Tzeltos
Artìculu in LSC
Cun nùmene de Tzeltos (o Celtos o fintzas Cheltos) sunt inditados unu grupu de pòpulos indoeuropeos chi in su perìodu de lughidore majore (sèculos IV-III i.C), biviant un'àrea istèrrida de s'Europa, de is ìsulas Britànnicas, a su lutone de su frùmene Danùbiu, impare a unas cantas cussòrgias assoladas prus a sud, a manu de sa penìsula Ibèrica, Itàlia e Anatòlia.
Culturalmente fiant acomunados de is orìgines ètnicas, de limba de matessi brancu linguìsticu, e matessi religione, abarraiant noantimes ispartzidos politicamente. Intre is bàrios grupos s'iscerant Britànnos, Gallos, Pannonos, Celtiberos, Galatos, acusorgiados respetivamente in is ìsulas Britànnicas, Frantza e Itàlia tzentru-setentrionale, penìsula Ibèrica e Anatòlia.
De su sèculu de 2 i.C. is tzeltos sunt istados sugetos a pressiones polìticas, militares e culturales de àteros duos grupos indoeuropeos: de norte is Germanos e de sud is Romanos. Fiant abbadinados e assimilados progressivamente, e giai de edade tàrdiu-antiga sa cultura issoro fiat in decaimentu.
S'incuida comente pobulu autònomu agatat testimonia de s'allindadura de sa limba issoro a is ìsulas britànnicas (chi s'agataiant a sa làcana ùrtima de s'impèriu Romanu).
Est in ie chi s'agatant is eredes issoro: is populos de Irlanda, de is territòrios otzidentales e setentrionales de sa Britànnia Manna e de Bretagna sighint a faeddare limbas e a aguardare culturas chi dependent de is abos antigos.