Ford Model T
Sa Ford Model T, connota fintzas comente Tin Lizzie (cabixeta de làmina), Flivver (maghineddu) o isceti Ford T, est una vetura produida dae sa Ford Motor Company dae su 1908 a su 1927.[1]
Sa Ford Model T est istada sa prima automòbile bastante econòmica de pòdere èssere comporada dae is famìlias de sa classe mèdia americana, e est essida su sìmbulu de sa modernizatzione e de sa motorizatzione de massa me is Istados Unidos de Amèrica.[2][3]
At bèndidu prus de 15 milliones de esemplares, essende una de is prus veturas bèndidas de semper.[4]
Istòria
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Su primu esemplare de Model T de sèrie est essidu dae s'istabilimentu de Piquette (Detroit) su 27 de cabudanni de su 1908 e est istada sa prima vetura produida in sèrie manna impreende sa tècnica de sa cadena de produtzione (su primu mollu de semper a èssere postu a pare cun custa tècnica fiat istadu s'Oldsmobile Curved Dash).[5] Sa Model T est istada progetada dae Henry Ford, Charles Harolde Wills e dae duos emigrados de orìgine ungheresa, József Galamb e Jenő Farkas.[6]
Su 18 de su mese de idas de su 1999 est istada votada màchina de su sèculu in una lista de 700 candidadas. Unu mollu modificadu de s'autovetura est istadu impreadu pro unu longu biàgiu a giru de su mundu dae sa biagiadora e fotògrafa canadesa Aloha Wanderwell.
Piessìnnios
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Sa vetura, rivolutzionària pro su tempus suo, fiat posta in movimentu dae unu motore a 4 tzilindros in lìnia de 2893 cm³ de tzilindrara, cun diàmetru 95,2 mm e cùrrida de 101,6 mm. Sa potèntzia erogada fiat de 20 CV (15 kW).
Sa tira fiat posteriore e su càmbiu impreaiat ingranàgios planetàrios (o epitzicloidales) a 2 martzas + martza a coa. Custu tipu de càmbiu fiat pro insandus (1908) rivolutzionàriu, ca permitiat su coladòrgiu dae sa prima a sa segunda martza sena s'impreu de sa fritzione. Is fritziones de insandus fiant difatis pagu funtzionales. Sa lubrificada de su motore fiat a iscudimentu, ativadu dae su volanu, chi teniat fintzas sa funtzione de tzentrifugare s'ògiu, chi lubrificaiat puru su càmbiu. Is frenos fiant a tamburu, isceti pro is rodas posteriores, cun cumandu mecànicu, e a nastru, cun cumandu a pedale, in sa trasmissione. Sa vetura teniat tres pedales: su de manu dereta cumandaiat is frenos, su tzentrale poniat sa martza a coa e su pedale a manu manca cumandaiat is duas martzas a in antis (tenende·lu incarcadu si biagiaiat in martza bassa, lassende·ddu si poniat sa martza arta). Non ddoe fiat pedale de su gas, ca s'atzelleradore fiat una leva posta a sa manu dereta dereta de s'istertzu: pro atzellerare tocaiat a dd'abbassare.
Su radiadore pro s'isfritamentu non portaiat pompa de tzirculatzione, ma isfrutaiat sa tzirculatzione pro cunvetzione. Cunsideradu su perìodu istòricu, is veìculos depiant andare pro su prus in caminos pro is carrotzas a caddu: sa distàntzia intra is tzentros de is rodas in su pròpiu asse (carrigiada) fiat carculada in 1422 mm pro custu. Su telàrgiu fiat fatu de canales de atzàrgiu a su vanàdiu, cun suspendiduras semplificadas a balestra trasversale sìngula, siat in s'asse de in antis, siat in su de palas. S'istrumentatzione fiat pòvera meda: ddoe fiat difatis isceti s'amperòmetru. S'aviamentu si faghiat a manovella clàssica; s'elètricu est arribbadu comente a seberu petzi in su 1919, e de sèrie dae su 1922. Is rodas teniant rajos in linna pro fàghere a manera chi poderent èssere acontzadas a discansu fintzas dae is matessi mastros chi acontzaiant is rodas de carrotza.
