Mosqueters catalans

Catalan musketeers
Alymer, 33mm

De la meva col·lecció d'infantesa, aquest conjunt de la veterana casa Alymer és dels que estava en pitjor estat. De jovenet havia jo intentat de modificar-los amb poques eines, menys traça i nul·la experiència, provant d'alterar-ne les positures per força bruta amb els desastrosos resultats previsibles. I encara hauria pogut ésser pitjor, si no fos per l'aliatge tou de les figures --possiblement ric en plom.

Si no em falla la memòria, el conjunt representava originalment mosqueters o arcabussers anglesos. A l'hora de restaurar-los, se'm va acudir de caracteritzar-los com a mosqueters catalans del temps de la Guerra de Separació (1640-1652), popularment més coneguda com a Guerra dels Segadors; tot enllaçant així les meves intencions d'infantesa amb l'abundor de material bibliogràfic que avui dia gaudim --mercès sobretot a la lloable tasca del prof. F. X. Hernàndez i l'il·lustrador Xavier Riart.

Així doncs, després de redreçar les figures com bonament he pogut (encara es pot percebre cert encorbament a la positura d'un dels mosqueters) i, en algun cas, de retornar-hi alguna extremitat desmembrada, he decapat les figures per poder imprimar-les i repintar-les amb l'esquema de color que podeu veure; que no és massa diferent del què les figures lluïen originalment com a angleses, amb calces tendint lleugerament al violaci i jupes d'un ocre més groguenc. Després d'alguns dubtes, he decidit d'aplicar a faixes i plomalls el color negre, seguint una il·lustració de Riart.

Per bandera, la Creu de Sant Jordi, com corresponia al Terç de la Generalitat.

Biga etrusca

Etruscan biga
Alymer, 33mm

No sabria dir si, quan el meu pare em va comprar aquest model de carro, estava realment etiquetat com a etrusc o si com a grec; però el cas és que sempre he donat per fet que es tractava d'una biga etrusca. De fet, en un primer intent de restauració anys enrere, ja vaig afegir al passatger un escut amb l'emblema d'una ciutat etrusca.

En aquell primer assaig de restauració, ja havia retocat homes i cavalls; de forma que la meva intervenció més recent ha consistit bàsicament en donar quatre pinzellades a carro i arnesos, i poca cosa més. Per algun motiu, les regnes dels cavalls van ser tallades temps enrere, així que la meva feina més costosa en aquesta ocasió ha estat la de refer-les, tot emprant un filferro molt prim que em va costar déu i ajuda posar al seu lloc.

Abans de col·locar el model en una base ovalada de plàstic, he tingut cura d'enganxar a l'arbre del carro un petit pilar de plàstic transparent, perquè les peülles dels cavalls no toquessin a terra. Com sempre, el conjunt ha estat envernissat a mà amb vernís satinat.

Infanteria austro-hongaresa

WWI Austro-hungarian infantry
Alymer, 33mm

Us presento avui un nou conjunt de soldadets de la meva infància, pertanyents a la firma valenciana Alymer. Es tracta d'un grup d'infanteria austro-hongaresa de la 1ª Guerra Mundial compost d'oficial, abanderat i dos soldats, com de costum. Quan m'hi vaig posar, vaig comprovar que les figures no havien patit cap desperfecte; bo i que a moltes superfícies els colors originals estaven força desgastats, com a resultat d'un ús intensiu en temps passats.

Consegüentment, la meva feina de restauració aquí ha consistit només en renovar el color una mica per tot arreu, tot respectant la paleta de colors original. Potser assenyalaria aquí dues excepcions: d'una banda les faixes dels oficials eren d'un groc massa pàl·lid pel meu gust, o que deixava entreveure el blau de sota, o ambdues coses alhora; hi he canviat el to de groc per un altre de més intens. D'altra banda, els canons dels fusells eren platejats, i m'he estimat més canviar-ho per 70.863 Gunmetal grey.

També la bandera original, que era una làmina de llautó pintada a mà, ha estat reemplaçada per una altra de paper, que m'he fet jo mateix a l'ordinador. Un cop havent envernissat les figures amb vernís satinat, com de costum, les he emplaçades en una base rodona de plàstic a efectes d'exposició.

