Corre la vida...

Ahir vaig veure el programa on explicaven la gestació d'aquesta cançó. Reconec estar fora d'ona de moltes coses: de vegades sentia la tonada i m'agradava, però no sabia ni qui la cantava. Ahir finalment vaig saber que era dels Gossos. La veritat és que m'agrada molt i també a moments m'entristeix - em fa pensar en les moltes coses perdudes, en tot allò que no va passar, en tots els que han marxat, en tantes coses que es van acabar un dia. Però la vida és així: corre sempre.



"Com gotes d'aigua s'enyoren aquells que ja no es veuran..."

Coses bones que m'han passat avui 4.

Avui el Jordi anava a la Sortida Zero del Cau i la veritat és que al matí teníem boira i feia molt  de fred. Jo anava abrigada i no en tenia pas prou! El Jordi ha fet un intent d'escaqueig, però no li he permès: era el primer dia! A les deu el cel romania gris i tancat i a dins el Cau els monitors i monitores preparaven xocolata desfeta per escalfar els ànims.

El bo de viure a un lloc com a Moià és que hi he après que, per més emboirat i fred que estigui el dia, hi ha moltes probabilitats que cap al migdia el temps hagi fet un tomb, les boires s'hagin aixecat i el cel s'hagi obert. Així que si ens llevem i trobem un dia com el d'avui, ens abriguem i no en fem cas, perquè sabem que en poques hores tot serà diferent i més alegre, probablement assolellat. Les previsions s'han acomplert i, quan he anat al Prat a l'hora de dinar per passar la tarda amb els altres pares i mares, feia un dia esplendorós i la roba em destorbava.

Aquest no fer cas i estar segurs que la boira s'aixecarà i veurem el sol és ben arrelat en la percepció quotidiana.I em proporciona una imatge segura on aferrar-me en aquells moments que,de tant en tant, em fan trontollar per dintre. Em dóna una certesa que a la vida, quan hi ha un mal moment, segur que acabarà tot donant pas a molts altres de bons. I això m'ajuda a sentir-me bé.
La natura m'ofereix moltes lliçons de saviesa.

Coses bones que m'han passat avui 3

He tingut un episodi de reflux d'aigua del vessant general de l'edifici on visc, per la pica de la cuina de casa, i m'ho he trobat al migdia. És la tercera vegada que em passa aquest any i de seguida m'he adonat de què anava. Per això he escrit immediatament a l' administradora de la finca i per la tarda ja m'ha vingut el paleta. Han pogut desembussar la canonada des de casa i li sembla que aquesta vegada segurament han desfet el tap del tot.

He tingut sort: em toca el rebre perquè visc en un primer i clar, sóc la primera en el trajecte ascendent de l'aigua. Si no ho haguessin pogut arranjar, durant el cap de setmana no hauria pogut ni cuinar, ni rentar plats ni rentar roba. Així que estic ben contenta que s'hagi pogut arreglar tan ràpid!

Les coses bones que m'han passat avui 2.

• Avui ha fet fred i he perdut la veu, degut a un refredat, però no m'amoïna: és una situació coneguda.
• He tingut festa per la tarda i he treballat molt en coses que m'interessen.
• M'estic preparant el taller de color de l'escola i he après més en aquests dies que a totes les classes de color de quan estudiava interiorisme.
• Tot el què estic llegint de color ho podré aplicar a la pintura.
• Tinc moltes ganes de dedicar-me al color, també en el camp de l'Interiorisme, encara que de moment no el practiqui.
• El Jordi està entusiasmat amb les classes de dibuix i jo m'he encarregat, via Internet, quaderns per pintar a l'oli i un caballet de sobretaula -el meu pis és tan petit que un de gran ocuparia massa lloc...
• Ara vaig a sopar, amb molta feina feta, i em queda per després plegar la roba del nen.
• M'agrada el nou Twitter i espero llegir una mica abans de dormir -un llibre, ep.
• Tant de bo pugi descansar encara que no dormi gaire.
• Una abraçada virtual a qui arribi aquí :)

Les coses bones que m'han passat avui

• Ha fet un dia brúfol, però tinc sort de tenir refugi. A molts llocs hi ha hagut inundacions però aquí ens n'hem lliurat.
• He sortit obligada i el vent ho feia córrer tot en doina. I ens ha regalat les nous que hem collit pels voltants de la plaça.
• Tinc coses que m'agrada fer i de tant en tant trobo una estoneta per a dedicar-m'hi.
• Tinc un fill trapella i maco que em dóna feina i també molts bons moments.
• Tinc alguns amics, poquets, però potser més dels que em mereixo per l'esforç que hi he posat fins ara. Alguns tenen prou paciència per esperar que se'm passin els meus mals moments.
• Tinc feina, que és molt avui en dia.
• No em manca res del què necessito i puc proveïr pel meu fill.
• I m'he proposat anar escrivint de les bones coses que em passen en comptes de cultivar les tristors. Quan me'n recordi, que procuraré que sigui el més sovint possible.
• Així que tinc sort i en dóno gràcies!

