El rebost de Mr. Cairo: Dibuix

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dibuix. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 d’abril del 2018

Alfred Joseph Frueh, caricaturista

Alfred Joseph Frueh (1880-1968) era un caricaturista, dibuixant i il·lustrador nascut a Ohio, Estats Units. Entre el 1908 i el 1909 va viatjar per Londres, Roma, Múnic, Berlín, Madrid i París, lloc aquest últim on va estudiar art sota el mestratge de Matisse, Théophile Steinlen i Lucien Simon. L'any 1925 va iniciar una col·laboració com a caricaturista i il·lustrador amb la revista New Yorker que durà fins el 1962. Gràcies a la seva obra, Frueh ens ha deixat caricatures de diverses personalitats de la faràndula. Els seus retrats mostren un estil depurat, de línia simple i fàcilment reconeixibles per la peculiaritat de presentar, gairebé sempre, les figures de perfil.

Alla Nazimova (1879-1945), actriu

Marie Dressler (1868-1934), actriu de vodevil


Marie Dressler (2), actriu de vodevil

Barney Bernard (1877-1924), actor

Bert Williams (1874-1922), actor de vodevil

William Faversham (1868-1940), actor

Wilton Lackaye (1862-1932), actor

James T. Powers (1862-1943), actor

John Barrymore (1882-1942) interpretant Hamlet, 1922

William Gillette (1853-1937), actor, dramaturg i director teatral

Gertrude Lawrence (1898-1952) i Yul Brynner (1920-1985) representant The King and I, 1951

Forbes Robertson (1853-1937), actor

Robert Edeson (1868-1931), actor

Jack Dempsey (1895-1983), boxejador

Mary Nash (1884-1976), actriu

Leo Dietrichstein (1865-1928), actor i dramaturg

Roland Young (1887-1953), actor

George M. Cohan (1875-1942), actor, ballarí, compositor, dramaturg i productor teatral


Frances Starr (1883-1976), actriu

dijous, 8 de febrer del 2018

Reivindicant l'art d'Egon Schiele

Els artistes austríacs agrupats en el moviment Secessionsstil buscaven la ruptura amb l'art acadèmic de finals del segle XIX i, al mateix temps, un retorn a les formes i estils del passat. Com acostuma a passar en aquesta mena de reivindicacions del classicisme, se'n reinterpreta l'essència tot adequant-la als nous temps. El resultat fou un enfocament de caire contemporani i un art de formes sòbries (en aquest sentit, el títol de la revista Sacrum (1898-1903), l'òrgan oficial del grup, ja dóna una idea sobre el seu ideari estètic).

El 1903 es produeix una escisió dins del grup, i Joseph Hoffman i Koloman Moser, financiats per Fritz Wandorfer, funden els Tallers de Viena (Wiener Werkstätte), que defensen el concepte d'Art total (Gesamtkunstwerk). Egon Schiele s'hi incorporarà més tard i esdevindrà un dels enfants terribles dels Tallers amb els seus dibuixos eròtics on el cos humà apareix distorsionat, sovint mostrant els genitals i en postures qualificades per la societat vienesa de l'època com a pornogràfiques. El caràcter provocador de l'obra de Schiele, així com el seu tipus de vida poc convencional i unes relacions tèrboles amb menors d'edat van conduir l'artista a la presó.

Però resulta que ara, el 2018, el Leopold Museum ha organitzat una sèrie d'exposicions per tal de rememorar l'ambient fin de siècle a Viena, agafant part de l'obra de Schiele com a emblema d'aquell moviment. I sembla que més de cent anys després, l'escàndol torna a envoltar la figura de l'artista vienès. La campanya europea del Leopold Museum ha topat amb l'oposició d'Alemanya i el Regne Unit, que es neguen a mostrar la cruesa dels nus de Schiele a valles publicitàries, autobusos, metros i façanes d'edificis de les seves ciutats. La solució ha estat cobrir els genitals dels personatges amb una banda que du escrita la llegenda: «Sorry, 100 years old but still daring today», juntament amb el hashtag #ToArtItsFreedom. Una mesura que, sens dubte, tindrà força ressò i, malgrat la ridiculesa, servirà com a reclam propagandístic

Des d'aquest modest blog reivindiquem l'obra de Schiele i la de qualsevol altre artista censurat per causes tan mediocres i obsoletes com aquest épater le bourgois de nova generació. Algun dia, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, possiblement s'analitzarà l'època en què vivim i la definiran com un període d'involució i puritanisme al servei d'una correcció política que fàcilment pot desembocar en cacera de bruixes.

1910


1910

1912

Estudi d'una parella, 1912

1913

1914

1915

1916-1917

1917

Sense data

dilluns, 6 de febrer del 2017

Bill Traylor, un artista nascut esclau

Els seguidors del Rebost de Mr. Cairo sabeu que aquí no hi acostumo a escriure perquè aquest és un blog d'imatges, i l'art s'expressa per ell mateix. Avui, però, faré una excepció per introduir la figura d'un artista tan poc conegut com singular i poc convencional: Bill Traylor.

Nascut el 1854 prop de Benton, Alabama, a la plantació de George Hartwell Traylor, Bill era fill d'esclaus i esclau ell també. Com tota la seva família, va adoptar el cognom dels amos, amb qui va voler romandre un cop aconseguida l'emancipació, fins que el 1938, ja vidu i amb vuitanta-quatre anys, va traslladar-se a Montgomery per treballar en una fàbrica de calçat. A causa dels problemes de reumatisme que patia, Traylor va perdre feina i llar, i va començar a dibuixar de forma absolutament intuïtiva malgrat no haver rebut mai una educació formal. Entre 1939 i 1942 va realitzar unes 1500 obres, moltes de les quals es troben actualment en importants col·leccions privades i públiques com les del Museu d'Art Modern de Nova York i l'American Folk Art Museum. Després de la II Guerra Mundial va retornar a Montgomery, on va reprendre la seva activitat artística i on va morir el 1949 mentre s'estava a una residència d'ancians.

Aquesta és part de l'extensa obra d'estil colorista i naïf de Bill Traylor, a través de la qual hi veiem reflectit el seu imaginari fet de vivències personals que pertanyen a un món ja totalment extingit.