahir, 09/05/2011, hi havia no menys de 15 individus d'aquesta bonica orquídia, repartits per una brolla de bruc d'escombres entre Caldes de Malavella i Esclet. Si hagués caminat més de ben segur que n'hagués trobat molts més, pero el treball de camp que estic fent aquests dies no em deixa gaire més temps per anar a mirar més plantes.

Amb aquest individu em vaig entretenir una bona estona, tot fent proves amb els tubs d'extensió i un objectiu manual de 50 mm.

La lleteresa vista en detall

 Euphorbia characias vista de ben aprop. Hortsavinyà, febrer del 2011.

Aquests dies de bonança he fet alguna sortida al camp. No han estat unes sortides gaire llargues, ni a llocs gaire llunyans, ja que he estat preparant les classes de pràctiques a la Universitat de Girona. De fet, aquesta setmana la tinc ben ocupada, tant al matí com a la tarda. Per exemple, demà al matí toca parlar de fongs i líquens, i a la tarda toca fer una sortida de camp als voltants de Girona, per a mostrar als alumnes diferents tipus de vegetació mediterrània.

Tot i això, ja he pogut veure les primeres flors de la temporada, que anuncien l'arribada cada cop més propera de la primavera, després dels mesos d'hivern. Una de les meves plantes preferides és la lleteresa, coneguda pels botànics com a Euphorbia characias. I que tot i ser una de les plantes més comunes a les brolles i garrigues mediterrànies, també és de les més belles. Un altre dia us parlo de la seva reproducció.

Les flors de l'hivern

El bon temps per a la fotografia de flora ja fa temps que ha passat. Els prats i brolles no tornaran a estar ben florits fins d'aquí uns quants mesos. Però en algunes pastures de muntanya encara es poden trobar algunes espècies prou dignes de fotografiar. Essent com són plantes d'estiu, la majoria ja estan marcides i només en queden les estructures amb els fruits o les flors seques.

Aprofitant que portava l'objectiu macro (si bé aquell dia no buscava especialment fotografiar flors o insectes), em vaig passar una bona estona provant diferents encuadraments amb les plantes seques que m'anava trobant, tot jugant amb l'enfoc i mirant que la profunditat de camp fos mínima, amb el fons i la resta de l'escena el més desenfocats possible.

 Torilis arvensis

 

 

 Aster sp.

Avenula sp.