Ladinia
Articul per Ladin Gherdëina |
La Ladinia ie n raion tla Dolomites, costituì dala cin valedes: Gherdëina, Badia, Fascia, Fedom y Ampëz. L ie n raion spartì su danter la provinzies de Bulsan, Trënt y Belum.
L raion ie belau dl dut te i crëps y la populazion vif a autëzes danter i 1.000 y i 1.800 metri sëura l livel dl mer. L vif zirca 30.000 persones tla Ladinia y i majeri luesc ie Cortina y Urtijëi.
Scialdi mpurtant ie l ciamp economich dl turism. Te Gherdëina ie ënghe la chiena scialdi mpurtanta per l'economia.
Da plu ani dal muvimënc per unifié la Ladinia. La majera pert de chisc se cunzentrea sun purté Anpezo y Souramont pra l Südtirol per avëi duc i chemuns ladins (ora de Fascia) pra Südtirol. Na minuranza sustën che duta la Ladinia adum dëssa furmé na provinzia autonoma cun l ladin coche rujeneda ufiziela.
Chemuns
[mudé | muda l codesc]De la Ladinia fej pert 17 chemuns. Leprò pudëssun mo cunté l chemun de Ciastel te Südtirol, che à na populazion ladina de plu de 500 persones, y l chemun de Laion, cun na populazion ladina de plu de 150 persones. Ma te chisc doi chemuns à l 80-90% de la populazion l tudësch coche rujeneda de l'oma. Ciastel y Laion ie ënghe i sëui doi chemuns de Südtirol ulache i ladins ie la segonda majera grupa linguistica.
Chemun Provinzia Spersa
(km²)Populazion
(1 jené 2023)Densità
(ab./km²)Anpezo Belum
252,8 5 546 21,9 Urtijëi Südtirol
24,2 4 793 198,4 Sèn Jan Trentin
99,8 3 573 35,8 Badia Südtirol
83,2 3 532 42,5 Mareo Südtirol
160,3 3 162 19,7 Moena Trentin
82,6 2 563 31 Sëlva Südtirol
56,2 2 602 46,3 Cianacei Trentin
67 1 831 27,3 Santa Cristina Südtirol
31,9 1 982 62,1 San Martin de Tor Südtirol
75,9 1 760 23,2 Fodom Belum
100 1 239 12,4 Corvara Südtirol
38,9 1 396 35,9 La Val Südtirol
38,9 1 398 35,9 Ciampedel Trentin
25 710 28,4 Sorèga Trentin
19,8 700 35,4 Mazin Trentin
23,6 592 25,1 Col Belum
15,3 343 22,4
Storia
[mudé | muda l codesc]
Liams
[mudé | muda l codesc]Referënzes
[mudé | muda l codesc]- Die Dolomitenladiner (Hrsg. Tobia Moroder), Folio Verlag, Bozen, 2018