Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xarxes socials. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xarxes socials. Mostrar tots els missatges

Un dia d'abril




L’1 d’abril del 2007, Dan Baines, dissenyador dels mags de Londres, passejava amb el seu gos, per un turó de Derbyshire, quan va trobar un ésser momificat pel-roig, amb ales dents i melic. Va fotografiar la troballa i va penjar les imatges al seu web, acompanyant-les amb tota mena de detalls descriptius, assegurant que era una fada momificada i que el cadàver havia estat examinat pels antropòlegs i experts forenses. En un dia va rebre 20.000 visites d’arreu del món.
Hores desprès, Baines va adjuntar una nota a la pàgina web, agraint als lectors l’interès per la seva història i reconeixent que el cadàver de fades era fals:

Fins i tot si vostè creu en les fades, igual que jo, ha hagut un element de dubte en la seva ment que li suggeria que les restes d’aquest ésser eren un engany No obstant això, la màgia creada davant la possibilitat que la fada fos real, l’acompanyarà la resta de la seva vida. 

La fada es va vendre a Ebay i diuen que forma part d’un museu dedicat a aquests éssers.

Ningú va pensar que era l’April Fool's Day, l’equivalent al dia dels innocents que al nostre terrer se celebra el 28 de desembre. Dan Baines va admetre que era addicte a les bromes i que no descartava fer-ne més.


Sense mentides, la humanitat es moriria de desesperació i avorriment. 
Anatole France, escriptor 


La marioneta




Avui, trobem un munt de cites a les xarxes socials, atribuïdes a Gabriel García Márquez, tot retent-li homenatge.
Aquestes, m’han fet recordar el poema “La marioneta”, que li van atribuir erròniament i va circular viralment als correus electrònics. L’autor és Johnny Welch, un ventríloc i el va fer servir en el show de la seva marioneta “El Mofles”. El poema va tenir un relatiu èxit el 1999. 

No conec la faceta poètica de l’escriptor, més enllà del realisme màgic de la seva prosa. Si alguna vegada va escriure poesia ho ha mantingut en secret. 
Gabo, va desmentir l’autoria amb la següent frase: “El que em pot matar és que algú cregui que vaig escriure una cosa tan cursi”.

La marioneta

Si por un instante Dios se olvidara
de que soy una marioneta de trapo 
y me regalara un trozo de vida, 
posiblemente no diría todo lo que pienso, 
pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen, 
sino por lo que significan. 
Dormiría poco, soñaría más, 
entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, 
perdemos sesenta segundos de luz.
Andaría cuando los demás se detienen,
Despertaría cuando los demás duermen. 
Escucharía mientras los demás hablan, 
y cómo disfrutaría de un buen helado de chocolate. 
Si Dios me obsequiara un trozo de vida, 
Vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, 
dejando descubierto, no solamente mi cuerpo sino mi alma. 
Si yo tuviera un corazón, 
escribiría mi odio sobre hielo, 
y esperaría a que saliera el sol.
Pintaría con un sueño de Van Gogh 
sobre las estrellas un poema de Benedetti, 
y una canción de Serrat sería la serenata 
que les regalaría a la luna.
Regaría con lágrimas las rosas, 
para sentir el dolor de sus espinas, 
y el encarnado beso de sus pétalos... 
Si yo tuviera un trozo de vida...
No dejaría pasar un solo día 
sin decirle a la gente que quiero, que la quiero. 
Convencería a cada mujer que ella es mi favorita,
y viviría enamorado del amor.
A los hombres les probaría cuán equivocados están, 
al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, 
sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse. 
A un niño le daría alas, 
pero le dejaría que él solo aprendier a volar.
Y a los viejos les enseñaría que la muerte 
no llega con la vejez sino con el olvido. 
Dios mío,Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres 
He aprendido que todo el mundo quiere vivir 
en la cima de la montaña, 
Sin saber que la verdadera felicidad está 
en la forma de subir la escarpada.
 He aprendido que cuando un recién nacido 
aprieta con su pequeño puño, 
por vez primera, el dedo de su padre, 
lo tiene atrapado para siempre.
Y he aprendido que un hombre 
sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, 
cuando ha de ayudarle a levantarse. 
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, 
pero finalmente de mucho no habrán de servir, 
porque cuando me guarden dentro de esa maleta, 
infelizmente me estaré muriendo.


Cadenes


És una llàstima que no tingui subtitols i que el facin servir per parlar de pedofilia.


