Entre 1892 i 1969 hi havia un tren de via estreta que enllaçava la ciutat de Girona amb el cor de la Costa Brava, Sant Feliu de Guíxols.
Un cop llevades les vies i compactat el terreny, s'ha convertit en una de les vies verdes que integren el nostre territori. Per allà on abans passaven trens, ara hi passen vianants i ciclistes.
El traçat abandona Girona tot resseguint el riu Onyar
i enfila cap al llogarret de La Creueta, al terme municipal de Quart, a cavall entre les Gavarres i l'Onyar.
per arribar poc després al cap del municipi....
On hi ha instal·lada una rèplica a escala d'una de les locomotores que fa uns anys travessava aquestes terres, al costat de antiga estació restaurada.
Abandonem Quart, per adreçar-nos cap a Llambilles, poc abans d'arribar-hi ens creuem amb un record planxat del tren que va ser.
I que ara roman immòbil veient passar dia rere dia, any rere any, el mateix paisatge immòbil a través dels seus finestrals, canviant només al pas de les estacions, les estacions temporals.
Interromput sovint pel pas fugaç d'aquells que han gosat profanar el seu antic territori.
Entre camps arribem a la propera estació, que ha estat habilitada com a zona de pícnic amb pou inclòs.
Més endavant, una al·legoria als actuals usuaris de la via, els ciclistes.
Cassà de la Selva, un dels municipis que el Gironès va robar a la Selva, següent estació, ubicada aquesta al costat de l'edifici modernista, seu de l'actual ajuntament.
De força lluny ja es pot començar a entrellucar l'antic enclavament romà de Llagostera, ubicat dalt d'un petit turó, amb l'església i el castell al capdemunt.
Al costat de l'antiga estació hi ha una gran zona d'esbarjo i de pícnic, on gaudir d'un bon àpat, una plaent migdiada o d'una sessió fotogràfica.
Si fins ara el trajecte havia estat força planer, amb pocs alts i baixos, poc després de deixar enrere Llagostera comença un suau descens per entrar a l'Empordà, el de Baix... el mar ja és a prop i topem amb la primera estació del trajecte en estat ruïnós.
La Font Picant, una altra zona d'esbarjo al voltant de la via verda.
A Santa Cristina d'Aro, la primera estació del Baix Empordà ens espera fent companyia al pou i a l'olivera, les al·legories al malaguanyat tren continuen presents.
Castell d'Aro, següent parada, aquí l'estació és una oficina d'informació plena de records i al seu exterior hi ha ubicat un circuit per a trens de via estreta, molt estreta amb pontet inclòs.
Ja iniciem el darrer tram, la salabror del mar ja comença a ser present a l'ambient i unes quantes pedalades més i arribarem a Sant Feliu de Guíxols. un bell racó de la Costa Brava, que va ser precursor en la seva denominació cap allà el segle XIX...
i final de trajecte del nostre viatge a través d'un passat que hauria de ser present.
Un cop llevades les vies i compactat el terreny, s'ha convertit en una de les vies verdes que integren el nostre territori. Per allà on abans passaven trens, ara hi passen vianants i ciclistes.
El traçat abandona Girona tot resseguint el riu Onyar
i enfila cap al llogarret de La Creueta, al terme municipal de Quart, a cavall entre les Gavarres i l'Onyar.
per arribar poc després al cap del municipi....
On hi ha instal·lada una rèplica a escala d'una de les locomotores que fa uns anys travessava aquestes terres, al costat de antiga estació restaurada.
Abandonem Quart, per adreçar-nos cap a Llambilles, poc abans d'arribar-hi ens creuem amb un record planxat del tren que va ser.
I que ara roman immòbil veient passar dia rere dia, any rere any, el mateix paisatge immòbil a través dels seus finestrals, canviant només al pas de les estacions, les estacions temporals.
Interromput sovint pel pas fugaç d'aquells que han gosat profanar el seu antic territori.
Entre camps arribem a la propera estació, que ha estat habilitada com a zona de pícnic amb pou inclòs.
Més endavant, una al·legoria als actuals usuaris de la via, els ciclistes.
Cassà de la Selva, un dels municipis que el Gironès va robar a la Selva, següent estació, ubicada aquesta al costat de l'edifici modernista, seu de l'actual ajuntament.
De força lluny ja es pot començar a entrellucar l'antic enclavament romà de Llagostera, ubicat dalt d'un petit turó, amb l'església i el castell al capdemunt.
Al costat de l'antiga estació hi ha una gran zona d'esbarjo i de pícnic, on gaudir d'un bon àpat, una plaent migdiada o d'una sessió fotogràfica.
Si fins ara el trajecte havia estat força planer, amb pocs alts i baixos, poc després de deixar enrere Llagostera comença un suau descens per entrar a l'Empordà, el de Baix... el mar ja és a prop i topem amb la primera estació del trajecte en estat ruïnós.
La Font Picant, una altra zona d'esbarjo al voltant de la via verda.
A Santa Cristina d'Aro, la primera estació del Baix Empordà ens espera fent companyia al pou i a l'olivera, les al·legories al malaguanyat tren continuen presents.
Castell d'Aro, següent parada, aquí l'estació és una oficina d'informació plena de records i al seu exterior hi ha ubicat un circuit per a trens de via estreta, molt estreta amb pontet inclòs.
Ja iniciem el darrer tram, la salabror del mar ja comença a ser present a l'ambient i unes quantes pedalades més i arribarem a Sant Feliu de Guíxols. un bell racó de la Costa Brava, que va ser precursor en la seva denominació cap allà el segle XIX...
i final de trajecte del nostre viatge a través d'un passat que hauria de ser present.