HAGAKURE: EL LLIBRE DEL SAMURAI (V)

Un mestre de sabre, ja a la vellesa, va dir el que hi ha tot seguit:

"A la vida de l'home hi ha nivells pel que fa a la busca de l'aprenentatge. Al nivell més baix, hom s'exercita però no hi produeix cap resultat i li sembla que tant ell com els altres són poc hàbils. En eixe moment, l'home no val res. Al nivell mitjà, segueix sense valdre, però és conscient de quines són les seues pròpies insuficiències i pot veure-hi també quines són les insuficiències dels altres. Al nivell superior, està orgullós de la seua pròpia habilitat, s'alegra dels elogis que li fan els altres i es plany de la manca d'habilitat que puguen tindre els seus companys. Eixe és un home que val. L'home que es troba al nivell superior no fa cap ostentació, no té l'aspecte de saber".
Aquests nivells són vàlids en general, però hi ha un nivell que està per damunt de tots ells i que és més excel·lent que cap. En eixe nivell, l'home és conscient que internar-se en certa Via profundament és quelcom que no s'acaba mai, i mai pensa d'ell mateix que ja ha arribat al final. Coneix de veritat les seues pròpies insuficiències, i mai, en tota la seua vida, pensa que ja ha fet el suficient. Sense sentir-se orgullós de res, coneix, humilment, la Via fins el final.
Conten que el mestre Iagiu va dir una vegada: "El que jo conec no és la manera de véncer els altres, sinó la de véncer-me a mi mateix".
Al llarg de tota la teua vida, avança dia rere dia, fes-te més destre que el dia d'abans, més destre que avui. L'ensinistrament no acaba mai.

HAGAKURE: EL LLIBRE DEL SAMURAI (IV)

"Donar-li a un home la nostra opinió perquè es corregesca d'alguna cosa és quelcom molt important; és compassiu i és un deure de primer ordre. Fer-ho, però, és extremadament difícil. Descobrir coses bones i dolentes d'algú és fàcil, i opinar-hi ho és també. La majoria de les persones es creuen que estan sent amables quan diuen les coses que a altres els resultaria desagradable o difícil dir. I si l'altre s'ho prén bé, llavors consideren que ja han fet el que calia. Això no serveix de res absolutament. És com avergonyir una persona parlant malament d'ella. No és més que queixar-se d'alguna cosa.

Per a donar-li una opinió a algú, cal conèixer primer si està en condicions d'acceptar-la o no. Cal tenir un cert tracte de proximitat amb ell i estar segur que confia en la nostra paraula.

Cal començar tractant-hi temes amb els quals ell tinga afinitaa i buscar la millor via per entrar-hi en matèria per a ser ben comprés. Sospesa l'ocasió i decideix si és millor fer-ho per carta o bé en el moment del comiat d'alguna reunió. Posa de relleu les seues qualitats i esmerça-hi tots els recursos per estimular-lo a corregir-se, potser parlant de les teues pròpies errades i defectes sense tocar els seus, de manera que siga ell qui pugaveure-hi si eixos defectes els comparteix amb tu. Una opinió, si es prén de la mateixa manera que prendria aigua un assedegat, pot corregir-hi defectes.

És quelcom extremadament difícil. Si el defecte o punt feble d'una persona és un hàbit arrelat de fa anys, és molt difícil corregir-lo. Això ho he experimentat personalment. Ser amic personal de tots els companys de manera que es duga a terme la correcció mútua, i no tenir una altra idea que resultar útil al senyor feudal, eixa és la gran compassió que ha d'exercitar un bon samurai.

Com pot pensar ningú que avergonyint algú altre el convertirà en un home millor?"

HAGAKURE: EL LLIBRE DEL SAMURAI (III)

Aprenem els fets i les dites dels hòmes d'abans per a imbuir-nos de la seua saviesa i evitar el pensament egoista. Quan abandonarem els nostres prejudicis i tendències personals, seguim els consells dels antics i consultem amb altres, actuarem correctament i sense dany. Katsushige va aprendre de les paraules sàvies de Naoshige; això s'esmenta al Ohanashikikigaki. Hauríem d'estar-li'n agraït pel seu interés.

HAGAKURE: EL LLIBRE DEL SAMURAI (2)

"Atés que la majoria de les coses les fem tot confiant únicament en la nostra sagacitat, ens tornem interessats, donem l'esquena a la raó recta i les coses no tenen bons resultats. Eixa manera de pensar, els altres la troben confusa, estreta, curta de mires i inútil. Quan hom no és capaç d'entendre el fons d'una cosa, és bo consultar algú amb bon enteniment. Un conseller compleix amb la Via quan pren una decisió amb desinterés i equanimitat de pensament ja que no hi està involucrat personalment. Als altres, aquesta manera de fer les coses els pareixerà molt ben fonamentat: és com un arbre gran amb moltes arrels.

Esperar quelcom del pensament d'una intel·ligència aïllada, és com esperar alguna cosa d'una soca clavada simplement a terra.".

HAGAKURE. EL LLIBRE DEL SAMURAI.

La meua "sogra postissa", la Teresa, una bona amiga de la meua dona, em va fer un regal inesperat: HAGAKURE. El libro del Samurai (José J. de Olañeta, Editor, Palma de Mallorca, ISBN: 84-9716-357-5).
És un llibre que m'està agradant molt i que pense que té algunes coses ben profitoses per a pensar una estona. De tant en tant, us n'aniré fent tastets per tal que, si voleu, pugueu reflexionar. Com ara, avui:

"Hi ha gent que, per la seua naturalesa, té una comprensió ràpida, mentres que d'altres han d'abstraure's i fer un esforç per a pensar-se les coses. Si ens fixem bé en això, si el nostre pensament és desinteressat en comptes d'egoista i complim els quatre vots dels samurais dels Nabeshimàs (1r Mai no permetre'm quedar-me enrere o deixar d'estar a l'alçada a la Via del samurai; 2n Ser útil al meu senyor; 3r Ser filial amb els meus pares; 4t Manifestar una compassió gran i actuar pel bé de l'Home), independentment que per natura estiguem millor o pitjor dotats, sorgirà en nosaltres un grau insospitat de saviesa".