Fa set anys.

Avui fa set anys, fou el millor dia de la meva vida, sense cap mena de dubte.
Ja n'he parlat en alguna altra ocasió. Avui només vull fer uns petits agraïments:

Em primer lloc a tu, que vas venir per canviar la meva vida per sempre, i a millor. Mai t'ho podré agrair prou.

A tu, Mireia, que ben aviat em vas dir que m'acompanyaries quan arribés el moment, i així ho vas fer. Gràcies per la teva perspicàcia, i per haver-me dut tan de pressa cap a l'Hospital de Sant Pau. Gràcies per acompanyar-me en tot moment al quiròfan, per donar-me la ma i per dir-me que no feia cap escàndol

Gràcies, Esther, per haver-te fet càrrec de la Dolça durant quinze dies.
I gràcies a les dues per mobilitzar tota la família quan va ser necessari. Per dur-me en cotxe a Barcelona i per decidir pel camí tot el que vau decidir.

Gràcies, Xavier, que vas cuidar la Dolça fins que l'Esther se'n va poder fer càrrec. Gràcies a tots i totes que vau rebre tan bé el meu petit.

Gràcies, mare: per una vegada a la vida, vas tenir raó. Gràcies per insistir-me que havia de prendre molts líquids, no n'era conscient. Els deu dies que vaig passar a casa teva em van mentalitzar, i gràcies a això vaig tenir llet abundant i molt bona per criar el meu fill.

Gràcies a la Teresa, la llevadora de Moià. Sempre em va recolzar. És una persona excel·lent. I gràcies al doctor Chari, que em va ajudar amb la baixa maternal.

Gràcies a tots els que, pel camí, en comptes de donar-me consells saberuts, m'heu ajudat de debò quan he passat moment difícils.

Des del meu cor, el meu més profund i emocionat agraïment.

Isabel

Quan cau la nit.

Després d'un bon dia, ja és de nit.
Ha estat un bon dia. També ha estat un dia sense tu. I ha estat una mica estrany. Vull dir que tot i estar bé, se'm fa estrany que no hi siguis.Suposo que es que t'enyoro. Sé que et veuré ben aviat. I em penso que tu em deus enyorar quasi tant com jo, encara que potser sigui molt en el fons.
O potser no tant, qui ho sap. Això sí, espero que hagis tingut un bon dia!
Fins aviat... Això espero!

Un bon matí de diumenge.

Avui hem passat una bona matinal de diumenge. Al poble es celebrava un cross, i cada anys s'hi apunten molts nens i nenes de l'escola. El meu fill també s'hi va voler inscriure, i cap allà hem anat a l'hora que ens tocava.

Com que sóc una mama pesada, i com que el meu germà metge ens va dir que el nen havia de fer escalfament abans de córrer, li he estat a sobre perquè ho fes. Ell no ho entenia, és clar, però no era qüestió que corres a la brava. Així que amb un amiguet a qui hem enganxat, els he fet fer estiraments, com he pogut, i els he tingut corrent suaument per allà. L'altre s'ha "rajat", però al meu l'he fet seguir. I la veritat és que al final feia cara d'empipat.

Però ha arribat l'hora que pertocava als nens del seu any. N'hi havia tants que ocupaven dues files. El meu fill, que no té gens de picardia, ha quedat a la fila del darrere. Li he repetit les instruccions de la mestra d'Educació física de l'escola: que vigilés de no caure, a la sortida, i que mirés d'aguantar. Han donat la sortida i, com era d'esperar, el nen l'ha fet dolenta. Però l'he estat observant des d'un monticle lateral, d'on podia veure perfectament tot el circuit, de sis-cents metres. Poc a poc ha anat avançant posicions, amb constància, i finalment ha arribat amb el grup del mig. O sigui que ho ha fet la mar de bé. Fins ell mateix s'ha adonat que l'altre amiguet -més alt i cepat que no pas ell- ha arribat molt per darrere. Això m'ha servit per justificar-li la necessitat d'escalfar abans de la cursa i, de passada, per perdonar-me a mi mateixa d'haver estat un corcó amb ell.Li he fet, doncs, d'entrenadora i d'assistent, i li he aguantat l'ampolla d'aigua que ha triat per beure mentre ell clavava queixalada al tall de coca que li han donat en arribar.

Tots els nens i nenes participants han rebut una medalla i els tres primers de cada categoria han tingut un trofeu. A remarcar que dues nenes de la meva classe de primer curs han quedat segona i tercera de la seva categoria, després de fer una cursa que ha estat molt bona per part d'elles. Estava ple de gent coneguda i l'ambient era alegre i festiu. I hem passat un matí molt agradable, que hem acabat jugant una estona a la placeta del Saiol abans de fer cap a casa per dinar.

El que deia abans: feia temps que no passava un matí de diumenge tan bo!

Nou blog

Presento avui un nou blog, La classe de la Isabel, que neix amb la intenció d'apropar els mitjans disponibles a Internet als meus alumnes, enguany de primer curs de primària.

La idea ha sorgit arran del nome que ens ha "tocat", Pessebristes, i del fet d'haver de fer un projecte sobre el nom de la classe. Avui mateix se m'ha acudit fer una mica de recerca a Sant Google i al You Toube i han estat tantes les coses que he trobat, que era de calaix prendre aquesta decisió.Deixaré un enllaç des de l'Oasisideserts al meu nou blogspot, encara que no a la inversa, donat el caràcter personal del meu oasi.

Estic molt engrescada i esperançada que el blog que neix avui em faciliti la feina des de l'aula i em permeti treballar amb els alumnes amb els nous mitjans informàtics i internautes disponibles.I espero que si algú hi passa li agradi igualment.