Sempre a Saudade

Tants dies sense passar per aqui... Sempre hi ha alguna cosa que passa per davant dels bons moments, d'aquells que haurien de passar per davant de tot. Avui he escrit al meu amic Vasco Almeida a qui fa tant de temps que no veig ni hi parlo, i m'he adonat de la saudade d'allò que hem viscut a les nits fadistes de Lisboa. De la gent, dels músics i cantadors i cantadores. i ja estic pensant i mirant el calendari per tornar el més aviat possible. M'ho prometo un cop i un altre i acostumo a complir les promeses.

Fins aviat Lisboa, fins aviat amics.

El so de la guitarra portuguesa de Paulo Valentim

José Manuel Neto

Parabéns José Manuel!!

Nascut a Lisboa el 29 d'Octubre de 1972, avui fa 44 anys, aquest guitarrista és un dels meus ídols fadistes. Fill de fadista, el fado va formar part del seu univers natural des de sempre.

S'acostà a la guitarra portuguesa de manera autodidacta i avui el seu virtuosisme l'ha portat a ser un dels músics més reputats d'aquest instrument que no deixa indiferent ningú.

Ahir vaig tenir la sort de poder parlar per Skipe, juntament amb els meus companys del Clube de Leitura de portuguès, amb l'autor del llibre O caçador do verão, l'Hugo Gonçalves, sobre el seu llibre, però també d'altres coses com per exemple de com una societat que ha viscut  molts anys sota una dictadura, fa la transició a la democràcia, i com n'és de difícil canviar les consciències. I també vam parlar de fado, clar.

 Aprofito aquest cantinho per agrair  a qui va fer possible aquest intercanvi de parers amb l'escriptor, la Sandra Cruz, que va ajudar molt a la millor comprensió de l'obra. l'Hugo va causar una molt bona impressió a la turma. Li'n donem les gràcies, o nosso obrigado i esperem trobar-nos un dia per Lisboa i compartir unes estones mentre escoltem bon Fado i bon vi.

Ara escoltem el so de la Guitarra Portuguesa....

José Manuel Neto - guitarra

Carlos Manuel Proença - viola de fado

Fotografia de portada de Joana Constante
Video de Inlovewithfado

Adéu a un fadista

Va ser diumenge passat a la tarda quan passejant pel facebook, em vaig assabentar de la mort de'n Tó Moliças. Així era conegut en el món del Fado António Pires Ascenção.

 

Va ser gràcies al meu amic Paulo Guerra que vaig conèixer en Tó. En la meva primera anada a Lisboa per sentir el fado d'aprop. En Paulo li va demanar per dur-nos a un lloc on hi hagués fado, però no per a turistes -jo tenia clar què era el fado- sinó d'aquell que canten els bons aficionats.

 

 

Ens va dur a "fora de portas" a Loubagueira a una tasca on el Tó tocava aquella nit. Hi he tornat altres vegades  a aquell llloc, sempre quan el Tó tocava. Sempre en els descansos, aprofitava per parlar de

Amb aquella inmensa viola-baixo

fado, d'aquelles coses que cal saber, de les maneres, de les formes, dels estils. D'aquells detalls que s'escapen  i que cal conèixer. El Tó em va ensenyar moltes coses, amb ell vaig aprendre molt del que ara sé, i tot i que discrepava amb ell en temes extrafadistes i potser en algunes de les formes irades que ell utilitzava a vegades (o bastant sovint) per criticat tal o qual cosa o fadista, això no va estar mai un obstacle per sentir-me prou a prop seu.

Ens reservà una bona taula a Casa de Linhares per veure Ana Moura

 

El Fado perd un altre icona, penso jo, i potser no prou valorada. Ell, com altres músics que s'entreguen al fado i que fugen del "vedettisme" encara no reben la consideració que al meu entendre haurien de tenir.

A Loubagueira, amb Nuno de Aguiar

 

 

Descansa en pau amic Tó, en la meva propera visita a Lisboa pensaré amb tu quan senti els acords de la viola d'acompanyament o de la viola-baixo que tan esplèndidament feien sonar les teves mans.

 

A casa de Julieta Estrela o Fado Maior

 

Des d'aquest modest cantinho,les meves condoències a la Maria da Luz, que com nosaltres, queda aqui per recordar-te.

Amb Rodrigo a l'atri de Santo Estevão

 

Silva, Santos jr., Moliças. Tres grans

 

Sempre o meu obrigado.

Até sempre mestre

 

Escadinhas do Bairro América


 

 

Una guitarrada de comiat

dos anys

Passa de pressa el temps, i sense adonar-nos -o potser si- ja fa dos anys que te'n vas anar, d'aquella manera quasi sense que ens acabéssim d'enterar, sense molestar, com sempre has fet, a poc a poc. I creu-me que en dos anys encara no he tingut temps per pair-ho. Encara costa de passar pels teus racons reals o imaginats sense que m'envaeixi una glopada de no sé què que no em deixa ni pensar.