Legionaris romans (III)

Roman Legionaries (III)
Elastolin i Germania, 40mm

Avui he pogut finalitzar una altra tanda de soldats romans de plàstic de la marca Elastolin, acompanyats aquest cop per un tercer legionari de resina, de la firma també alemanya Germania figuren. Com en d'altres ocasions, he acompanyat el trio amb els seus equivalents "inmodificats", a tall de comparança. A continuació en podeu veure cadascun d'ells, acompanyat pel seu "testimoni".

Elastolin 8401-4

Aquesta figura té la referència de catàleg 8401-4, que representa un legionari en actitud de marxa. Ha estat modificada en tres punts principals: en primer lloc, per la substitució de l'escut original per un altre de més gran, que és una còpia en green stuff d'un original de metall; en segon lloc, tot reemplaçant del pilum original de plàstic tou per un altre de plàstic dur procedent de la meva reserva de peces soltes; i, finalment, per la utilització d'una base quadrada imantada per sota en comptes de l'original. En comparació, la figura "testimoni" només ha vist canviat el pílum.

Els treballs de pintura respectius repeteixen els esquemes ja posats a la pràctica en conjunts previs: túniques vermelles, cuirasses de cuir o bronze i crineres negres a les figures que aniran a la meva col·lecció, mentre que túniques violeta, cuirasses de ferro i crineres blanques a la figures "testimoni" que en acabat m'he de vendre. Aquesta figura és una excepció a la regla de les cuirasses de cuir o bronze, doncs porta una lorica segmentata que hagués quedat fora de lloc si no la pintava de ferro.

Elastolin 8402-4

Aquesta altra figura, amb referència 8402-4, representa una altre legionari en actitud de marxa. Originalment duia un gladius a la mà dreta, com el de la figura "testimoni" a la seva dreta, però vaig decidir de canviar-l'hi per un pilum; aquesta modificació va comportar canviar-li també el braç dret i resstaurar-l'hi una espasa al cinto. Novament, l'escut original va ser reemplaçat per un de meu, del mateix tipus que els dels altres legionaris.

En aquesta ocasió, la figura "testimoni" també ha sofert una petita modificació; doncs, si bé la mà dreta segueix sostenint l'espasa original, l'hi he afegit un pilum a la mà que simultàniament sosté l'escut. Sembla talment que vagi amb ànims de "rematar la feina"...

Legionari de Germania

Paradoxalment, en aquest cas totes dues figures han patit cert grau de transformació, no només la destinada a la meva col·lecció. Aquesta ha sofert el reemplaçament habitual de base, escut i arma, així com el braç dret; però la segona ha patit una substitució del cap per un altre procedent d'un legionari sobrer d'Elastolin, cosa que he cregut que ajudaria a homogeneïtzar el seu aspecte amb la resta de la col·lecció. Amb la mateixa intenció li he donat un escut d'Elastolin també.

Espero que aquesta tongada us hagi agradat. Començo la feina amb un altre trio de romans.

Granaders prussians

Prussian grenadiers
Alymer i marca desconeguda, 33mm

Si hi ha algú que llegeixi regularment aquest blog, potser deu estar començant a avorrir-se de tantes entrades referides als models vintage de la casa Alymer. En tal cas, prego excuses i paciència per tanta reiteració; però és que tot de sobte hi he trobat un especial plaer tot reparant i restaurant aquestes miniatures, que havien protagonitzat tantes aventures a la meva infància. Certament que estic treballant en d'altres projectes simultàniament (com ara Terra Mitjana, Elastolin, Mitologia grega i històrics de 15mm), però reconec que aquest projecte en particular està agafant un innegable protagonisme, almenys actualment.

El conjunt de miniatures d'avui representa un grup de granaders prussians de mitjans del segle XVIII, caracteritzats per les altes mitres que solien cofar els caps dels granaders al nord d'Europa. Les miniatures no estaven en gaire males condicions, així que la meva feina aquí ha consistit essencialment en quatre pinzellades per retornar vividesa als colors, repintar els detalls daurats i envernissar el conjunt amb vernís satinat, per reforçar l'aire vintage de les figures. Novament, la bandera original de llautó pintada a mà ha estat reemplaçada per una de paper dissenyada per ordinador, quadrada de 2cm de costat.