Is primos progetos previdiant fintzas sa possibilidade de unu motore a etanolu de cànnaba, ma s'idea est istada arrimada chitzi, siat pro neghe de su proibitzionismu, siat pro more de sa calada de su prètziu de su petròliu. Sa crisi petrolìfera at giutu a un'abbassada de su raportu de cumpressione, dae is 4,5:1 originales a 4,2:1 in su 1917 e in fines a 3,98:1 de su 1919, causende una pèrdida de potèntzia de 2 CV (dae 22 a 20).
Su motore fiat dotadu de un'àrbore cun tres cussineddos e de vàlvolas laterales. Sa velotzidade màssima fiat de 72 km/h. In proas reghentes s'est mesuradu unu consumu de unos 40 – 48 km cun unu gallone (unos 3,80 litros) de benzina (duncas, unos 10,5 - 12,6 km/litru). S'alimentatzione fiat a carburadore, a in ue sa benzina lompiat pro gravidade dae su serbatoju postu, finas a su 1925, a suta de su setzidòrgiu anteriore e a pustis, comente in su model A benidore, a palas de su cruscotu.
Àtera particularidade tècnica fiat su sistemat de allughidura progetadu dae Thomas Edison, amigu de Ford, chi aiat progetadu un'impiantu cun un'enorme volanu magnete chi alimentaiat bator rochetes de Ruhmkorff (is chi a pustis, perfetzionados, ddis ant postu "bobinas de allughidura") chi trasformaiant sa tensione bassa in arta. Is bator bobinas, collocadas in una cassita de linna in su cruscotu, alimentaiant ònnia candela in manera individuale.
Sa Model T est istada produida in 15.007.033 esemplares finas a su maju de su 1927, cando s'istabilimentu Ford est istadu serradu pro èssere adatadu a pònnere a pare sa Model A. Sa produtzione de motores, siat pro ricàmbios siat pro impreos industriales, est andadu a in antis finas a is primos annos baranta.
S'istabilimentu de Piquette non podiat pònnere fronte a sa dimanda. Difatis in su primu mese de produtzione fiant essidas 11 veturas isceti. In su 1910, a pustis chi sa produtzione de Model T fiat oramai arribada a 12.000 unidades, sa produtzione est istada iscostiada in su cumplessu nou de Highland Park. Sa Model T est istada sa prima vetura produida in cantidade manna impreende sa cadena de produtzione e ponende·dda a pare cun partes intercambiàbiles, proposta a sa classe mèdia. Intre su 1915 e su 1925 sa Model T fiat a disponimentu in unu colore isceti: su nieddu opacu. A custa fase de sa produtzione si devet sa frase, a fitianu tzitada e atribuida a Henry Ford chi naraiat chi onniunu podiat tènnere una Model T de su colore chi preferiat, bastat chi esseret nieddu. In realidade intre su 1908 e su 1914 e in su biènniu finale 1926-1927 sa model T fiat a disponimentu fintzas in colores diferentes de su nieddu e in particulare in birde, castàngiu, murru e biaitu.
Incumentzende dae su 1914 pro pònnere a pare una Model T nche boliant isceti 93 minutos, gràtzias a s'isvilupu de su protzessu de produtzione. In cussu annu sa Ford aiat produidu a sa sola unu nùmeru de veturas prus mannu de totus is àteros cuncurrentes postos a pare. Sa renèssida cummertziale de custa vetura est istada enorme, tantu chi est istadu carculadu chi intre sa metade de is annos deghe e de is annos binti sa metade de totu sas veturas chi tzirculaiant, a livellu mundiale, fiant Ford Model T. Custa renèssida at permìtidu a sa Ford de sighire sa bèndida mancari intre su 1917 e su 1923 no aeret pigadu perunu ispàtziu publitzitàriu.
