Fa no gaires anys m’entretenia, en el súmmum de la badoqueria celestial, escoltant les notes de la granota pianista: encara una altra, una altra, una altra.... La Joana finalment m’apressava i jo deixava les notes enrere.
La granota va deixar el carrer i va aparèixer a “Atrapa-sons”, un programa de la televisió catalana. Vaig pensar que ja m’estava bé, que Daniel Loeza, el titellaire mexicà que li estirava els fils, s’ho mereixia. Entrevistes, un reportatge nord-americà...
Aquesta setmana he tornat a veure la granota i en Daniel al parc de la Ciutadella. Els dos somreien. Em va venir una tristor estranya que no sé si sabria explicar.
LLISTES
Fa 56 minuts