Paga la pena apuntar que Alymer comercialitzava les seves figures en capsetes de quatre (oficial, abanderat i dos soldats), mentre que aquí n'hi podeu veure cinc. El motiu és que hi he afegit un timbaler procedent d'un lot que havia comprat en un mercat de les puces; les figures d'aquest lot són de marca desconeguda però resulten perfectament compatibles amb les d'Alymer; així que, de tant en tant, n'hi faig servir alguna per completar un conjunt.

Infanteria confederada

CSA infantry
Alymer, 33mm

Aquest és un conjunt d'Alymer que a la meva infància va patir moltes guerres, i que ja en el seu moment havia jo retocat una mica. Els darrers dies m'he estat dedicant només a afinar aquells retocs llunyans, amb la intenció de deixar les miniatures acabades i a punt de mostra.

Un canvi notori ha estat, emperò, el de repintar blaus els pantalons (doncs inicialment eren grisos) i, ja de passada, afegir el color blau distintiu de la infanteria a colls, punys i gorres. La idea és que, com que aquestes miniatures estan d'ara endavant destinades exclusivament a exposició, resulta més vistós de reflectir-hi l'uniforme d'ordenança, bo i sabent que al camp de batalla seria ben poc comú.

Seguint aquesta mateixa filosofia, he reemplaçat la bandera de llautó pintada a mà que hi havia originalment per una de quadrada amb vora blanca, feta de paper com acostumo, tal com les utilitzava el cos d'exèrcit del nord de Virgínia (ANV); força que de lluny era la més ben organitzada i equipada de tota la Confederació i on no resultaria tan extremadament difícil trobar-hi algun regiment uniformat d'acord amb les ordenances.

Les figures han estat envernissades a pinzell amb vernís satinat i emplaçades en una base rodona de plàstic, com de costum amb aquesta col·lecció.

General en cap siracusà

Syracusian C-in-C
Metal Magic i Essex, 15mm

Ara fa anys que no parava atenció al meu exèrcit grec siracusà de 15mm. Tot prosseguint amb els meus renovats esforços per posar-ho tot al dia arran de la meva jubilació, darrerament he estat fent els darrers retocs al general en cap de dit exèrcit, que feia temps que s'esperava. Es tracta d'un conjunt de figures de la desapareguda casa alemanya Metal Magic; si no vaig errat, els seus motlles van ser adquirits per la britànica Gladiator i actualment encara se'n pot trobar una part a Fighting 15s.

Són figures ni molt grans ni molt petites dintre la gamma de 15mm (lleugerament menors que les de Xyston); però molt ben proporcionades i detallades al meu entendre, cosa que les fa molt agraïdes de pintar. Un possible inconvenient que s'hi podria objectar és la manca de diversitat postural tant en homes com cavalls --cosa que en aquest cas he solucionat donant un cavall d'Essex al genet a l'esquerra del grup, mentre que el portaestendard conserva el cavall original de Metal Magic. El general i el seu cavall estan fets d'una sola peça, emperò.

Les trisqueles als escuts i estendard són calcomanies que m'he fet jo mateix. Encara n'he de polir algun detall, com el color de fons idoni abans d'emplaçar la calcomania, però el resultat m'ha semblat prou prometedor com per a tornar-ho a provar més endavant. La base imantada és de 4 x 3 cm, com és el costum.

Cavalleria esquelètica

Skeleton cavalry
Zvezda i Games Workshop, 28mm

Tot prosseguint amb el recent projecte relacionat amb Mitologia clàssica, arribem al tema dels Σπαρτοί o "homes sembrats", que eren uns guerrers nascuts de les dents del drac mort per Cadme en ser sembrades a terra. Algunes d'aquestes dents eren atresorades pel rei Eetes de Còlquida, que més endavant les empraria de parany per a Jàson amb la intenció de desempallegar-se'n. Les fonts antigues no semblen esmentar per a res que aquests guerrers fossin esquelètics; però la cinematografia moderna els ha consagrat així, i m'ha semblat pràctic i útil no contradir aquesta visió.

Per a muntar els meus "homes sembrats" he fet servir uns genets esquelètics de la marca russa Zvezda, procedents de la seva sèrie de fantasia Ring of Rule. Les també esquelètiques muntures procedeixen de Games Workshop, doncs les originals de Zvezda eren cavalls normals i no els volia així. Els guerrers portaven equipament romà, així que he mirat de canviar-los-hi armes, escuts i algun casc per desdibuixar-ne l'aparença.