In totu sunt istadas produidas 15.007.033 Ford Model T. Is primas costaiant 850 dòllaros de s'època, contra is 2.000-3.000 dòllaros de sa veturas cuncurrentes. Is ùrtimas, gràtzias a sa crèschida de s'atòliu e de su volùmene de sa produtzione, costaiant prus pagu de 300 dòllaros. In s'ispetzìficu, sa versione base, sa roadster, in su 1926-1927 a listinu costaiat 285 dòllaros, sa prus rica e atzessoriada Tudor Sedant 580 dòllaros. In prus est de importu a ammentare chi giai dae su 1914 Henry Ford aiat artziadu sa paga de is dipendentes suos a 5 dòllaros a sa die (belle su dòpiu de su setore industriale), pro ddis permìtere de comporare sa vetura chi issos matessi produiant, arribbende a pustis a èssere is mègius pagados, cun 8 dòllaros a sa die contras a una mèdia de 5,5 de sa cuncurrèntzia, mancari traballende un'ora prus pagu. Sa Ford aiat firmadu sa produtzione in massa de custu modellu su 27 de maju de su 1927. Sa produtzione de motores, però, at sighidu finas a su 4 de austu de su 1941; nde sunt istados postos a pare unos 170.000 pro impreos industriales e pro ricàmbios.
Totu is bìculos de sa Model T sighint a èssere prodùidas, in litzèntzia Ford, pro is apassionados americanos.
Unas cantas datas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]1908: incumentzat sa produtzione.[7]
1909 (làmpadas): Henry Ford organizat sa gara automobilìstica New York-Seattle.[8]
1922: sa produtzione passat su millione de màchinas a s'annu. Su 4 freàrgiu, Henry Ford còmporat s'azienda Lincoln.[9]
1923: sunt introduidos istiles noos de carrotzeria cun sa Tudor e sa Fordor.[10]
1924: su 15 de làmpadas si faghet sa de deghe mìgia Ford T, e s'azienda incumintzat is fainas in Mèssicu e Giapone, sighidas dae s'Austràlia s'annu a poi.[10]
1925: Ford produet su 44% de is veturas americanas. Sunt introduidos is pneumàticos a palloneddu e si torrat a su sèberu de su colore de sa carrotzeria. Su prètziu de sa Touring falat a 290 dòllaros (dae sos 850 dòllaros de s'incumentzu de fine 1908).
1926: Ford produet su 36% de is veturas americanas e oferit unu sèberu de bator colores de carrotzeria.[11]
1927: su 18 maju est posta a pare sa 15.000.000 Ford T. Sa produtzione si firmat pagu a pustis pro lassare logu a sa Ford Model A.[11]
Riferimentos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ (EN) 10 Moments That Made American Business, in americanheritage.com. URL consultadu su 22 ottobre 2023 (archiviadu dae s'url originale su 20 abrile 2008).
- ↑ (IT) The Model T, in corporate.ford.com. URL consultadu su 1º ottobre 2022.
- ↑ (IT) Q. N. Motori, Ford: model T un’auto una rivoluzione, in motori.quotidiano.net, 15 febbraio 2018. URL consultadu su 1º ottobre 2022.
- ↑ (IT) Auto più vendute nella storia: la top 10 di tutti i tempi, in autotoday.it, 28 novembre 2018. URL consultadu su 29 settembre 2023.
- ↑ (EN) Robert Domm, Michigan Yesterday & Today, Voyageur Press, 2009, p. 29, ISBN 0-7603-3385-8.
- ↑ (EN) József Galamb, in hemmings.com.
- ↑ (FR) La Ford T et le début du taylorisme, in lesechos.fr.
- ↑ (FR) Ford T, 1908 : Les débuts épiques de la production de masse, in capital.fr.
- ↑ (FR) 4 février 1922 – Ford rachète Lincoln, in annuelauto.ca.
- ↑ 10.0 10.1 (FR) Focus sur : La Ford T, l’emblématique et révolutionnaire Américaine, in absolutelycars.fr.
- ↑ 11.0 11.1 (FR) Ford T, la naissance de Lizzie, in allamericancars.wordpress.com.
Bibliografia
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- (EN) Henry Ford, My Life and Work, Garden City, Garden City Publishing Company, 1922.
Collegamentos esternos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- Situ de su Model T Ford Club of America, in mtfca.com.
- Pàginas dedicada a su Model T de su situ Automotive History, in hfmgv.org. URL consultadu su 28 giugno 2005.