Em costa poc

Em costa poc escalfar-me. A raig, tal com escric aquestes paraules. Unes paraules escrites en algun bloc. Desfermen la imaginació, el desig. És ben fàcil caure en mans de la santa excitació, onsevulla. Tant pot ser aquí com allà, en un lloc íntim o en un lloc compromès. Però el desig no vol conèixer lligams, inhibidors de la seva llibertat. Ara estic fogós, les paraules surten a raig. Febre de desig. Cap a tu, o tu, o tu. Foll de lascívia. Escriptura gairebé automàtica. Deixant que els dits sintetitzin l'anhel sobre el teclat. Perquè després es perdin pel cos.

Confessió

Jo també em faig palles. Sí, em masturbo, què passa? No és una qüestió que em deixis més o menys satisfeta, no. És una qüestió de necessitat personal, de llibertat, d’independència.
No entenc com és que no t’ho podies haver imaginat. Em dóna la sensació que encara em coneixes poc.
Ho solc fer quan te’n vas, com a colofó de les nostres trobades. En tancar la porta, tant si hem follat com si no, m’estiro al llit, bocaterrosa. I penso en tu, i en els meus amants. A poc a poc, la meva imaginació comença a recórrer els camins del plaer. I sempre és el mateix. Els meus malucs inicien un moviment rítmic, talment com si estigués damunt teu. La meva mà, fins ara inactiva, es desplaça suaument fins al meu cony, encara presoner del teixit de les calces.
Però puc sentir la meva excitació com truca a la porta, com la humitat es comença a destil•lar. En aquest punt m’hi puc estar estona, molta estona, tocant-me, acariciant-me com jo només sé fer, com cap de vosaltres no arribareu a saber mai, ni tan sols imaginar-vos-ho.
La roba és un impediment, tinc ganes d’estar nua, de sentir el contacte físic entre el cony i la mà. Em despullo frenèticament, amb una velocitat proporcional al meu nivell d’excitació, a l’escalfor del meu cos.
I suo, i gemego quan els meus dits entren en contacte amb els meus llavis: amunt i avall, entren i surten de l’escletxa, s’entortolliguen amb els pèls.
M’imagino que et tinc aquí., que us tinc aquí, al meu damunt, penetrant-me amb els vostres màstils, xuclant-me tots els sucs. I m’excito, m’excito encara més. I el ritme es torna salvatge, brutal, incontrolable. I veig les vostres cares de plaer, de desig, de lascívia. I m’imagino el plaer que us dono quan us llepo, quan us faig córrer, quan galopem plegats.
El meu cony és una mar, tot l’univers no l’ompliria, com deia Verdaguer. El meu cor s’accelera al ritme de la imaginació. Sé que em correré aviat, però vull allargar aquests moments fins a l’infinit, viure sempre aquest benestar preorgàsmic. M’aturo un moment i em giro. Obro les cames i el meu cony nota les petites oscil•lacions de l’aire.
Arquejo el cos enlaire. Totes dues mans s’abraonen al voltant dels llavis obert, palpitants, febrosos. Llenço un gemec que ningú no sentirà, només la meva solitud.
La petita mort és aquí. Deixa’m, solitud, gaudir-la com mai! Deixa’m que t’aculli, oh plaer, deixa’m que gaudeixi. Deixa’m que et conservi per uns instants que s’allargaran fins a l’eternitat.

Iniciativa (II)

Ella va posar el seu cony encara ocult sobre la seva polla, i va començar un lent vaivén. Només uns segons, just perquè quan ell comencés a tancar els ulls, es va fer enrere i va començar a fer-se un massatge, lentament, amb la mà pel seu cony.

- T'agrada veure-ho així, des d'aquesta perspectiva, oi? –li va dir. Doncs a mi també, perquè n'estic farta de fer-m'ho sola, saps. M'agradaria que te n'haguessis preocupat.

- Dona, em sembla que...

- Calla, o et quedaràs aquí lligat tot el dia...- se'l va mirar de fit a fit i li va agafar la polla amb la mà. A poc a poc es va acostar i, amb llengua, com resseguir-la per damunt l'eslic. Ell es va posar tens, igual que la seva polla. D'una revolada, li va abaixar els calçotets i va quedar al descobert: la branca ferma, l'escrot tens. Va obrir la boca i se la posà a dins, i la va succionar lentament. Només deu segons. Just quan ell va començar a fer com si estigués follant.

- Veig que t'agrada. Doncs només acabem de començar. Avui em sembla que no aniràs a treballar... i jo tampoc.

Es va aixecar, es va ajupir al seu costat i li va posar el cony a l'alçada del seu nas...