Bo i compartir paleta de colors, homes i cavalls han sofert diferents procediments de pintura. Mentre que el color base és 70.921 English uniform en ambdós casos, per a il·luminar els esquelets equins he utilitzat successius pinzells secs de 70.976 Buff, 70.837 Pale sand i 70.918 Ivory, mentre que per als esquelets humans ho he fet a pinzellades humides.

He cregut que les superfícies metàl·liques havien de semblar ben rovellades, tot suggerint un llarg enterrament. He volgut experimentar-ho tot aplicant-hi una capa base amb mescla de 70.878 Old gold i 70.996 Gold, per passar després a embrutar-les amb un rentat verd i tornar a il·luminar-les amb pinzell sec de 70.996 Gold; tot repetint el procés un segon cop. Cosa semblant he fet amb la cota de malla d'anelles que dos dels guerrers llueixen, bo i que en aquest cas la capa base és de 70.864 Natural steel i el rovell és pàtina marró.

En el cas de roba i equipament, allò que he intentat representar és l'esvaïment de les tintures originals; cosa que he provat d'assolir tot emprant o bé colors pàl·lids (com el 70.904 Blue grey o el 70.837 Pale sand), o bé mesclant el color presumptament original (vermell o marró) amb 70.992 Neutral grey. En cada cas el rentat posterior es feia amb una pàtina diferent (blava, ocre, vermella o marró respectivament).

Per ser un primer experiment, crec que no han quedat malament, bo i que admeto que em caldria millorar el procediment. Si algú hi segueix una pràctica diferent, que m'ho faci saber!

Cavaller medieval

Medieval knight
Alymer, 33mm

Aquesta és una de les figures de la meva antiga col·lecció d'infantesa que més he hagut de retocar; no pas perquè estigués gaire malmesa ni n'hagués perdut la pintura per l'ús, sinó perquè la feina de pintura de fàbrica resultava massa justeta, fins i tot per als estàndards senzills de la casa Alymer de 50 anys enrere. No és que jo l'hagi hagut de decapar i pintar de nou, ni molt menys. Però el cert és que, per exemple, hi havia superfícies on la pintura de fàbrica no havia arribat, tot deixant clapes de metall nu; o les pinzellades havien sobreeixit l'àrea predestinada, tot envaïnt un element contigu. D'altra banda, alguns detalls semblaven una mica fora de lloc, com la sobrevesta del cavaller, que originalment era completament blanca; o la llança de justa que esgrimeix, que de fàbrica era de franges grogues i blaves --essent el blau un color que no apareixia enlloc més de la figura.

Així que ho he retocat tot una mica, sense arribar a capgirar-ne res: arnesos del cavall, l'escut al flanc esquerre de l'animal, sobrevesta, cota de malles i casc del cavaller, armadura del cavall, llança de justa i àdhuc petits retocs a les potes de la bèstia. L'espasa que penja del costat esquerre, al costat de l'escut, és un afegit meu tot substituïnt l'"espasa" original, que era una simple vareta de metall rectilínia soldada al costat del cavall, sense guardes ni cap altra mena de detallat.

Després d'emplaçar la figura en una peanya ovalada i envernissar-la amb vernís satinat, crec que li he retornat l'esplendor que el fabricant pretenia.

Infanteria otomana

WWI Ottoman infantry
Alymer, 33mm

És meravellós adonar-se de com canvia i millora un conjunt de figures antigues, després de tot simplement haver-hi fet uns quants retocs per retornar la vividesa dels colors originals! Aquest és el cas que us mostro avui, d'un conjunt d'infanteria otomana de la 1ª Guerra Mundial de la casa valenciana Alymer. Els colors originals estaven força esvaïts, potser perquè les figures no anaven envarnissades de fàbrica, o potser degut a l'ús ben intensiu que en vaig fer a la meva infància.

Tot just m'ha calgut revifar el color de rostres, calçat, corretjam i parts dels vestits per retornar aquestes figures a la vida; només hi he fet dues modificacions dignes d'esment: d'una banda, hi he substituït la bandera de llautó pintada a mà per una altra més vistosa de paper, dissenyada a l'ordinador i impresa en impresora domèstica; mentre que, d'altra banda, he repintat de color caqui les polaines de veta, que originalment eren blaves. Per acabar d'arrodonir la millora, he envernissat les figures a mà amb vernís satinat.