Dies enrere em va sorprendre una de les múltiples cadenes que corren per la xarxa, en què es parlava d’un casament massiu de palestins amb nenes menors de 10 anys. Especificaven que els homes pertanyien al grup “terrorista” Hamas.

L'article, publicat per un tal Paul L.Williams que es presentava com a periodista i consultor, va córrer com la pólvora per Internet en forma de correus reenviats de manera massiva i articles en els blocs i els webs, deia així:

Matrimoni massiu a Gaza 
450 Nuvis es van casar amb NENES menors de deu anys a Gaza.
Un esdeveniment de gala ha tingut lloc a Gaza. 
Hamas va patrocinar un casament massiu de quatre-centes cinquanta parelles. La majoria dels nuvis té entre vint i trenta anys d'edat, la majoria de les núvies tenen menys de deu anys. 
Dignataris musulmans incloent a Mahmud Zahar, un lider de Hamas, van estar presents per felicitar a les parelles que van participar en aquesta acurada i organitzada celebració. 
"Li diem al món, i als Estats Units, que no poden negar-nos el goig i la felicitat", els va dir Zahar als nuvis, tots procedents del proper camp de refugiats de Jabalia, vestits de negre.

La boda és real i va tenir lloc l’any 2009. La noticia, però, és falsa. Tot i que són nenes les que acompañen als nuvis en les fotos i el vídeo, no són elles les que es casen, sinò les seves mares, vídues de guerra.

Segons la tradició islàmica a Gaza, similar a la d'altres pobles semites, el germà de l'home mort ha de tenir cura de la família, però no casant-se amb la neboda sinò amb la cunyada, la qual ha de vestir de negre a diferència de les seves filles òrfenes de pare que participen activament en les noces de la seva mare i que han de vestir de blanc.

El casament multitudinari el va finançar el grup Hamas amb 500 dòlars, cosa que van aprofitar les parelles empobrides a causa del conflicte Israel-Palestina i així van aconseguir un dels seus somnis.

Corren moltes fotografies del fet a la xarxa. En algunes es pot veure que els nois que es casaven amb vídues sense filles anaven sols.



La primera petita mentida que es va dir en nom de la veritat, la primera petita injustícia que es va cometre en nom de la justícia, la primera minúscula immoralitat en nom de la moral, sempre asseguraran el camí de la fi.

(Václav Havel (1936-2011) Escriptor, dramaturg i polític txec.)



Miquel Martí i Pol




Demà farà 10 anys que va morir un dels "meus" poetes. He cercat poemes seus a la xarxa i m'ha sobtat molt aquest vídeo que m'ha creat gran confusió amb el títol. El primer que he pensat és que el poema no era seu, sinó de Joan Salvat Papasseit.

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant, 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant. 

Les barques llunyes i les de la sorra 
prendran un aire fidel i discret, 
no ens miraran; 
miraran noves rutes 
amb l'esguard lent del copsador distret. 

Dóna'm la mà i arrecera la galta 
sobre el meu pit, i no temis ningú. 
I les palmeres ens donaran ombra. 
I les gavines sota el sol que lluu 

ens portaran la salabror que amara, 
a l'amor, tota cosa prop del mar: 
i jo, aleshores, besaré ta galta; 
i la besada ens durà el joc d'amar. 

Dóna'm la mà que anirem per la riba 
ben a la vora del mar 
bategant; 
tindrem la mida de totes les coses 
només en dir-nos que ens seguim amant.

El fet de no haver estat atenta a la lletra del poema m'ha dut a una confusió imperdonable i a crear una primera entrada amb una ressenya mancada de rigor i credibilitat.

La cosa no acaba aquí. A l'Ara, diari electrònic, hi ha una llista dels millors poetes catalans musicats en què creia que cometien el mateix error, tant en la llista com en l'edició d'una col·lecció d'àudios que s'adquirien cada setmana al quiosc.
http://www.ara.cat/especials/poetes/llista-dels-poetes-catalans_0_773922739.html

Sortosament una persona m'ha tret de la meva errada, a l'hora de no haver estat atenta al contingut d'uns versos, més enllà del títol.

Avui, sense badar, no puc estar-me de retre-li homenatge a Miquel Martí i Pol, amb qui em vaig endinsar en uns dels millors versos que n'he sentit.



L'AMOR

Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen roses
als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.

He pensat que fora bo no eliminar aquesta entrada, sinó rectificar-la. Igual i puc evitar-li la confusió a qualsevol altra persona .

La mentida més devastadora és aquella amb la qual un home s'enganya a si mateix 
(Friedrich Nietzsche)