La cultura escrita i la formació de mestres durant el primer terç del segle XX: editorials, traductors i biblioteques a favor de la renovació pedagògica

• Jordi garcia Farrero ^[1] ; Raúl Arango Pérez ^[1]
  1. [1] Universitat de Barcelona

     Universitat de Barcelona

     Barcelona, España

     
• Localización: Espais educatius als espais de sociabilitat (Segles XIX-XX) / coord. por Carme Garcia Yeste, Ginés Puente Pérez, 2024, ISBN 978-84-1365-187-3, págs. 99-106
• Idioma: catalán
• Enlaces
  • Texto Completo Libro
• Resumen
  • español

    No cabe duda de que la Historia de Occidente está relacionada con la cultura del libro.

    Encontramos huellas del acto de la lectura desde su origen, pero la invención de la im prenta, a mediados del siglo XV, supuso un antes y un después a la forma de estar en el mundo y, por supuesto, en los procesos de construcción de determinadas cosmovisiones.

    De ahí que la lucha por vencer el analfabetismo se convirtió en asunto principal para poder construir una ciudadanía más preparada ante los cambios sociales y políticos que surgieron desde la Revolución francesa (1789) y los vientos ilustrados del siglo XVIII .

    Todo esto tuvo efectos en materia educativa con la construcción de sistemas educativos y la creación de diferentes instituciones. Esta comunicación estudia la formación de los maestros, impulsada bajo la influencia de la renovación pedagógica durante el primer tercio del siglo XX (Escola de Mestres de Joan Bardina, els Estudis Normals de la Man comunitat, Escola Normal de la Generalitat de Catalunya, Seminari de Pedagogia), desde las diferentes prácticas que surgieron de la cultura escrita que también facilitaron la crea ción de espacios de sociabilidad (bibliotecas especializadas).

  • català

    No hi ha dubte que la Història de l’Occident està relacionada amb la cultura del llibre.

    Trobem empremtes de l’acte de la lectura des del seu origen, però la invenció de la im premta, a mitjans del segle XV, va suposar un abans i un després a la manera d’estar en el món i, per descomptat, en els processos de construcció de determinades cosmovisi ons. D’aquí que la lluita per vèncer l’analfabetisme va esdevenir cabdal per tal de poder construir una ciutadania més preparada davant dels canvis socials i polítics que sorgiren d’ençà de la Revolució Francesa (1789) i els vents il·lustrats del segle XVIII. Tot plegat va tenir efectes en matèria educativa amb la construcció de sistemes educatius i la creació de diferents institucions. Aquesta comunicació estudia la formació dels mestres, impulsa da sota el deixant de la renovació pedagògica durant el primer terç del segle XX (Escola de Mestres de Joan Bardina, els Estudis Normals de la Mancomunitat, Escola Normal de la Generalitat de Catalunya, Seminari de Pedagogia), des de les diferents pràctiques que sorgiren de la cultura escrita que també varen facilitar la creació d’espais de sociabilitat (biblioteques especialitzades).