a por ellos!

No diré que no hagi estat un dia intens i, sobretot en la política catalana, de l'ai al cor i de les esperes encara -més ai!-  no resoltes. He seguit una mica i he vist alguns resums i opinions de la jornada, més les conclusions, encara parcials, que la continuïtat de les intervencions. De tot plegat, i símptoma de com es desenvolupen els fets, el que m'ha cridat més l'atenció ha estat l'anècdota que es pot elevar a categoria protagonitzada per Ferran Mascarell. Resulta que el president del Senat l'ha invitat a parlar en la cambra alta en la seua qualitat de representant del govern de Catalunya -o de Puigdemont- i quan ja el tenien assegut el mateix president li ha demanat que abandonés el Senat. No cal que afegeixi res més a la meua subjectivitat.

addenda breu

Sabia que ahir em deixava alguna cosa i no recordava què. Doncs el Senat. Molts votants podrien parlar aproximadament dels resultats al Congreso, almenys qui ha quedat en els quatre primers llocs, però, i si preguntéssim pels Senat? Una de les teories més estúpides que corren és que el Senat no té cap importància, que és cosa de velles glòries retirades vestits amb togues blanques; de fet, segurament ni corre aquesta teoria (o axioma o cosa emblant). No et fot! És normal que els polítics parlin poc del Senat, uns perquè obtenen una misèria de senadors, d'altres perquè n'obtenen tants que... Quines són les funcions del Senat actualment? Apa, que cadascú s'espavili. Només recordaré el següent: majoria aclaparadora del PP, 130; el PSOE, 43; Podemos, 16; en quart lloc, ERC, amb 10 (la resta de partits a Catalunya han tret 6 senadors)

Que el Senat no serveix per a res? Pacti qui pacti ja ho anirem veient quan arribi el material dels diputats.

telepolítica

Suposo que han explicat la notícia a mitges i demà hi haurà una rectificació o ampliació. Copio: La senadora socialista de la Entesa Iolanda Pineda ha acudido este martes al Senado con su hijo Narcís, de tan solo ocho semanas, para solicitar que la Cámara alta implante un sistema de voto telemático que facilite que los parlamentarios de baja por enfermedad grave o maternidad puedan cumplir con sus obligaciones y, al mismo tiempo, permanecer en sus casas. L'article continua aquí amb foto de la senadora i el fill, inclosa.

En llegir la informació, així, en primera instància, se m'han acudit dues consideracions que segurament són conseqüència de la meua darrera feina i que segur que tenen poc recorregut. En primer lloc he pensat que si algú està de baixa, el que cal es cobrir el seu lloc de treball; sempre que la feina que feia la persona absent tingui importància per a la bona marxa de l'empresa, és clar, i hi hagi substituts qualificats. En segon lloc, m'he vist a mi mateix a casa rebent una trucada de la directora del centre per preguntar-me, per exemple, si voto a favor o en contra de la jornada intensiva, que és l'única proposta a decidir en el Claustre que s'ha convocat. Bé, segur que jo tinc una opinió, però no tinc tan clar que la meua opinió no es pugui modificar després d'escoltar els arguments a favor i en contra de la resta de companys; o potser no, potser les meus conviccions són inamovibles, uf!; però en tot cas continuaria considerant que el meu deure és escoltar i actuar posteriorment. I si no és així, ja podem plegar de fer reunions.

Evidentment, el meu coneixement sobre el funcionament del Senat és molt vague... I sobre el Congrés, on diuen que ja es pot fer el que demana la senadora.