D’un càlid son
he despertat
i tot ho miro amb meravella
i fades blaves d’univers
duen un foc que té el meu nom.
Soc mare estrella, germana lluna,
pedra guerrera i mil dones més.
I amb un sol gest cremo les gàbies
i tot allò que m’oprimeix.
Terra
roja
Godall Edicions, 2025
Més sobre l’autora, ací
Ardit
No t’espanti
si la lluna cau als nostres peus
i s’esmicola: farem cuques de llum
amb les deixies mentre aguaitem
el satèl·lit de recanvi
que tenim emparaulat amb l’univers.
Si
creus que hi soc. Poesia 1989-2021
Pagès Editorial, 2024
Més sobre l’autora, ací
COLORS D'AMOR
Adéu, amor, les campanes s'adormen
i a dins de tu i a dins de mi la nit
i la tardor compten silents les hores
que ja han passat, per negar-ne l'oblit.
Serem demà i a prop de mi tu plores
perquè no vols i jo no vull la fi;
del cel, amor, en pengen rares cordes
i ens dón la mà un elf d'anhel diví.
El cos tot nu, la pell lila de lluna,
els mots sagrats i amor encara més,
el foc que encenc, que fa clara la runa
del món sencer, i el primer i l'últim bes...
trenquen el temps com si trenquessin vidre,
lluny de l'abans i més lluny del després.
Aor
Amadeu Oller, 1976
SI
Si la raó em paralitza que
no em deixa ni pelar patates
me les fotré amb pell i tot
Follia, encén el foc
amor, agafa el càntir
vés a la font
que tenim gana
La lluna ens farà llum
les branques ombra i ens diran el què
I quan ja bulli
el muntanyam s’estremirà
s’escarrufarà el cel i
miolarà la pell
A la raó
Edicions 62, 2024
Més sobre l'autor, ací
ni estels ni lluna en bosc de serps.
l'hostal és buit, la porta closa
passejo interrogants
a l'ombra del castell del desconcert.
lladrucs,
cap més resposta.
per què n'hauria d'esperar alguna altra?
jo sóc la lletra que comença el joc,
i en reconec la por i el que m'hi jugo.
camino de punteres
pel vidre de la llum que filtra el dia.
Tornar és lluny
Edicions Proa, 2013
Quan he somiat
rieres d’argent
i gorgs d’espills impàvids,
banys de cítares
de malva-rosa ingènua,
i càlides roses
en l’atzur del domàs...
m’he extasiat en el seu poder
i en la fragilitat seua.
Si torna l’au vindrà l’amor lent com les pregàries
que naix tan subtil
com s’albirarà la nit que l’hostatge.
Guarda’m la joia,
noia de mel;
obre la porta
al foc de la lluna.
Té l’ànima de l’àmfora.
Té l’esguard del pebeter,
la veu d’Aldebarà.
la seua cintura és la timba dels àngels.
Guarda’m el jorn,
noia de rosa;
obre les portes
a l’alba més neta.
Si torna l’au vindrà l’amor lent com les pregàries
o aquesta llarga caravana que cerca
el destí de la mar.
Les alforges dels camells...,
quins tresors no transporten!:
El goig del nard,
el somni del llir
l’alegria més polida,
cap carícia estranya,
el firmament d’un bes.
He vist Diògenes que esbocinava el bol
V Premi “Manuel Rodríguez Martínez”, 1988
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Línia de flotació
Sé ben bé què significa
que em trobe tan pansit.
Aquella imatge obsessiva,
Com traure-me-la dels dits?
El moll lluu lívid de lluna
i en les xàrcies brunz vent de mar.
Quan ella el seu cos se suma
no para de tremolar.
Sospita: l’amor depara
fugides cap endavant.
Fóra mesquí qui frenara
i si es dóna, patiran.
Línia de flotació en els llavis,
troba l’amor innocent
com un depredador quan, dòcil,
executa el seu disseny.
Vol de mans
Editorial
Bromera, 1989
Més sobre l’autor, ací
(Imatge no identificada presa de la xarxa)
Mit den wölfen heulen
I
Escolt el frec de les potes damunt la palla
i no tornar ni fer la vista enrere i els ulls
esclaus i conformats quan passen devora de la porta
i jec amb la finestra, la dalla de la lluna
amb la borra a tondre al llit
no mirar enrere, oblidar curull
de figues que esclaten i l’herba alta
res davant cap pes damunt de les espatlles
ni expectant ni l’hort descambuixat ni sull
deies, digues-me qualque cosa, n’estic com farta
mai de la joia del cos i de les esperances, i tanmateix
escoltar les petjades darrere de la porta
les esquelles, els falcons de la nit
i trobar a faltar la gota espessa, l’espasa que degota
aquesta olor de llana, aquesta olor de taca,
escoltar el bessó del mot, el cor de la lletra, llevar
cinc dones vestides de lli i de seda blanca,
el cap del coixí contemplar la lletra de la sang
el bessó de la tinta, les ovelles,
com si bonsjesusos ara, com a res
espurnejants entre gots que tant de bo dringassin
amb gel i gin i galtes i faldes fresques
que el vent fresques roseguen mentre
se me’n du el bessó de la tinta para esment
la joventut que t'he abocat en un tassó que glaça i
traspua, para esment
aixeca lleument, de turmells el gin i el gel
i oratge i color de mel que com dringassin
al cap i a la fi un torrent que sua
i el perfum a sobre de les fulles,
la borra i els cecs i la llimona
gemecs d’anyells que esmussen i la llana,
com si res, com si poguéssim
calar foc a tot allò que sura a tot allò que viu
cases, vinyes, platges, algues
gin i oratge i ovelles, platges i pastures,
ho vols? és això el que vols? què vols?
què volen els anyells?
la creu a la porta de sang
la creu, el sec cop de les potes al trespol,
què volen els anyells?
entre els albons i l’herba alta,
un foc que cremàs les voreres i les vies,
el riu, els cavalls ferits
abans que passi l’àngel, i tu què estotges?
què dones?, lli i ginebra fresca faldes
onejant com papallones de llum, cigrons, pedreres,
rellotges, dits, escuma,
abans que passi l’àngel si és creu
i discrimini si és sang si és d’anyell
o és fetge de porc,
quant en volen els àngels? quants d’incendis?,
quants de cavalls ferits pel costat?,
quant d’herbei cremat?,
i tu
què vols de mi? du
missatges més opacs d’amants foscos
disfressats d’arcàngels, d’anyells i com un nyap
encegueït es pon la lluna roja,
tires dins del got l’anell d’or rovellat
més enllà de cap domini.
Absalom
El Gall Editor, 2006
Més sobre l'autor, ací