Avui et recordava de bon mati, potser des de fa uns dies, i ha estat ara escoltant aquesta música que tant m'agrada, aquesta guitarra portuguesa, que els dits se n'han anat al teclat, per parlar-te.

 

Potser de Portugal ens bé la força, aquesta força que a tu t'ha permès sobreviure a tantes coses que van matar tanta gent. A tu no. Amb tu no van poder. Només va poder el temps, aquest inexorable amic de vegades i enemic altres. Però mai les adversitats. Potser era portuguès el meu avi real, el teu pare real. Jo quasi n'estic segur.

 

Sempre, encara que potser no hagi sabut demostrar-ho, t'he respectat i admirat. Sense potser ni tu saber-ho has estat per a mi una guia i m'has ensenyat moltes més coses de les que ni jo mateix en sóc prou conscient.

Ja et vaig escriure un cop que ningú se'n va del tot mentre hi hagi algú que el recordi. I recordem les persones per allò que ens han ensenyat, per tant, papa, continues aqui. Gràcies

 

Amb tot el meu amor et deixo amb amb la música que m'agrada i que em porta tant a prop de tu.

Mais uma guitarrada

Del canal casadofado us deixo amb la guitarrada fantàstica que ens regalen en Luis Guerreiro i  en Marco Rodrigues des de l'Adega Machado.

 Una guitarrada que sona, jo m'atreveixo a dir, perfecte. Quan la sensibilitat i la tècnica s'ajunten, aquest és el resultat..

.

La guitarra portuguesa, el seu so alegre o melangiós segons el que es vol expressar, van inspirar a Jorge Rosa aquest poema: Guitarras da minha alma i tiamacheta ens el mostra en aquest vídeo...

PUNXEU AQUI!!

Guitarras da minha alma

lletra.- Jorge Rosa

música.- José marqués de Amaral 

Trago guitarras na alma

a acompanhar a tristeza

ouvindo-as tenho a certeza

que a minh mágoa se acalma.

Trago guitarras no rosto

para acompanhar o meu pranto

ouvindo-as não choro tanto

adormeço o meu desgosto.

Trago guitarras na voz

para acompanhar o que canto

ouvindo-as têm o encanto

fados que Deus me contou.

Em constante guitarrada

trago guitarras na vida

vivo assim mais convencida

que não sou tão desgraçada. 

 

Dia de reis

Us deixo avui, dia de reis, un dia pels més menuts i també pels que no ho són tant... amb el so de la guitarra portuguesa d'António Marramaque i de la viola de fado d'António Reis amb aquesta Aguarela de fados que van tocar el desembre passat al Restaurant Lisboa de Barcelona.

Una música perque ens acompanyi mentre descobrim què ens han dut els Mags de l'Orient....

Mais uma guitarrada

Desta vez de José Manuel Neto desde a Holanda

La guitarra com a prolongació d'un mateix... Això és el que el que percebo d'aquest guitarrista del qual només en conec el so de la seva guitarra.  Mai no n'he sentit la veu, i tot i així em sembla que el sento parlar...

Una guitarrada, d'aquelles que em fan emocionar...


Avui dia 3, anem a passar uns dies a Madeira. Funchal és la nostra destinació. Toenem el dia 8, així aquest blog estarà uns dies inactiu. Però tornarem!

Arménio de Melo & José Maria Nóbrega

De la colecció Un Parfum de Fado en el seu Volum 5, editada a França per Playasound, escollim les Variações de Armandinho, per donar so i color a unes bonique imatges de Figueira de Foz, ciutat natal de l'amic Fernando Caldeira Marques a qui li dediquem aquest vídeo.

 

Guitarrada

Em fa l'efecte que el so de la guitarra portuguesa no deixa indiferent  ningú.

Fins i tot aquells que no l'han escoltat mai, o que no hi havien posat atenció, quan senten d'aprop el seu so, queden atrapats per aquesta afinació tan particular, a la què la viola de fado (guitarra clàssica) i la viola-baixo li donen el contrapunt que configura un resultat que embolcalla.

Aqui tenim dos estils o potser n'és un de sol i només canvia el fet que són dues generacions diferentsde músics...

Del canal Traditional09 una guitarrada amb

LUÍS RIBEIRO guitarra portuguesa
ANA LUÍSA viola de fado
TÓ MOLIÇAS viola baixo

Del canal Inlovewithfado una guitarrada amb

ÂNGELO FREIRE guitarra portuguesa

DIOGO CLEMENTE viola de fado

JOSÉ MARINO DE FREITAS viola-baixo