- Sent l'olor? Notes l'aroma de la meva perla?

- Si... Si et plau, deslligam, vull abraçar-te...

- Ja, ja... Abraçar-me... El que vols és fotre-me-la a dins. Bandarra, hipòcrita.

Es va aixecar i va tornar a la posició inicial: vulva contra polla. Es va posar una mà per dins i, tot separant-se una part de les calces amb l'altra, va començar a jugar, davant del seu partenaire.

- T'agrada veure això, no? Quantes vegades te l'has cascat pensant-ho? –el moviment era cada vegada més frenètic. Només interromput pels seus gemecs i els moviments d'ell que, en va, intentava animar el seu membre. No ho intentis, no et tocaré i et faré morir de plaer –i mentre deia això, va recollir, amb dos dits, tot l'aroma del seu cony i, lentament, el va traslladar al nas d'ell. Va tancar els ulls i ella, li va passar els dits pels llavis i continuació, per la polla. Mentrestant, amb l'altra mà, continuava el moviment previ al primer orgasme, que no trigaria a arribar.

Iniciativa (I)

- No em toquis, no em toquis... No, va, no em toquis... Que després passa el que passa... Va, home... Deixa-ho estar... Mmmm... Va, dona... Però, què fas?

- No deies que no prenia mai la iniciativa...

- Va, que me n'haig d'anar...

- Ara no te n'aniràs... –ho va dir, amb fermesa. Ella, mig espantada, mig delerosa, el va deixar fer. Et faré sentir tot el que no t'he fet sentir en tot aquest temps.

- Ho dubto... No tens ni idea del que vull, del que m'agrada... Et limites a tocar-me una mica, i malament, i apa, a clavar-la...

D'una revolada que la va sorprendre se li posà al davant, li va aixecar la faldilla i se la va quedar mirant, de dalt a baix. Ella, des de la seva posició de seguretat, se'l mirava incrèdula.

- Ho veus, sempre sóc jo qui et domina... –i, tot seguit, li va clavar una empenta i el va deixar clavat a terra. Sóc més poderosa que tu, li va dir ja ajaguda sobre seu. Deies que em faries sentir no sé què i mira, ja torno a ser sobre teu.

- No m'has deixat reaccionar –deia ell intentant desfer-se de l'opressió, però cada vegada més excitat.

- Ah, sí... Doncs noto que ja vas trempat com un cavall. T'agradaria que te la mamés, oi? Fa temps que no t'ho faig, oi? – i amb un suau moviment va començar a fregar-se contra ell.

- Siiii...-un sí que no era desesperat, però que denotava exitació.

- Molt bé, amb una condició. Et lligaré de mans i de cames... I estaràs a la meva absoluta disposició. Sense presses, sense pauses, sense la teva obsessió per clavar-la...

- Però escolta...

- Calla! Vols una mamada o no?

- Sí –aquest cop sí que era desesperat.

- Doncs així estan les coses. Vaig a buscar les cordes. Si t'has mogut un mil·limetre, t'hauràs de buscar algú altre que te'n faci una.

Va desaparèixer i va tornar, només amb unes calcetes posades i unes cordes a la mà.

- Veig que encara ets aquí, oi?

- T'estic esperant.

- Molt bé, perquè ara comença la festa. Ara veuràs què és veure disfrutar una dona.

Mentrestant, va agafar les mans i les va lligar, juntets, amb la pota del llit, i els peus, igual. En el camí no es va estar de refregar-li els pits per la cara.

- Ara veurem si aquesta polla està tant dura com creus que la tens –li va treure els pantalons i pels calçotets ja despuntava la punta erecta de la polla. Caram, t'has posat calent, eh... Fins i tot ja el tens lubricat... Doncs avui t'hauràs d'esperar molt per còrrer-te.

El mannà que em fa sobreviure (i III)

I amb les dues mans, aferrant-te el cony, arribes al cim del plaer. La teva cara i els moviments del teu cul són el reflex del teu orgasme. Un orgasme sincer, sense fingir, brutal, visceral. Tota tu amarada de suor, tota tu xopa de desig, i les teves mans que no deixes de bressolar, acompassat, el teu cony. Bocabadat, immòbil, sé que tinc els segons comptats, que et saltaré a sobre i m’amorraré al cony, el lleparé, el menjaré, m’hi capbussaré com un nedador professional.

Obres els ulls i em mires. És la senyal que necessitava per posar-me al caire del trampolí i fer un salt net, sense esquitx, de cap al teu racó. Venus, estimada.