Com sempre, he emplaçat el conjunt en una peanya rodona de plàstic de 70mm de diàmetre. En resum, es tracta d'una intervenció prou limitada, que ha donat molt bon fruit al meu parer.

Legionaris romans

Roman legionaries
Alymer, 33mm

Aquest és un dels conjunts de l'antiga casa Alymer que més m'ha fascinat sempre, per la seva inusual i heterodoxa aparença. Es tracta d'uns legionaris romans que cal presumir com a imperials tardans, i molt possiblement pertanyents a una guarnició del Rhin o del mur d'Adrià, com semblaria indicar la seva abrigada vestimenta. Cal destacar-ne l'estranya armadura corporal, que no és lorica segmentata ni hamata, sinó una jupa de cuir reforçada frontalment amb unes phalerae o condecoracions discoidals. Això darrer faria pensar que els d'Alymer hi volien representar alguna unitat d'elit o veterana.

En tot cas, totes elles ja van ser força modificades en la meva infantesa, essencialment amb escuts sobrants d'Elastolin i armes de metall; el portaestendard va rebre, a més, un vexillum de plàstic procedent també d'Elastolin. Les meves modificacions primerenques n'afectaven també la pintura; però, com que aquestes figures estan descatalogades i no en sé l'esquema de color original, he optat per respectar-ne l'aparença general en lloc de restaurar-los, tot limitant-me a retocar-ne detalls, millorar clarobscurs i revifar colors metàl·lics.

En aquesta vista posterior podeu veure una altra característica curiosa (i diria que ben poc rigorosa) d'aquestes figures, que són els dos cinturons creuats a l'estil de les pistoleres del Far West hollywoodià. Com de costum, he emplaçat les quatre figures en una base de plàstic rodona de 70mm de diàmetre, després d'envernissar-les a mà amb vernís satinat.

Infanteria prussiana

Prussian infantry
Alymer, 33mm

Les quatre figures d'avui formen també part de la meva col·lecció d'infantesa, fabricades cap a finals dels 60 o principis dels 70 del segle XX per la marca valenciana Alymer, com una categoria especial de miniatures de 33mm anomenada "Miniploms". El conjunt representa uns soldats prussians d'infanteria d'algun moment entre 1842 i 1907, quan els uniformes blaus van ser reemplaçats pels de color gris verdós que serien emprats durant la Primera Guerra Mundial.

La meva feina en aquesta ocasió s'ha limitat a restaurar alguns colors que amb el pas dels anys s'havien anat esvaïnt, particularment els daurats; així com molt lleus retocs en determinades superfícies, tot respectant escrupolosament l'aparença general del conjunt.

Per acabar d'arrodonir l'aire vintage del conjunt, he envernissat les figures amb vernís satinat i les he disposades en una base circular de plàstic, de 70mm de diàmetre.

L'única modificació d'importància soferta pel conjunt és la substitució de la bandera original, que era un rectangle de llautó pintat amb la tricolor horitzontal del II Reich, per una altra de paper dissenyada i impresa al meu ordinador. Aquesta darrera és un estendard regimental d'infanteria, que em va semblar més apropiat i elegant que la genèrica tricolor.

Semi-orcs d'Ísengard

Isengard half-orcs
Mithril, 32mm

Les quatre figures que us mostro aquest cop pertanyen a la coneguda casa irlandesa Mithril, bo i que totes elles han estat modificades en major o menor grau. Formen part de dues sèries nominalment diferents, la clàssica "M" i la "LT"; aquesta darrera va tenir molt curta durada, amb només 15 referències relacionades amb la batalla de l'Abisme de Helm; en principi havia de substituir la sèrie "M", però al capdavall la casa se'n va fer enrere, potser a causa de les bases, que eren força diferents de les rectangulars típiques.

Només una d'aquestes figures ha estat pintada recentment, mentre que les altres tres daten d'almenys una dècada i mitja enrere; es nota força pels diferents mètodes de fer-ne les bases. Tot i així, he aconseguit de mantenir-ne un esquema de colors força coherent al llarg dels anys, com podreu comprovar.