Dies Irae

Dies irae, dies illa
solvet saeclum in favilla,
teste David cum Sibylla.
Quantus tremor est futurus
quando iudex est venturus
cuncta stricte discussurus!

Saber enfadar-nos

Una sèrie sense desperdici.
Avui he descobert que puc tornar a veure els capítols i que està permès inserir-los als blogs, així que no ho he dubtat gens ni mica. Vull tenir-ho a mà.

Matinada d'estiu

Tot i tenir, sovint, problemes per agafar el son, aquesta nit he dormit bé i avui m'ha despertat, a les set del matí, un raig de sol que espetegava cambra endins per una escletxa de la persiana. A l'estiu fa bo llevar-se a aquesta hora, amb la calor i la fresca i la lluminositat del dia. I a hores d'ara estic esmorzada i he fet un munt de coses. El nen encara dorm. Sortosament, tenim tots dos vacances i poder alentir el ritme de vida s'agraeix, ja que l'estrès que normalment em veig obligada a suportar, de debò que no el tolero gen bé.

Enguany m'he matriculat a dos cursos a la UOC, un de creació de pàgines Web i un altre d'introducció  a la fotografia digital. El curs començà demà, si no m'erro, però ja tinc penjats els materials a l'aula i ja he començat a estudiar. La UOC ha estat una de les millor experiències de la meva vida. Hi vaig començar Humanitats i ho vaig deixar per la dedicació que em suposava, però he seguit fent-hi cursos d'estiu. El primer fou el 2008, d'introducció al Web 2.0, amb motiu del qual vaig engegar aquest blog. Va suposar un canvi qualitatiu a la meva vida, el meu salt digital de debò. Ara en tinc tres en un, de blogs,  dedicats al disseny d'interiors, i estic desplaçant els meus poemes cap a un altre de nou que es dedicarà només a aquest aspecte. Tot això a part de l'Oasisideserts. I a més porto un altre blog de tres en un, també dedicat al disseny, en comú amb un amic.

Em plau molt estudiar de nit, quan tot és en calma, sense sorolls afegits, en un entorn silenciós. Ja m'agradava quan feia batxillerat, de joveneta. Eren dels pocs moments de pau de la meva vida i fer-ho ara em segueix produïnt la mateixa sensació. La UOC m'estalvia els problemes que em suposen els estudis presencials i em dóna independència, en poder-ho fer des de casa i en els horaris que jo personalment tinc disponibles. Enguany he triat el tema de les webs, encara que no tinc clar que me'n surti, però ho intentaré, ja que és el pas natural ara que la blogologia forma una part habitual de la meva vida. I el tema de la fotografia m'ha cridat de sempre, és creatiu i m'interessa per aplicar-lo a l'interiorisme i al disseny, a part d'anar-me bé per la part d'imatge dels blogs. Així que espero gaudir-ho molt, encara que, amb dos cursos, no sé si m'he embrancat massa. De moment, fins ara, ha gaudit de la calma de les primeres hores del dia, i tansols puc dir que poder viure sense presses és una felicitat immensa!

Estrany final de curs

S'ha acabat el curs escolar i avui acabo al meva feina, en teoria. A la pràctica queden alguns petits serrells de coses a fer: serà la setmana vinent, no em sap cap greu. Ha estat un final estrany, però, ja que el dia 30 acabàvem un curs i l'1 de juliol començàvem el 2010-2011, sense haver pogut descansar ni un borrall. Així que una servidora, amb l'esgotament que porta a sobre, difícil de fer sentir a algú altre, i amb el cap espès, tenia problemes per seguir el fil de les converses a les reunions. Aquest és l'aperitiu que ens ha servit el Sr. Ernest Maragall -confesso que no és sant de la meva devoció...   

A les reunions de classe, pares i mares preguntaven per l'horari nou i, és clar, sortia el tema de la setmana de vacances al febrer. La majoria no l'han rebuda bé, ja que els causarà molts problemes. Entre d'altres, l'haver de pagar algun tipus de servei perquè algú els guardi els nens mentre ells treballen -això els que tenen feina. Perquè, no ens enganyem, els que podran anar a esquiar seran una minoria, o els de sempre, i més ara amb la quantitat de gent que hi ha a l'atur. Que la motivació és aquesta no me la invento jo, la va citar, potser sense adonar-se'n, el mateix Ernest Maragall. Va sortir al Telenotícies, a TV3, i tothom ho va poder escoltar com vaig fer jo. No m'entretindré a buscar l'enllaç a la notícia, o no ara mateix, perquè no sé si el trobaria. Si puc ja ho faré. 

