Ser capaç d'escriure un poema titulat "Vigília" que no s'acabés, que fos tot ell un estar a l'aguait, que se sostingués sense final en la il·lusió, en la dolça, la pura expectativa, damunt de les xarneres d'una porta tancada que aviat ha d'obrir-se, en el to evocat de la veu que aviat has de sentir.
No sé a on van les pregàries,
o què fan.
Els gats preguen mentre dormen,
endormiscats al sol?
L’opòssum prega, mentre
travessa el carrer?
I els gira-sols? I el vell roure negre
que cada any es fa més gran?
Sé que puc caminar pel món,
vora la mar o sota els arbres,
amb el cap ple de coses
de poca importància, pendent
només de mi. Un estat que no se'n pot
dir ben bé estar viva.
Una pregària és un do, o una petició,
o això què importa?
Els gira-sols flamegen, potser ells ho fan així.
Potser els gats dormen profundament. Potser no.
Mentre pensava tot això m’estava dreta
a l’altra banda de la porta amb el quadern obert,
que és com començo cada matí.
Llavors un petit ocell es va posar a cantar al matoll.
Ho feia xop del tot d’entusiasme,
no sé per què. Ara, per què no?
No et vull dissuadir del que sigui que creus
o del que no creus. Això és cosa teva.
Però el cant de l’ocell, vaig pensar, què pot ser si no és una pregària?
I vaig escoltar i prou, amb la ploma en l’aire.
—Mary Oliver, “I happened to be standing” (A Thousand Mornings)
Versió de JS
[D'una conversa d'Edward Hirsch amb W.S. Merwin, "The Art of Poetry", publicada a The Paris Review, 38 (1987)]
Hirsch: Veieu una connexió entre poesia i pregària?
Merwin: Suposo que la resposta senzilla és dir que sí, si més no perquè jo concebo la poesia com un intent d'usar el llenguatge de la manera més completa possible. I, si vols fer això, òbviament no t'importa el llenguatge en el sentit decoratiu, o el llenguatge com a entreteniment, tot i que certament vulguis que sigui plaent. El plaer forma part de la completesa. Jo concebo la poesia com si tingués a veure amb la completesa de la vida, i amb la completesa de la relació amb l'experiència d'un mateix, com si l'articulés, com si hi donés sentit.
"som a la tarda i doncs és l'hora de fer-ne un poema, alçar-se de sota de la tarda amb un llarg sospir i llançar-s'hi des de dalt: la tarda, l'hora daurada: no tenir altre tema que el món, la vida i el món, la vida al món, la textura de la vida, la textura de cada minut mentre passa [Kalymnos, març 20/64]"
—Robert Lax, "A Greek Journal", dins Love Had a Compass. Journals and Poetry
[F l u x d'estiu, #i20. Deu anys de versions]
Izumi Shikibu, "Avui, diria..."
POEMES ANTERIORS
[F l u x d'estiu, #19. Deu anys de versions]
Emily Dickinson, "Que mor el mot..."
POEMES ANTERIORS
[F l u x d'estiu, #18. Deu anys de versions]
Eavan Boland, "Aquest moment"
Una dona s'ajup per agafar una criatura...
POEMES ANTERIORS
[F l u x d'estiu, #17. Deu anys de versions]
Su Dongpo, "Quan Yu Ke pinta bambús" (trad. Manel Ollé)
(...) I no és tan sols que no vegi la gent...
POEMES ANTERIORS
[F l u x d'estiu, #16. Deu anys de versions]
Kay Ryan, "Àlbum"
POEMES ANTERIORS
[F l u x d'estiu, #15. Deu anys de versions]
W. S. Merwin, "La cançó nova"
Durant un temps vaig pensar que hi havia temps (...)
POEMES ANTERIORS
[F l u x d'estiu, #14. Deu anys de versions]
Wendy Cope, "Al tren"
Tinc el llibre que llegia
a la falda. Tu dorms (...)
[F l u x d'estiu, #13. Deu anys de versions]
Sasha Dugdale, "El cor de l'albada"
Des que va canviar el temps, cada matí...
[F l u x d'estiu, #12. Deu anys de versions]
Billy Collins, "Palermo"
Va ser una bestiesa sortir de l'habitació...
[F l u x d'estiu, #11. Deu anys de versions]
Gary Snyder, "L'altra cara de cada moneda"
El cap d'un home de l'elit que mana...
[F l u x d'estiu, #10. Deu anys de versions]
Wendell Berry, "Du Fu"
Assegut aquí
a la meva barca (...)
[F l u x d'estiu, #9. Deu anys de versions]
Vikram Seth, "Per tot el cel, capvespre"
(...) Al cel tot és fix a l'espera
de la crescuda del passat.
[F l u x d'estiu, #8. Deu anys de versions]
Carl Sandburg, "Sota un pal de telèfon"
Sóc un fil de coure penjat en l’aire...