El mannà que em fa sobreviure (II)

Puc sentir la flaire del teu cony. M'agradaria agafar-te els dits. Olorar-los fins a omplir els pulmons del teu aroma, sentir-te dins meu. Llepar-los, un a un, amb tot el temps del món, excitar-te a poc a poc. Però sé que no puc. Sé que això significaria la fi de la funció, que s'abaixés el teló, i l'espectacle ha de continuar.

T'estires al llit, al meu davant, amb les cames obertes, la panxa contra el matalàs. Comences a moure't ritmicament, en una dansa ritual, la dansa del sexe solitari. Els dits que tot just fa uns segons que tenia al davant s'esmunyen cap al teu cony, de nou, delerós de rebre'ls un altre cop. I juguen. Juguen amb els llavis, juguen amb el plaer que tu tant bé coneixes, que ha omplert tantes nits de soledat i de decepcions. I gemegues. Ho fas per mi, perquè el silenci és sinònim de buidor, i no vols sentir-te buida, no vols que em senti buit. No em veus, però em sents. Sents la meva respiració, els meus ulls clavats a la teva esquena, al teu cul, als moviments de la pelvis... Si pogués m'abraonaria... Però no pot ser. Tu i jo tenim un pacte. Un pacte sexual: tu actues, jo miro. I prou.

Els moviments són cada vegada més ràpids. La cadència inicial ha deixat pas a un sexe salvatge. No puc veure els teus dits, però puc sentir com s'entaforen a les entranyes del cony, caverna del plaer, ferida oberta al món.

I quan tanco els ulls i m'imagino follant-te, sense compassió, et gires. I estirada al llit, ara d'esquena, m'ofereixes una de les visions més espectaculars per a un home: la teva xona radiant, humida, regalimant fluids i desprenent un aroma embriagador. Sé que ets a punt d'escórrer-te, i que em reserves els darrers minuts perquè tingui la millor perspectiva possible.

(continuarà)

(imatge: la cuca al cau)

El mannà que em fa sobreviure

Saps que és una de les coses que m’excita més. Tu, asseguda al meu davant, masturbant-te. Ho he vist desenes de vegades. Però em segueix posant calent com el primer dia que ho vas fer. T’asseus, recolzes l’esquena al capçal del llit, deixes els teus pits lliures de l’opressió dels sostenidors, i em mires desafiant. Jo sóc just al teu davant: assegut, immòbil, temerós de trencar les normes que m’imposes. Només puc mirar: ni tocar-te ni tocar-me. M’haig de controlar per no fer córrer la mà cap a la polla ni per no abraonar-me damunt teu i follar-te.

Lentament baixes la mà cap al ventre i, molt lentament, la introdueixes per les calcetes i comences a enredar els dits als pels del pubis. Per un moment, veig el començament dels pels que surten per damunt la goma de les calcetes, però de seguida la teva mà els tapa. Comences un moviment suau. Obres i tanques els ulls, concentrada en el teu plaer, en les teves històries. I em mires, amb un somriure burleta, conscient que la meva polla és un tronc a punt d’esclatar. Un, dos, tres minuts. No ho sé, sembla una eternitat. Però comences a moure la pelvis, i lentament, treus la mà i comences a acaronar-te per sobre les calces. Un minut, dos, tres... I la taca humida és més que evident. Em tornes a mirar, sense deixar de tocar-te. T’atures, t’acostes gatejant, gateta, i m’acostes els dits, el palmell al meu nas. El mannà que em fa sobreviure.

(continuarà)

El far

Estic enamorat dels teus pits. Mentre dorms, nua, mig destapada, els contemplo. Contemplo l’espectacle de la natura del teu cos. Es bressolen seguint el moviment de la respiració. No puc evitar de quedar-me embadalit, com si fos un nadó. La llum de matinada entra, temerosa encara, per la finestra. Les ombres moren lentament i la llum fa visibles les formes sinuoses. I allà estan. Ferms, càlids, suaus.

Els acarono amb la punta dels dits, i et mous, molt lleugerament, com si se’t trenqués la son, però tornes a caure adormida. I noto la teva escalfor. Torno a passar els dits, aquest cop a prop del mugró, que reacciona immediatament al crit d’alerta. Sento que el meu alè s’accelera i acosto el cap a la teva sina. Veig com el mugró, excitat, s’erigeix com un far per al navegant. Ell és el meu far. Acosto la punta del dit de nou i veig com els porus reaccionen immediatament. Un raig de llum surt de l’aureola. Un raig de llum que m’indica el camí del plaer. Els meus llavis, suaument, mentre encara dorms, l’acaronen.