Que tingueu bones vacances els que en teniu. I els que les somnieu, que tingueu prou paciència i energia per esperar que us arribi el dia!

Sant Joan 2010

Ha passat la Revetlla i el meu balanç hauria sigut bo, ja que, sembla que degut a la crisi, hi ha hagut menys petards i menys soroll ambiental. Tot i així, la meva gossa ha estat igualment ben destirotada i no hi havia manera de calmar-la. Finalment hem pogut dormir i gaudim del nou dia amb tranquil·litat. Però m'assabento pel Facebook que alguna cosa ha passat i ara, mentre escric, estic escoltant per la televisió el relat de la desgràcia transcorreguda anit. No entraré a jutjar res. Tan sols vull expressar el meu condol als familiars de les persones que han mort avui. Aquestes morts enterboleixen el gaudi de la festa. De totes maneres, això no impedeix que, des d'aquí, desitgi el millor a tothom, amb una bona abraçada!

Les aigües de març

"Veneno en la piel"

Una cançó que m'encantava, i que em segueix agradant. 

Nit de Reis

A Moià, on vaig venir a viure fa uns onze anys i mig, vaig conèixer una manera nova per mi de rebre els Reis Mags de l'Orient. És costum, aquest dia, que els nens i nenes esperin l'arribada de Ses Majestats als carrers principals de la Vila i és costum que ho facin amb un fanalet de colors que moltes vegades han construït ells mateixos, amb l'ajuda del pare i de la mare. Hi ha un altre costum encara, que és el de cremar rams d'espígol al carrer mentre els Reis no arriben.

Un dia vaig preguntar a algú si sabia d'on venia el tal costum, i em va dir que creia que els rams es cremaven per tal d'assenyalar el camí cap al poble als Reis. Intueixo que això ve de temps antics, de quan no hi havia enllumenat als carrers, i entenc l'interès de la quitxalla per ajudar els Reis -que aquí vénen del cantó de Vic- a no perdre el camí.Jo crec que els Reis es guien no tan sols amb la llum, sinó també amb la flaire que emplena el poble a aquestes hores. Fa bo, de debò...

Enguany els hem vist des del balcó. Fa mal temps i no acompanya, però hi havia prou gent al carrer. Jo que no pensava tenir Reis, ja he tingut el meu regal, dedicat pel Prícep de les Milotxes al meu fill i a mi. Com més llegeixo el seu escrit, més m'emociona.I aquí va aquesta, de milotxa, Príncep, que vola ben alt perquè la puguis veure!

Un bon Cap d'Any.

Aquest ha estat un bon Cap d'any, com feia temps que no en passava. I no creieu que vaig fer cap gran cosa, no. El vaig passar a casa, amb el meu fill.Vam fer un sopar senzill, que feia festa sense complicar-me la vida, i vam sopar d'hora -amb horari infantil. Vam posar la tele i ens vam entretenir amb els diversos programes que feien, amb els que ens feien riure més. Vaig baixar la gossa al carrer, com és preceptiu,i després em vaig dutxar i em vaig posar el pijama, i el meu fill també. Vaig rentar els plats abans de les dotze de la nit, així que vaig poder esperar les campanades amb la casa neta i recollida, asseguda al sofà i ben arrambadets el nen i jo.

Com que al nen li feia mal la panxa, no vam prendre raïm. I què vam fer?Doncs a cada campanada, una abraçada ben forta, un Feliç Any i un somriure d'orella a orella. Això sí, el cava no el vaig perdonar, tot i que cada vegada em plau menys, mal i ser bo... Tampoc em vaig posar res de color ver mell, ni nou, ni vell, ni prestat, però em sembla que m'he passat de llarg, que això és pels casaments. I mal que diguin el què diguin les supersticions modernes, aquest any serà un bon any i millor que el passat. Perquè cada dia aprenc a ser una mica més feliç i amb l'ajuda d'algunes mans amigues,que m'empenyen quan m'arronso, anirem endavant i amunt, sempre amunt. Perquè de la ma d'alguna d'aquestes mans,des de fa un temps vaig descobrint coses noves de mi mateixa, sorprenents, que em fan feliç i que m'emplenen de sentit i escampen les boires fredes que tant sovint em fan esbarriar la ruta. O em feien.I sí, serà el primer de molts Anys Nous que han de venir i que seran millors encara, amb crisi o sense, ni social ni personal.

Em vaig llevar ni massa d'hora ni massa tard, quan el cos em va dir prou de llit, i em va rebre un dia esplèndid, plàcid i silenciós com n'hi ha pocs durant la resta de l'any. I això no es pot pagar, començar l'any amb cos lleuger i reposat i el cor feliç i en pau. I sense haver de fer grans coses, que això és el millor...