Mithril M179: semi-orcs d'Ísengard

Aquesta referència reuneix les dues figures que han estat pintades en primer i darrer lloc, com podeu veure per la disparitat de bases. Totes dues n'han vist reemplaçat l'escut hexagonal original per un altre visualment més atractiu, de la casa Games Workshop, doncs relliga directament amb la cèlebre trilogia cinematògrafica. Una d'elles, a més, ha vist substituïda la llança original per una altra de prou més tètrica (ves a saber d'on). És un recurs certament repulsiu, però al meu entendre reforça notablement la noció de ferotgia i salvatgisme d'aquestes criatures.

Mithril LT13: semi-orcs d'Ísengard

Les dues figures que componen la referència LT13 han vist també substituïts els escuts originals per uns altres de Games Workshop, així com també les espases; he de confessar que aquestes espases m'agraden prou, doncs les seves formes bastes suggereixen prou clarament quina devia ser la seva funció, més contundent que no pas de tall. Finalment, el cap original d'una figura ha estat reemplaçat per la d'un uruk-hai de Games Workshop també.

Hoplites grecs

Greek hoplites
Mirliton SG, 28mm

Aquest és un altre exemple de figures adquirides fa molt de temps, i que van quedar oblidades en una capsa de sabates fins al meu recentment despertat interès per la Mitologia clàssica. Es tracta de tres hoplites grecs clàssics de la firma italiana Mirliton SG que havien quedat a mig pintar, que aquests darrers dies he estat retocant i finalitzant.

Tots els elements de les figures són originals, bo i que vaig estar temptat de reemplaçar-ne les llances de peltre per unes altres de plàstic, que no és tan propens a doblegar-se a la primera de canvi. Pel que fa a la decoració dels escuts, els símbols de la trinàcria i la gòrgona són calcomanies, mentre que la serp és pintada.

Totes tres figures han estat muntades sobre bases rodones magnetitzades. Espero poder-les emprar properament en alguna partida del recentment publicat joc Warriors of Athena, de l'editorial Osprey.

Fanfàrria romana

Roman musicians
Elastolin, 40mm

Aquesta és una nova entrega de la col·lecció d'Elastolin que últimament estic restaurant, en la mateixa línia dels que us he mostrat anteriorment. Les figures d'aquesta tongada són els músics d'una legió, i totes tres tenien un defecte o un altre: alguna peça o extremitat trencades, manca de la base original, etc. Bona part de la feina ha consistit doncs en reparar la figura malmesa, amb resultats jo diria que prou bons.

L'esquema de pintura aplicat és l'habitual de túniques roges, cascs de bronze, cuirasses de cuir o bronze i resta d'elements en bronze o ferro. L'única diferència amb els legionaris combatents és que les crineres dels meus músics són blanques en lloc de negres. Les bases originals (allà on n'hi havia) han estat substituïdes per bases quadrades de plàstic de 20x20mm, imantades per sota.

Elastolin 8404-4

Aquesta és la figura d'un tubicen; que, com podeu comprovar per la figura testimoni a la seva dreta, tenia la tuba trencada a l'alçada de la mà. Vaig mirar de substituir la part mancant amb una peça de plàstic corresponent a la guarda d'una llança de torneig de cavaller medieval, que és la cosa més propera que vaig trobar tot regirant les capses de recanvis. Si ho comparem amb la figura original intacta, es pot observar que la corbatura del pavelló de l'instrument no és igual en totes dues figures --però el resultat em va semblar suficient.

Elastolin 8405-4

Aquesta altra figura correspon a un cornicen, la barra transversal de quin instrument musical estava trencada. En aquest cas la reparació es va limitar a reencolar el punt de rotura. Per cert, les figures testimoni d'aquest conjunt han estat pintades amb túniques de color groc en lloc de violeta, amb crineres també grogues en lloc de blanques. La resta de l'esquema de pintura és idèntic, però.

Elastolin 8406-4

Per acabar, aquesta és la figura d'un timbaler. Val a dir que les legions romanes no usaven cap instrument de percussió, sinó només de vent: tubes, corns i sembla ser que xiulets (aquests darrers, per a ordres tàctiques). Tot i això, la figura és prou bonica com per haver merescut una restauració malgrat la incorrecció històrica. En el seu cas, allò que hi havia trencat eren les baquetes. Ho vaig mirar d'arreglar amb un parell de vidrets de bijuteria, enfilats en dos bastonets de filferro. Els bastonets són una mica més llargs que l'original, però em va semblar que quedaven prou reeixits per no haver d'escurçar-los.